Un jove arquitecte com jo era coautor de la “deconstrucció” d’un dels edificis del mestre. Enrere quedava la trobada casual, demanar-li el parer, la visita i... ara la resposta. “Us he de dir que malgrat que m’ha sabut greu la reforma, pel que fa a l’ús d’habitatges, perquè res té a veure amb l’original públic i hospitalari, heu estat capaços de fer el canvi d’escala d’ús, revalorant l’edifici... Continuo veient el meu edifici... m’ho expliqueu?” va preguntar en Mitjans. “El propi edifici ens ha ensenyat el que necessitàvem saber i ens ha donat les pistes per fer-ho. Tot era dins, només calia veure-ho: entendre el lloc, el perquè de la implantació en semicercle i la seva força, la relació amb l’emmarcat present a tota la seva obra (en aquest cas com a tester), mantenir les premisses de la modernitat constituint les plantes com a safates delimitades per l’emmarcat (cosa que permet generar la secció piramidal com a pla visual), etc. Entendre aquest canvi, alhora que definir com a premissa la convivència de les noves estratègies del projecte amb les traces de les originals, va ser el repte principal” vaig respondre.