Programació en paral·lel. Aplicació a processos fotogramètrics

Abstract

Aquest projecte pretén realitzar un nou enfocament a processos fotogramètrics típics, des de punt de vista de la programació en paral·lel, amb l’objectiu de demostrar que l’aplicació d’aquest mètode de programació a l’àmbit de la fotogrametria pot aportar millores substancials en el temps de càlcul. Per tal de mostrar-ho s’han triat com a processos de prova, per una banda, la cerca de correspondències per correlació d’un parell d’imatges estereoscòpiques i, per una altra banda, la obtenció d’una ortofotografia. No s’ha pretès canviar l’arrel d’aquests processos, sinó fer una aplicació directa del mateix procés en un entorn en paral·lel. Per tant, es tracta d’un anàlisi comparatiu entre el mètode tradicional (en sèrie) i el nou (en paral·lel). El treball té sentit perquè els darrers anys hi ha hagut un increment en la quantitat de dades amb les que ja es treballa en l’àmbit fotogramètric. El fet d’emprar una gran quantitat de fotogrames a l’hora de cercar correspondències, implica que els mètodes tradicionals esdevinguin cada cop més lents. Els resultats s’analitzen en funció de la relació de temps obtinguda entre la programació sèrie i paral·lela. Ambdós casos es comparen en un mateix entorn, és a dir, amb el mateix ordinador i el mateix problema. Les conclusions obtingudes respecte són que definitivament es tracta d’un mètode que s’ha d’implementar en aquests i altres àmbits ja que les reduccions de temps que implica són considerables.