La regeneració d’aigües residuals ha estat reconeguda com una estratègia efectiva per combatre l’escassetat d’aigua. Per garantir-ne la qualitat, l’aigua ha de ser tractada per reduir els compostos químics presents. Tanmateix, l’eficiència en l’eliminació de contaminants a baixa concentració no és prou elevada, i alguns persisteixen en l’efluent del tractament. Entre aquests contaminants es troben els retardants de flama, classificats en arílics, alquílics i clorats. En aquest treball, s’han estudiat les propietats fisicoquímiques de 12 retardants de flama amb l’objectiu d’entendre la variació en les seves concentracions al medi i el risc potencial que pot generar cada compost.
Posteriorment, per tal de contribuir a definir l’efecte toxicològic dels retardants de flama organofosforats, es va seleccionar el compost amb major concentració a les aigües per dur a terme una anàlisi toxicogenòmica. Per avaluar l'impacte del compost, el tris (2-butoxietil) fosfat, (TBOEP), es va realitzar un bioassaig amb larves de peix zebra que van ser exposades a diverses concentracions de TBOEP (8,23, 28,77, 100,6, 352 i 1230 μg/L) amb l’objectiu d’avaluar l’alteració a nivell transcriptòmic que el compost podria provocar a l’organisme.
A nivell bibliogràfic, s’ha observat que el TBOEP actua com a disruptor endocrí, afectant processos de desenvolupament, estrès oxidatiu, metilació de l’ADN i presentant efectes neurotòxics. En aquest treball, els resultats de les anàlisis transcriptòmiques mostren que un dels gens estudiats, el cyp2k18, presenta una tendència a la desregulació en totes les dosis. Aquesta tendència suggereix que el TBOEP és un compost xenobiòtic per a l’organisme, activant les vies de desintoxicació.
La regeneración de aguas residuales ha sido reconocida como una estrategia efectiva para superar la escasez de agua. Para garantizar la calidad, el agua debe ser tratada para reducir sus contaminantes. Sin embargo, la eficiencia en la eliminación de contaminantes a bajas concentraciones no es lo suficientemente alta, y algunos persisten en el efluente del tratamiento. Entre estos contaminantes se encuentran los retardantes de llama, que se clasifican en tipos aril, alquilo y clorados. Este estudio examinó las propiedades fisicoquímicas de 12 retardantes de llama para comprender la variación en sus concentraciones en el medio ambiente y el riesgo potencial que cada compuesto puede representar.
Para evaluar el efecto toxicogenómico de los retardantes de llama organofosforados, se seleccionó el compuesto con la concentración más alta en el agua para el análisis toxicogenómico. Para evaluar el impacto del compuesto, se realizó un bioensayo utilizando larvas de pez cebra expuestas a diversas concentraciones de TBOEP (8.23, 28.77, 100.6, 352 y 1230 μg/L) para evaluar los cambios transcriptómicos que el compuesto podría causar en el organismo.
De la literatura se ha observado que el TBOEP actúa como un disruptor endocrino, afectando procesos de desarrollo, estrés oxidativo, metilación del ADN y presentando efectos neurotóxicos. En este estudio, los resultados de los análisis transcriptómicos muestran que uno de los genes estudiados, cyp2k18, tiende a estar desregulado en todas las dosis. Esta tendencia sugiere que el TBOEP es un compuesto xenobiótico para el organismo, activando vías de detoxificación.
Wastewater regeneration has been recognized as an effective strategy to overcome water scarcity. To ensure quality, water must be treated to reduce its contaminants. However, the efficiency in removing contaminants at low concentrations is not high enough, and some persist in the treatment effluent. Among these contaminants are flame retardants, which are classified into aryl, alkyl, and chlorinated types. This study examined the physicochemical properties of 12 flame retardants to understand the variation in their concentrations in the environment and the potential risk each compound may pose.
To evaluate the toxicological effect of organophosphate flame retardants, the compound with the highest concentration in water was selected for toxicogenomic analysis. To evaluate the impact of the compound, tris(2-butoxyethyl) phosphate (TBOEP), a bioassay was performed using zebrafish larvae exposed to various concentrations of TBOEP (8.23, 28.77, 100.6, 352, and 1230 μg/L) to assess the transcriptomic changes that the compound could cause in the organism.
From the literature, it has been observed that TBOEP acts as an endocrine disruptor, affecting developmental processes, oxidative stress, DNA methylation, and presenting neurotoxic effects. In this study, the results of the transcriptomic analyses show that one of the studied genes, cyp2k18, tends to be deregulated at all doses. This trend suggests that TBOEP is a xenobiotic compound for the organism, activating detoxification pathways.
gmail.com
