Passatjar: projecte tècnic per a la construcció d'un centre d'exposicions i residència d'estudiants i artistes

Abstract

Front un context de globalització i innovació marcat per l'alça de les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) i on l'esforç queda dipositat en les macroconnexions, les grans infraestructures i la immediatesa, es proposa l'experiència i l'anècdota. El recórrer com a activitat i no com a transició. Així doncs, la recuperació i potenciació dels passatges respon a una percepció sensible del patrimoni (entès des de tots els vessants). Un exercici de reinterpretació que defineix "el buit" com l'element articulador de l'espai i que detecta en el binomi passatge – infraestructura fabril una relació simbiòtica i catalitzadora de la recuperació també d’una identitat social i arquitectònica del barri del Poblenou. L’encaix urbà del projecte es postula com un exercici d’acupuntura fonamentat en l'anàlisi exhaustiva de l'entramat d'espais lliures residuals així com de la previsió que fa el planejament en referència a aquestes àrees permetent articular una seqüència de buits que involucra l'emplaçament de treball. La concatenació d'aquests espais en desús i d'oportunitat propicia la catalització de sinergies programàtiques que involucren no solament el complex en qüestió sinó també les institucions que l'envolten. Aquest nou traçat constitueix el canal/suport d'un programa que no queda encapsulat en volums hermètics i limitats, sinó que es trasllada en l'espai propiciant la interacció, la "mixticitat" i l'intercanvi. El complex fabril de la Farinera la Asunción, situat en l'encreuament del Passatge de Masoliver i el nou traçat proposat, s'involucra dins d'aquest entramat i recull el testimoni programàtic de la BAU (Centre Universitari d'Arts i Disseny de Barcelona) i l'acobla als usos actuals allotjant un espai de macla per a exposicions així com diverses tipologies residencials que s'adapten a l'actual context socioeconòmic. Unes estratègies que igualment es traslladen en la faceta constructiva i energètica del projecte tancant cicles capaços de regenerar-se.

Frente un contexto de globalización e innovación marcado por el alza de las TIC (tecnologías de la información y la comunicación) y donde el esfuerzo queda depositado en las macroconexiones, las grandes infraestructuras y la inmediatez, se propone la experiencia y la anécdota. El recorrer como actividad y no como transición. Así pues, la recuperación y potenciación de los pasajes responde a una percepción sensible del patrimonio (entendido desde todas las vertientes). Un ejercicio de reinterpretación que define "el vacío" como el elemento articulador del espacio y que detecta en el binomio pasaje – infraestructura fabril una relación simbiótica y catalizadora de la recuperación también de una identidad social y arquitectónica del barrio del Poblenou. El encaje urbano del proyecto se postula como un ejercicio de acupuntura fundamentado en el análisis exhaustivo del entramado de espacios libres residuales así como de la previsión que hace el planeamiento en referencia a estas áreas permitiendo articular una secuencia de vacíos que involucra el emplazamiento de trabajo. La concatenación de estos espacios en desuso y de oportunidad propicia la catalitzación de sinergias programáticas que involucran no solo el complejo en cuestión sino también las instituciones que lo rodean. Este nuevo trazado constituye el canal de un programa que no queda encapsulado en volúmenes herméticos y limitados, sino que se traslada en el espacio propiciando la interacción, la mezcla y el intercambio. El complejo fabril de la Harinera la Asunción, situado en el cruce del Pasaje de Masoliver y el nuevo trazado propuesto, se involucra dentro de este entramado y recoge el testigo programático de la BAU (Centro Universitario de Artes y Diseño de Barcelona) y lo acopla a los usos actuales alojando un espacio para exposiciones así como varias tipologías residenciales que se adaptan al actual contexto socioeconómico. Estrategias que igualmente se trasladan a la faceta constructiva y energética.

Faced with a context of globalization and innovation marked by the rise of ICT (information and communication technologies) and where the effort is deposited in macro-connections, large infrastructures and immediacy, experience and anecdote are proposed. The journey as an activity and not as a transition. Thus, the recovery and enhancement of passages responds to a sensitive perception of heritage (understood from all sides). An exercise of reinterpretation that defines "emptiness" as the articulating element of space and that detects in the binomial passage – factory infrastructure a symbiotic and catalyst relationship of the recovery also of a social and architectural identity of the Poblenou neighborhood. The urban fit of the project is postulated as an acupuncture exercise based on the exhaustive analysis of the network of residual free spaces as well as the forecast made by the planning in reference to these areas allowing to articulate a sequence of gaps that involves the work placement. The concatenation of these disused and opportunity spaces fosters the catalysing of programmatic synergies that involve not only the complex in question but also the institutions that surround it. This new layout is the channel/support of a program that is not encapsulated in airtight and limited volumes, but moves into space promoting interaction, "mixticity" and exchange. The factory complex of La Farinera la Asunción, located at the junction of the Passatge de Masoliver and the proposed new layout, is involved within this framework and includes the programmatic testimony of the BAU (University Center of Arts and Design of Barcelona) and the coupling to current uses housing spaces for exhibitions as well as various residential typologies that adapt to the current socioeconomic context. Strategies that are also relocated in the constructive and energetic facet of the project, closing cycles capable of regenerating.