Paisatge i foc: la paradoxa de la prevenció
View/Open
Cita com:
hdl:2117/415019
Author's e-mailalbert.vich33gmail.com
Document typeBachelor thesis
Date2024-07-25
Rights accessOpen Access
Except where otherwise noted, content on this work
is licensed under a Creative Commons license
:
Attribution 3.0 Spain
Abstract
The socioeconomic changes that have developed in Catalonia in recent decades have shaped a landscape very vulnerable to large forest fires, to which new factors of climate change have been added. In the face of this problem, political decisions have focused on extinguishing fires, investing thousands of resources to prevent an inevitable phenomenon. The extinction of small fires leads to the development of large fires, a phenomenon known as the extinction paradox. This work proposes to reverse the paradox, that is, to implement the use of fire as a management tool in those areas where it is viable to reduce their vulnerability. In other words, planning small fires to prevent large fires. Contrary to what much of the population thinks, the role of fire in Mediterranean climates has been key to the development of an ecology linked to specific fire regimes. Our landscape has burned, burns, and will continue to burn, and therefore, we have the responsibility to integrate it again into our social and ecological processes with the aim of eventually living with it. However, we must keep in mind that fires do not always have a beneficial role and be aware that the dynamics of our ecosystems are determined by the fire regime and its recurrence. With the aim of proposing future project lines for the integration of fire in territorial planning, a methodology has been generated to analyze and diagnose the study area corresponding to the Homogeneous Regime Zone 67. Finally, as a conclusion, new landscape units linked to large forest fires have been created, generating a series of integration hypotheses for each of the cases. Els canvis socioeconòmics que s'han desenvolupat a Catalunya en les darreres dècades, han modelat un paisatge molt vulnerable davant de grans incendis forestal en el que s'hi han sumat nous factors de canvi climàtic. Davant aquesta problemàtica, les decisions polítiques s'han centrat en l'extinció dels incendis, invertint milers de recursos per evitar un fenomen inevitable. I és que l'extinció de petits incendis porta al desenvolupament de grans incendis, fet que es coneix com la paradoxa de l'extinció. Aquest treball proposa revertir la paradoxa, és a dir, implementar l'ús del foc com a eina de gestió en aquells espais on sigui viable per tal de reduir la seva vulnerabilitat. És a dir, planificar petits incendis per evitar grans incendis. A diferència del que gran part de la població pensa, el paper del foc dins els climes mediterranis, ha estat clau pel desenvolupament d'una ecologia lligada a uns règims de foc determinats. I és que el nostre paisatge ha cremat, crema i continuarà cremant i, per tant, tenim la responsabilitat d'integrar-lo de nou dins els nostres processos socials i ecològics amb l'objectiu d'acabar convivint amb ell. Tot i això, hem de tenir present que no sempre tenen un paper beneficiós i ser conscients que la dinàmica dels nostres ecosistemes ve determinada segons el règim d'incendis i la seva recurrència. Amb l'objectiu de proposar futures línies de projecte per la integració del foc en la planificació territorial, s'ha generat una metodologia per tal d'analitzar i diagnosticar l'àmbit d'estudi corresponent a la Zona Homogènia de Règim 67. Finalment i com a conclusió, s'han creat unes noves unitats de paisatge lligades als grans incendis forestals generant una sèrie d'hipòtesis d'integració en cadascuna de les casuístiques. Los cambios socioeconómicos que se han desarrollado en Cataluña en las últimas décadas han modelado un paisaje muy vulnerable ante grandes incendios forestales, a los que se han sumado nuevos factores de cambio climático. Ante esta problemática, las decisiones políticas se han centrado en la extinción de los incendios, invirtiendo miles de recursos para evitar un fenómeno inevitable. Y es que la extinción de pequeños incendios lleva al desarrollo de grandes incendios, hecho que se conoce como la paradoja de la extinción. Este trabajo propone revertir la paradoja, es decir, implementar el uso del fuego como herramienta de gestión en aquellos espacios donde sea viable para reducir su vulnerabilidad. Es decir, planificar pequeños incendios para evitar grandes incendios. A diferencia de lo que gran parte de la población piensa, el papel del fuego dentro de los climas mediterráneos ha sido clave para el desarrollo de una ecología ligada a unos regímenes de fuego determinados. Y es que nuestro paisaje ha quemado, quema y continuará quemando y, por lo tanto, tenemos la responsabilidad de integrarlo de nuevo dentro de nuestros procesos sociales y ecológicos con el objetivo de acabar conviviendo con él. Aun así, debemos tener presente que no siempre tienen un papel beneficioso y ser conscientes de que la dinámica de nuestros ecosistemas viene determinada según el régimen de incendios y su recurrencia. Con el objetivo de proponer futuras líneas de proyecto para la integración del fuego en la planificación territorial, se ha generado una metodología para analizar y diagnosticar el ámbito de estudio correspondiente a la Zona Homogénea de Régimen 67. Finalmente y como conclusión, se han creado unas nuevas unidades de paisaje ligadas a los grandes incendios forestales generando una serie de hipótesis de integración en cada una de las casuísticas.
DegreeGRAU EN PAISATGISME (Pla 2019)
Files | Description | Size | Format | View |
---|---|---|---|---|
memoria.pdf | 18,88Mb | View/Open |