El metabolisme japonès és un moviment arquitectònic que des de fa més de mig segle continua renovant el seu interès en l'àmbit del context arquitectònic, acadèmic, cultural i constructiu del Japó i occident, rellevant amb si idees radicals urbanes i contínuament fascinant a investigadors i projectistes fins a l'era contemporània. A partir del desmantellament de la Nakagin Capsule Tower de Kisho Kurokawa en 2022, s'ha renovat l'interès en les propostes i conceptes metabolistas, com a possibles solucions de regeneració urbana i arquitectòniques, reinterpretades sota el mantell de la temàtica de la sostenibilitat, l'arquitectura modular i com a icona cultural de Tòquio. Això indica una permanència d'idees poc usual entre teories arquitectòniques radicals de l'última meitat del segle XX, portant al Metabolisme a ser reinterpretat per les seves associacions amb l'arquitectura sostenible i la reversibilitat dels sistemes constructius connector, fins i tot conservant nocions la imatge d'un futurs possibles en l'arquitectura i l'urbanisme. En la següent recerca es pretén trobar el llegat del metabolisme que han transcendit en aspectes arquitectònics, conceptuals, culturals i constructius, i la seva relació amb les reinterpretacions formals, ideològiques i tecnològiques a través del temps fins a la contemporaneïtat.
El metabolismo japonés es un movimiento arquitectónico que desde hace más de medio siglo sigue renovando su interés en el ámbito del contexto arquitectónico, académico, cultural y constructivo de Japón y occidente, relevando consigo ideas radicales urbanas y continuamente fascinando a investigadores y proyectistas hasta la era contemporánea. A partir del desmantelamiento de la Nakagin Capsule Tower de Kisho Kurokawa en 2022, se ha renovado el interés en las propuestas y conceptos metabolistas, como posibles soluciones de regeneración urbana y arquitectónicas, reinterpretadas bajo el manto de la temática de la sostenibilidad, la arquitectura modular y como ícono cultural de Tokio. Esto indica una permanencia de ideas poco usual entre teorías arquitectónicas radicales de la última mitad del siglo XX, llevando al Metabolismo a ser reinterpretado por sus asociaciones con la arquitectura sostenible y la reversibilidad de los sistemas constructivos plug-in, aun conservando nociones la imagen de un futuros posibles en la arquitectura y el urbanismo. En la siguiente investigación se pretende encontrar el legado del metabolismo que han trascendido en aspectos arquitectónicos, conceptuales, culturales y constructivos, y su relación con las reinterpretaciones formales, ideológicas y tecnológicas a través del tiempo hasta la contemporaneidad.
Japanese Metabolism is an architectural movement that more than half a century has still been of interest in the architectural, academic and cultural context of Japan and western architectural culture, recalling with itself radical urban ideas that continue to fascinate researchers and designers until the contemporary era. After the dismantling of Kisho Kurokawa’s Nakagin Capsule Tower in 2022, a new wave of interest in Metabolist concepts and proposals as possible solutions for urban regeneration and architectural problems have emerged, reinterpreted by the discourse of sustainability, modular architecture and as a Tokyo cultural icon. This is a primary indicator of the unusual permanence of ideas from a radical architectural theory of the last half of the XX century, now reconsidered by its contemporary associations to sustainable architecture and the reversibility of plug-in construction systems, that still preserve ideals of possible futures in architecture and urbanism. In the following thesis it is intended to find the legacy metabolism that has transcended in architectural, conceptual, cultural and constructive aspects, and its relationships to formal, ideological and technological interpretations through time until the current era.
gmail.com
