La comunicació verbal en els videojocs pot influir molts cops negativament en l'experiència de joc, trencant el cercle màgic de la immersió. Amb aquesta premissa es formula una tesi desglossada en dues hipòtesis per extreure paràmetres objectivables per l’elaboració d’una metodologia pròpia que té com a objectiu proporcionar una eina de treball flexible i adaptable a altres investigacions. S’ha plantejat que l’estudi permeti traure conclusions i establir unes bases que puguin ser aplicades en la formulació i validació de nous videojocs que incloguin la comunicació no verbal com a concepte. Per a l'anàlisi, s'han seleccionat de forma intencionada 40 videojocs diferents de tota la cultura dels videojocs, la majoria dels quals són populars en aquest àmbit, amb la intenció d'obtenir una certa diversitat i, al mateix temps, permetre obtenir informació rellevant sobre l'objecte d'estudi. Com a resultats més rellevants de l'estudi, es valida la metodologia d’estudi emprada, i es posa de relleu que l'ús de la llum i el color ha estat una opció crucial com a element narratiu i, per tant, pot ser una base consistent de la comunicació no verbal per utilitzar en aquest tipus de producte, sobretot en videojocs de tipus Indie, de menys recursos, però que solen apostar per solucions menys convencionals. A més, es conclou que la creació d'una història i/o d'un món virtual basat en la comunicació no verbal pot ser suficient perquè el jugador se submergeixi en el joc i experimenti diferents emocions, sense que sigui necessària la comunicació explícita i textual.
The verbal communication in video games can often negatively influence the gaming experience, breaking the magical circle of immersion. With this premise, a thesis is formulated, broken down into three hypotheses, to extract measurable parameters for the development of a proprietary methodology aimed at providing a flexible and adaptable tool for further research. It has been proposed that this study allows for drawing conclusions and establishing a foundation that can be applied in the formulation and validation of new video games that incorporate nonverbal communication as a concept. For the analysis, 40 different video games from the entire spectrum of gaming culture have been intentionally selected, most of which are popular in this field, with the intention of obtaining some diversity while also providing relevant information on the object of study. As the most relevant results of the study, the employed study method- ology is validated, highlighting that the use of light and color has been a crucial narrative element and, therefore, can serve as a solid basis for nonverbal communication in this type of product, especially in Indie games with fewer resources that often opt for unconventional solutions. Furthermore, it is concluded that creating a story and/or a virtual world based on nonverbal communication can be sufficient for the player to immerse themselves in the game and experience various emotions, without the need for explicit textual communication.
