Dissenyant metodologia i estratègies per a la implementació d'hàbitats als espais públics: habitabilitat i convivència entre persones i biodiversitat
View/Open
Cita com:
hdl:2117/397021
Author's e-maillaiacastellsague1gmail.com
Tutor / directorGómez de Zamora y Martínez, Daniel
Document typeBachelor thesis
Date2023-09-06
Rights accessOpen Access
Except where otherwise noted, content on this work
is licensed under a Creative Commons license
:
Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Spain
Abstract
El treball justifica la necessitat de donar el valor i el protagonisme que mereix la biodiversitat en el disseny dels futurs hàbitats urbans, desconstruint el disseny antropocèntric que ha predominat fins ara i la visió binària natura-ciutat. Es reclama la construcció de ciutats sostenibles enfront del canvi climàtic, amb la creació de nous hàbitats, i la transformació dels existents, per tal de recuperar l'espai públic no només pels habitants, sinó també per la biodiversitat. El treball s'ha centrat en la fauna, responsable del correcte funcionament dels ecosistemes i dels serveis ecosistèmics. El treball s'organitza en tres parts. Primer de tot, s'ha fet un recull bibliogràfic d'articles científics especialitzats sobre el tema ja que, per aconseguir dissenyar els futurs hàbitats urbans de la ciutat es considera necessari, primer de tot, crear una base sòlida de coneixements, cercant i trobant noves teories emergents de gran rellevància. Mentre es duia a terme el recull bibliogràfic, s’ha observat que la totalitat d’aquests articles eren teòrics i no oferien metodologies que permetessin transportar tot el coneixement teòric a la pràctica. Per aquest motiu el treball es centrarà en el disseny d’una nova metodologia d’anàlisi i diagnosi, basada en un nou agent urbà que cada cop agafarà més importància en el context del canvi climàtic: la fauna i biodiversitat, i la creació d’espais verds funcionals. Així doncs, sent realistes amb l’extensió del treball, i amb l’objectiu d’optimitzar-lo, s'ha escollit una espècie diana partir de la qual s'ha elaborat una metodologia que permeti analitzar i diagnosticar els seus requisits, amb l’objectiu de crear una base de dades útils per poder ser implementades en el disseny de la ciutat. Aquests recullen tota la informació relacionada tant amb els seus requisits en l'entorn natural quant a nidificació, refugi, alimentació i dispersió com amb les oportunitats i factors limitants que condicionen la seva presència actual en l'hàbitat urbà. Finalment, amb l’objectiu de deixar obertes noves línies d’investigació que, malauradament, no s’han pogut arribar a investigar degut a la manca de temps i extensió del treball ‘ i que es considera que tampoc és competència d’aquest treball final de recerca ‘, s'han elaborat un seguit de directrius i estratègies amb l'objectiu d'establir unes bases sòlides pel disseny dels futurs espais públics. Aquestes es troben dins del marc i idees de les noves teories emergents sobre la cohabitació i el model de ciutat multiespecífic. Es contextualitza i materialitza la informació recollida durant la fase d'anàlisi i diagnosi en diferents criteris i elements de projecte a escala urbana de Barcelona, complementaris als futurs corredors i eixos verds de la ciutat i del "Pla Natura Barcelona 2021-2030". El trabajo justifica la necesidad de dar el valor y el protagonismo que merece la biodiversidad en el diseño de los futuros hábitats urbanos, deconstruyendo el diseño antropocéntrico que ha predominado hasta ahora y la visión binaria naturaleza - ciudad. Se reclama la construcción de ciudades sostenibles frente al cambio climático, con la creación de nuevos hábitats, y la transformación de los existentes, para así recuperar el espacio público no sólo para los habitantes, sino también para la biodiversidad. El trabajo se ha centrado en la fauna, responsable del correcto funcionamiento de los ecosistemas y de los servicios ecosistémicos. El trabajo se organiza en tres partes. En primer lugar, se ha hecho una recopilación bibliográfica de artículos científicos especializados sobre el tema ya que, para conseguir diseñar los futuros hábitats urbanos de la ciudad se considera necesario, ante todo, crear una base sólida de conocimiento, buscando y encontrando nuevas teorías emergentes de gran relevancia. Mientras se llevaba a cabo la recopilación bibliográfica, se ha observado que la totalidad de estos artículos eran teóricos y no ofrecían metodologías que permitieran transportar todo el conocimiento teórico a la práctica. Por este motivo el trabajo se centrará en el diseño de una nueva metodología de análisis y diagnosis, basada en un nuevo agente urbano que cada vez cobrará mayor importancia en el contexto del cambio climático: la fauna y biodiversidad, y la creación de espacios verdes funcionales. Así pues, siendo realistas con la extensión del trabajo, y con el objetivo de optimizarlo, se ha escogido una especie diana a partir de la cual se ha elaborado una metodología que permita analizar y diagnosticar sus requisitos, con el objetivo de crear una base de datos útiles para poder implementarse en el diseño de la ciudad. Éstos recogen toda la información relacionada tanto con sus requisitos en el entorno natural en cuanto a nidificación, refugio, alimentación y dispersión como con las oportunidades y factores limitantes que condicionan su presencia actual en el hábitat urbano. Finalmente, con el objetivo de dejar abiertas nuevas líneas de investigación que, desgraciadamente, no se han podido llegar a investigar debido a la falta de tiempo y extensión del trabajo -y que se considera que tampoco es competencia de este trabajo final de investigación-, se han elaborado un conjunto de directrices y estrategias con el objetivo de establecer unas bases sólidas para el diseño de los futuros espacios públicos. Éstas se encuentran dentro del marco e ideas de las nuevas teorías emergentes sobre la cohabitación y el modelo de ciudad multiespecífico. Se contextualiza y materializa la información recogida durante la fase de análisis y posterior diagnóstico en diferentes criterios y elementos de proyecto a escala urbana de Barcelona, tanto a gran escala como a escala de detalle, complementarios a los futuros corredores y ejes verdes de la ciudad y del "Pla Natura Barcelona 2021-2030". The work justifies the need to give the value and prominence that biodiversity deserves in the design of the future urban habitats, deconstructing the anthropocentric design that has prevailed so far and the binary vision of nature and the city. It calls for the construction of of sustainable cities in the face of climate change, with the creation of new habitats and the transformation of existing ones, in order to recover public space not only for residents, but also for the biodiversity. The work has focused on fauna, which is responsible for the proper functioning of ecosystems and ecosystem services. The work is organized into three parts. Firstly, a bibliographic compilation of specialised scientific articles on the subject has been made. In order to succeed in designing the future urban habitats of the city, it is considered necessary, above all, to create a solid knowledge base, searching for and finding new emerging theories of great relevance. While carrying out the bibliographic compilation, it has been observed that all of these articles were theoretical and did not offer methodologies that would allow all the theoretical knowledge to be transported into practice. For this reason, the work will focus on the design of a new methodology for analysis and diagnosis, based on a new urban agent that will become increasingly important in the context of climate change: fauna and biodiversity, and the creation of functional green spaces. Therefore, being realistic with the extent of the work, and with the aim of optimising it, a target species has been chosen from which a methodology has been developed to analyse and diagnose its requirements, with the aim of creating a useful database that can be implemented in the design of the city. These include all the information related to their requirements in the natural environment in terms of nesting, shelter, feeding and dispersal, as well as the opportunities and limiting factors that condition their current presence in the urban habitat. Finally, with the aim of leaving open new lines of research which, unfortunately, could not be investigated due to the lack of time and the length of the work -and which is not considered to be within the scope of this final research project either-, a set of guidelines and strategies have been developed with the aim of establishing a solid foundation for the design of future public spaces. These are within the framework and ideas of the new emerging theories on cohabitation and the multi-species city model. The collected information during the analysis and diagnosis phase is contextualized and materialized in different criteria and project elements at the urban scale of Barcelona, both at a large scale and in detail, complementing the future green corridors and axes of the city and the "Pla Natura Barcelona 2021-2030".
SubjectsHabitat conservation, Urban landscape architecture -- Biodiversity conservation, Hàbitat (Ecologia) -- Protecció, Arquitectura del paisatge urbà -- Biodiversitat -- Conservació (Barcelona)
DegreeGRAU EN PAISATGISME (Pla 2019)
Files | Description | Size | Format | View |
---|---|---|---|---|
memoria.pdf | 96,18Mb | View/Open |