La casa pròpia: entre la tradició i la modernitat noruega

Abstract

El propòsit d'aquest treball consisteix a entendre el raonament rere l'arquitectura tradicional de Noruega i identificar els principals elements que la defineixen. Alhora, per a poder analitzar l'arquitectura més contemporània, es pren la idea de casa pròpia com a espai experimental, ja que és aquí on els arquitectes desenvolupen la seva pròpia arquitectura sense condicionants de tercers.

Així doncs, s'analitzen quatre casos d'estudi: Knut Knutsen i la seva casa d'estiueig a Portør (1949), Arne Korsmo i Grete Prytz amb la seva pròpia casa a Oslo (1952), la pròpia casa de Wenche Selmer a Oslo (1963) i la cabana de Knut Hjeltnes a Hårsøy (2019). L'anàlisi es basa en la metodologia de Kenneth Frampton sobre Topo, Tipo i Tectònica, d'on s'extreuen els elements característics de cada obra.

L'anàlisi té com a finalitat reconèixer aquells elements característics comuns entre l'arquitectura tradicional i l'arquitectura domèstica contemporània. A més, es busca determinar si els elements més tradicionals han perdurat i es poden distingir en aquestes obres contemporànies, en els casos d'estudi assenyalats.

The purpose of this work is to understand reasoning behind traditional Norwegian architecture and identify the main elements that define it. At the same time, in order to analyse the contemporary architecture, the idea of the own house as an experimental space is taken, as this is where architects develop their own architecture without third-party conditions.

Thus, four study cases are analyzed: Knut Knutsen and his summer house in Portør (1949), Arne Korsmo and Grete Prytz with his own house in Oslo (1952), Wenche Selmer's own house in Oslo (1963) and Knut Hjeltnes' hut in Hårsøy (2019). The analysis is based on Kenneth Frampton's methodology on Topo, Tipo and Tectonics, from which the characteristic elements of each work are identified.

The aim of the analysis is to recognize those characteristic elements in common between traditional architecture and contemporary domestic architecture. In addition, it seeks to determine whether more traditional elements have lasted and can be distinguished in these contemporary works, in the cases of study.