Evidència científica a la pràctica de l'optometria clínica: del Mètode Bates als filtres de protecció de la llum blava

Abstract

La llum blava i els filtres blaus son un tema que està de moda actualment, però realment funcionen? Per a saber si funcionen o no, ens hem de basar en el nivell d’evidència científica i en la tipologia dels estudis que ho investiguen. Existeixen eines per valorar el nivell d’evidència, com ara el sistema GRADE. Els estudis que tenen menys evidència científica son els observacionals, aquells que es basen exclusivament en observar sense intervenció per part de l’examinador. Mentre que la meta-anàlisi i la revisió sistemàtica son els que tenen el major grau d’evidència científica, ja que es basen en revisar i analitzar estudis realitzats fins aleshores. També tenim grau mig-alt d’evidència, on trobaríem els estudis de cohorts o, principalment, els assaigs clínics controlats i aleatoris.

La llum es classifica d’acord amb el seu espectre electromagnètic, on hi ha ones que els humans som capaços de veure, llum visible, mentre que també tenim ones que no les podem veure, com per exemple els raigs X o la llum ultraviolada. La llum visible blanca està composta per un 25% de llum blava, però també té altres colors, com el vermell, el verd i el groc, entre altres. Els filtres, com ara els filtres blaus, serveixen per deixar passar una quantitat de llum d’unes determinades característiques depenent del seu color, polarització, etc.

Actualment hi ha diversos estudis realitzats amb filtres blaus per determinar si són necessaris per a la protecció ocular, principalment en usuaris de pantalles. Estudis amb alt nivell d’evidència científica, com revisions sistemàtiques, arriben a la conclusió que actualment no hi ha prou evidència per dir que els filtres blaus siguin necessaris. En aquest treball s’ha intentat contactar amb diverses cases comercials per determinar l’evidència científica en la que basen les seves apostes pels filtres blaus, amb poc èxit. La conclusió final és que actualment hi ha una manca d’evidència científica de la utilitat dels filtres blaus.

La luz azul y los filtros azules son un tema de moda en la actualidad, pero ¿realmente funcionan? Para determinar si funcionan o no, debemos basarnos en el nivel de evidencia científica y en la tipología de los estudios que investigan este tema. Existen herramientas para evaluar el nivel de evidencia. Los estudios con menor evidencia científica son los observacionales, que se basan únicamente en la observación sin intervención por parte del examinador. Mientras que el meta-análisis y la revisión sistemática son los que tienen el mayor grado de evidencia científica, ya que se basan en revisar y analizar estudios realizados hasta ese momento. También tenemos un grado de evidencia medio-alto, donde encontraríamos estudios de cohortes y, principalmente, ensayos clínicos controlados y aleatorizados.

La luz se clasifica según su espectro electromagnético, en el que hay ondas que los humanos somos capaces de ver, la luz visible, mientras que también hay ondas que no podemos ver, como los rayos X o la luz ultravioleta. La luz blanca visible está compuesta por aproximadamente un 25% de luz azul, pero también contiene otros colores como rojo, verde y amarillo, entre otros. Los filtros, como por ejemplo los azules, sirven para dejar pasar una cantidad de luz con características específicas según su color, polarización, etc.

Actualmente hay varios estudios realizados con filtros azules para determinar si son necesarios para la protección ocular, principalmente en usuarios de pantallas. Estudios con alto nivel de evidencia científica, como revisiones sistemáticas, llegan a la conclusión de que actualmente no hay suficiente evidencia para afirmar que los filtros azules sean necesarios. En este trabajo se ha intentado contactar con varias empresas comerciales para determinar la evidencia científica en la que basan sus apuestas por los filtros azules, con poco éxito. La conclusión final es que actualmente hay una falta de evidencia científica sobre el uso de los filtros azules.

Blue light and blue light filters are currently a trending topic, but do they really work? To determine whether they are effective or not, we should rely on the level of scientific evidence, and for that we need to know which types of studies investigate this topic. There are tools to assess the level of evidence. Observational studies have the lowest level of scientific evidence because they are only based on observation without intervention from the examiner. Meta-analyses and systematic reviews, on the other hand, have the highest degree of scientific evidence as they involve reviewing and analysing prior studies conducted up to that point. We also have moderate levels of evidence, which include cohort studies and, primarily, controlled and randomized clinical trials.

Light is classified according to its electromagnetic spectrum, where there are waves that humans can see like visible light, and waves that we cannot see, such as X-rays or ultraviolet light. White visible light is composed of 25% blue light, but it also contains other colours, such as red, green, yellow, among others. Filters, such as blue filters, serve to allow a certain amount of light with specific characteristics to pass through, depending on colour, polarization, etc.

Currently, there have been several studies conducted with blue filters to determine if they are necessary for eye protection, especially for screen users. Studies with a high level of scientific evidence, such as systematic reviews, conclude that there is currently not enough evidence to say that blue filters are necessary.

In this study, attempts were made to contact various manufacturers to determine the scientific evidence on which they base their promotion of blue filters, with little success. The final conclusion is that there is current lack of scientific evidence regarding the usefulness of blue filters for ocular health protection.