Aquest treball incorpora les estructures MOF (Metal Organic Framework) a un teixit tèxtil.
Aquestes estructures MOF, per les seves propietats, tenir tendència retardant de la flama, ja que contenen agents portadors de compostos com son el fòsfor. Aquestes estructures MOF també són estructures oxidades, això vol dir que si el teixit es crema, el teixit formarà un estructura química que hauria de retardar la propagació de la flama.
Un fet important és que el teixit que s’utilitzarà serà de cotó 100%, el cotó es conegut per tenir una alta propagació de la flama.
This work encompasses two disciplines: textile engineering and chemical engineering. It deals with the formation of MOF'S in textile substrates for protection. In this work we will talk about MOF'S, their structure and characteristics, this for the chemical part, for the textile part we will talk about sizing and flame retardant fabrics. An experimental part will be carried out, which consists of introducing MOF'S in a fabric and see if there are differences between a treated fabric and an untreated one. Three fabrics will be compared, two treated with trimesic acid, one with terephthalic acid and one untreated fabric. The fabric to be used will be 100% cotton. Cotton is known to have a high flame spread. For the experimental part, a study of the flame propagation will be carried out, it will be seen in different times the propagation that the flame has had. Also a study to see if the fabric is hydrophilic or hydrophobic and the difference between the structure of the treated fabrics. A budget study will also be carried out to see the cost involved in this work. What is expected to be achieved is that the treated fabrics will have less flame propagation. And indeed it has been achieved, the treated tissues have a low flame spread, even the flame was self-extinguishing and the tissues found it difficult to continue burning, the trimesic acid has also maintained a fairly solid structure after burning.
Aquest treball engloba dues disciplines l'enginyeria tèxtil i l'enginyeria química. Es tracta de la formació de MOF'S en substrats tèxtils per a la protecció. En aquest treball es parlarà dels MOF'S, la seva estructura i les seves característiques, això per a la part química, per a la part tèxtil es parlarà dels aprestos i dels teixits ignífugs. Es realitzarà una part experimental que consisteix en introduir MOF'S en un teixit i veure si existeixen diferències entre un teixit tractat i un sense tractar. Es comparen tres teixits, dos tractats, amb àcid trimesic, un amb àcid tereftàlic i un teixit sense tractar. El teixit que s'utilitzarà serà de cotó 100%. El cotó és conegut per tenir una alta propagació de la flama. Per la part experimental es durà a terme un estudi de la propagació de la flama, es veurà en diferents temps la propagació que ha tingut la flama. També un estudi per veure si el teixit és hidrofílic o hidròfob i es veurà la diferència entre l'estructura que tenen els teixits tractats. Igualment, es durà a terme un estudi del pressupost per veure el cost que implica aquest treball. El que s'espera aconseguir és que els teixits tractats tinguin menor propagació a la flama. I en efecte s'ha aconseguit, els teixits tractats tenen una baixa propagació de la flama, fins i tot la flama era autoextingible i als teixits els costava continuar cremant, l'àcid trimesic també ha mantingut una estructura bastant sòlida després de cremar.
