El espacio en sí, una proyección que transciende su funcionalidad

Abstract

El treball troba el seu origen en una connexió profunda amb el desenvolupament personal en lloc de sorgir abruptament en la trajectòria professional. Es basa en una visió perceptiva i inquisitiva del món influïda per l'educació i l'experiència laboral. L'enfocament cap a l'arquitectura es centra en la sensibilitat cap a l'espai i en la seva influència en la percepció humana. L'interès es origina en la interacció entre tècnica i art, generant emocions en les persones a través d'espais específics. L'atracció per l'atmosfera de l'espai i els seus detalls sorgeix de la cerca constant de l'essència de l'arquitectura, influïda per lectures com "L'Arquitectura orgànica" de Frank Lloyd Wright. Les obres d'artistes com Kazimir Malevich i Wassily Kandinsky també van influir en la percepció de l'arquitectura com una experiència més enllà del visual. Les reflexions de Peter Zumthor, Enric Miralles i Benedetta Tagliabue sobre la percepció i l'experiència personal en les seves obres van contribuir a la formació d'una resposta a la pregunta fonamental sobre l'arquitectura.

Aquestes motivacions convergeixen en el concepte de l'espai en sí mateix, on l'arquitectura va més enllà de la seva funcionalitat per ser viscuda. A través de l'exploració de múltiples atmosferes que ens envolten, el treball es presenta com una investigació de la bellesa moral en l'arquitectura, una dualitat entre el tangible i l'inefable que transcendeix la forma i la funció. L'arquitectura moderna sovint es redueix a imatges capturades per càmeres fotogràfiques, el que subratlla la importància de revalorar l'experiència viva i sensorial dels espais arquitectònics.

El trabajo encuentra su origen en una conexión profunda con el desarrollo personal en lugar de surgir abruptamente en la trayectoria profesional. Se basa en una visión perceptiva e inquisitiva del mundo influenciada por la educación y la experiencia laboral. El enfoque hacia la arquitectura se centra en la sensibilidad hacia el espacio y en su influencia en la percepción humana. El interés se origina en la interacción entre técnica y arte, generando emociones en las personas a través de espacios específicos. La atracción por la atmósfera del espacio y sus detalles surge de la búsqueda constante de la esencia de la arquitectura, influenciada por lecturas como “La Arquitectura orgánica” de Frank Lloyd Wright. Las obras de artistas como Kazimir Malevich y Wassily Kandinsky también influyeron en la percepción de la arquitectura como una experiencia más allá de lo visual. Las reflexiones de Peter Zumthor, Enric Miralles y Benedetta Tagliabue sobre la percepción y la experiencia personal en sus obras contribuyeron a la formación de una respuesta a la pregunta fundamental sobre la arquitectura.

Estas motivaciones convergen en el concepto del espacio en sí, donde la arquitectura va más allá de su funcionalidad para ser vivida. A través de la exploración de múltiples atmósferas que nos rodean, el trabajo se presenta como una investigación de la belleza moral en la arquitectura, una dualidad entre lo tangible y lo inefable que trasciende la forma y la función. La arquitectura moderna a menudo se reduce a imágenes capturadas por cámaras fotográficas, lo que subraya la importancia de revalorizar la experiencia viva y sensorial de los espacios arquitectónicos.

The tesis finds its origin in a deep connection with personal development rather than arising abruptly in one’s professional trajectory. It is grounded in a perceptive and inquisitive worldview influenced by education and work experience. The approach towards architecture centers around sensitivity to space and its impact on human perception. The interest stems from the interplay between technique and art, evoking emotions in individuals through specific spaces. The attraction to the atmosphere of space and its intricacies emerges from an ongoing quest to uncover the essence of architecture, influenced by readings such as Frank Lloyd Wright’s “Organic Architecture.” Works by artists like Kazimir Malevich and Wassily Kandinsky also shaped the perception of architecture as an experience beyond the visual. Reflections from architects like Peter Zumthor, Enric Miralles, and Benedetta Tagliabue on perception and personal experience in their works contributed to forming an answer to the fundamental question about architecture.

These motivations converge into the concept of space itself, where architecture transcends its functionality to be lived. Through the exploration of multiple surrounding atmospheres, the work presents itself as an investigation into the moral beauty in architecture, a duality between the tangible and the ineffable that goes beyond form and function. Modern architecture often becomes distilled into images captured by photographic cameras, underscoring the importance of revaluing the vibrant and sensory experience of architectural spaces.