El dibujo híbrido: proceso y representación arquitectónica

Abstract

El dibuix analògic-digital ha esdevingut una eina gràfica imprescindible en la representació contemporània de l’espai abstracte. La seva capacitat per comunicar coneixements arquitectònics de manera efectiva ha fet que es busqui la convergència del físic i el virtual en el dibuix, com una renovació del paradigma artístic i arquitectònic. En aquesta investigació, es realitza una anàlisi detallada dels aspectes més rellevants del dibuix analògic-digital, també conegut com a dibuix híbrid, per entendre’n l’impacte i l’aportació a la representació arquitectònica. Per fer-ho, es divideix l’estudi en dues parts. A la primera part, s’examinen exhaustivament les eines analògiques i digitals de representació disponibles actualment, les seves característiques i possibilitats. Aquest coneixement permetrà combinar-les de manera efectiva en un dibuix híbrid i redefinir el dibuix arquitectònic en el context de la transformació tecnològica del segle XXI. A la segona part, es presenta una guia per establir una metodologia de treball que permeti una interacció fluida entre les eines analògiques i digitals, i una integració harmoniosa dels elements físics i virtuals al dibuix híbrid. S’il·lustra la sinergia entre aquestes eines mitjançant exemples i se seleccionen diversos dibuixos representatius per a la seva anàlisi i composició. En conclusió, cal destacar que el dibuix híbrid és una eina gràfica fonamental per als arquitectes de l’era postdigital. No només millora la productivitat, sinó que també permet noves possibilitats de representació del que és real en l’arquitectura.

El dibujo analógico-digital se ha convertido en una herramienta gráfica imprescindible en la representación contemporánea del espacio abstracto. Su capacidad para comunicar conocimientos arquitectónicos de forma efectiva ha hecho que se busque la convergencia de lo físico y lo virtual en el dibujo, como una renovación del paradigma artístico y arquitectónico. En esta investigación, se realiza un análisis detallado de los aspectos más relevantes del dibujo analógico-digital, también conocido como dibujo híbrido, para entender su impacto y su aporte a la representación arquitectónica. Para ello, se divide el estudio en dos partes. En la primera parte, se examinan exhaustivamente las herramientas analógicas y digitales de representación disponibles en la actualidad, sus características y posibilidades. Este conocimiento permitirá combinarlas de forma efectiva en un dibujo híbrido y redefinir el dibujo arquitectónico en el contexto de la transformación tecnológica del siglo XXI. En la segunda parte, se presenta una guía para establecer una metodología de trabajo que permita una interacción fluida entre las herramientas analógicas y digitales, y una integración armoniosa de los elementos físicos y virtuales en el dibujo híbrido. Se ilustra la sinergia entre estas herramientas mediante ejemplos y se seleccionan varios dibujos representativos para su análisis y composición. En conclusión, se destaca que el dibujo híbrido es una herramienta gráfica fundamental para los arquitectos de la era postdigital. No solo mejora la productividad, sino que también permite nuevas posibilidades de representación de lo real en la arquitectura.

Analog-digital drawing has become an essential graphic tool in the contemporary representation of abstract space. His ability to effectively communicate architectural knowledge has led to the search for the convergence of the physical and the virtual in drawing, as a renewal of the artistic and architectural paradigm. This research offers a detailed analysis of the most relevant aspects of analog-digital drawing, also known as hybrid drawing, to understand its impact and contribution to architectural representation. To achieve this, the study is divided into two parts. In a first part, the analog and digital representation tools currently available, their characteristics and possibilities are thoroughly examined. This knowledge will allow the effective combination of these tools in hybrid drawing and will redefine architectural drawing in the context of the technological transformation of the 21st century. In the second part, a guide is presented to establish a working methodology that allows a fluid interaction between analog and digital tools, and a harmonious integration of physical and virtual elements in hybrid drawing. The synergy between these tools is illustrated through examples, and several representative drawings are selected for analysis and composition. In conclusion, it is emphasized that hybrid drawing is a fundamental graphic tool for architects in the post-digital era. It not only improves productivity but also allows new possibilities for representing reality in architecture.