Gràfica arquitectònica: arquitectura i comunicació: del pigment al píxel

Abstract

Arquitectura i comunicació poden semblar dues disciplines totalment independents, però ambdues tenen aspectes en comú, com la finalitat de transmetre unes idees i uns valors, contar una història. Segons Umberto Eco, com explica en el seu llibre “La estructura ausente” (1972),les obres d’arquitectura, en aparença són vists com a objectes que funcionen (és a dir, que tenen una funció concreta), però si s’analitza l’arquitectura des del punt de vista de la semiòtica, es descobreix que aquesta, a més de les seves funcions, també té la funció de comunicar, totes elles igual d’essencials. Els mitjans pels quals aquests objectius comunicatius es duen a terme poden ser molt distints, formes, proporcions, colors o símbols. Fins i tot, aquests poden passar desapercebuts al subconscient a causa de l’habitualitat en la qual es manifesten. L’arquitectura és una font d’informació, és el canal mitjançant el qual es transmet un missatge i és representació. Les noves tecnologies poden ser vistes com unes eines per dur a terme aquest acte comunicatiu i el canal per transmetre aquest missatge, portant noves possibilitats que eren inimaginables en el passat, des de la projecció d’una imatge, la incorporació del so o fins i tot la creació d’espais immersius que converteixen l’arquitectura en una experiència en si mateixa. Com del pigment i tot això que aquest comporta, s’introdueix la possibilitat d’aprofitar el dinamisme i a la interacció amb l’usuari que va lligat al píxel.