Les metodologies clàssiques per estimar l'amenaça sísmica es basen principalment en informació estadística sobre els registres històrics de terratrèmols. Des de mitjan segle passat, gràcies al desenvolupament de la xarxa global d'acceleròmetres, s'ha començat a disposar de valuosa informació sobre els moviments en superfície produïts pels terratrèmols. Malgrat això, la diversa quantitat i qualitat de la informació sobre els terratrèmols anteriors i posteriors a la xarxa sísmica global suggereix que alguns sismes han afectat seriosament regions amb una classificació relativament baixa de risc. En general, no es pot assegurar que existeixi un lloc al planeta que es pugui considerar amb risc nul davant terratrèmols.
En aquest sentit, el nivell de dany físic dels edificis és una mesura bàsica per estimar el risc sísmic en entorns urbans. Per caracteritzar la vulnerabilitat d'aquestes estructures, els mètodes basats en l'índex de vulnerabilitat i l'espectre de capacitat són les eines més utilitzades per avaluar des d'una perspectiva probabilista. No obstant això, les eines numèriques més exhaustives que existeixen per caracteritzar el risc sísmic tenen la seva base en l'anàlisi dinàmic no lineal.
D'acord amb l'anterior, el present treball s'ha centrat en quantificar el risc sísmic a Buenos Aires, ciutat les edificacions de la qual han estat projectades en la seva gran majoria sense tenir en compte consideracions sísmiques. Per això, l'ADNL serà utilitzat des d'una perspectiva probabilista que permeti incorporar una sèrie d'incerteses relacionades amb estructures pertanyents a entorns urbans, particularment, Buenos Aires. Per això, es modelitzaran una sèrie d'edificis de formigó armat (RC), típics de la zona. Els resultats obtinguts a partir del present estudi podran servir per quantificar, prevenir, gestionar i garantir la reducció del risc sísmic, aconseguint així ciutats més resilients i sostenibles.
Las metodologías clásicas para estimar la amenaza sísmica se basan principalmente en información estadística sobre los registros históricos de terremotos. Desde mediados del siglo pasado, gracias al desarrollo de la red global de acelerógrafos, se empieza a disponer de valiosa información sobre los movimientos en superficie producidos por los terremotos. A pesar de ello, la diversa cantidad y calidad de la información sobre los terremotos anteriores y posteriores a la red sísmica global sugiere que algunos sismos han afectado seriamente regiones con una clasificación relativamente baja de riesgo. En general, no se puede asegurar que exista un lugar en el planeta que se pueda considerar con riesgo nulo ante terremotos.
En ese sentido, el nivel de daño físico de los edificios es una medida básica para estimar el riesgo sísmico en entornos urbanos. Para caracterizar la vulnerabilidad de estas estructuras, los métodos basados en el índice de vulnerabilidad y el espectro de capacidad son las herramientas más utilizadas para evaluar desde una perspectiva probabilista. No obstante, las herramientas numéricas más exhaustivas que existen para caracterizar el riesgo sísmico tienen su base en el análisis dinámico no lineal.
En línea con lo anterior, el presente trabajo se ha enfocado en cuantificar el riesgo sísmico en Buenos Aires, ciudad cuyas edificaciones han sido proyectadas en su gran mayoría sin tener en cuenta consideraciones sísmicas. Para esto, el ADNL será usado desde una perspectiva probabilista que permita incorporar una serie de incertidumbres relacionadas con estructuras pertenecientes a entornos urbanos, particularmente, Buenos Aires. Para esto, se modelizarán una serie de edificios de hormigón armado (RC), típicos de la zona. Los resultados obtenidos a partir del presente estudio podrán servir para cuantificar, prevenir, gestionar y garantizar la reducción del riesgo sísmico, logrando así ciudades más resilientes y sostenibles.
Traditional approaches to assessing seismic hazards primarily depend on statistical data from historical earthquake records. Since the mid-20th century, the establishment of the global accelerometer network has provided valuable insights into surface movements resulting from earthquakes. However, the varying quantity and quality of information on earthquakes prior to and following the creation of the global seismic network indicate that some seismic events have had severe consequences in areas with relatively low risk classifications. Generally, it is impossible to guarantee that any location on Earth is entirely free from earthquake risk.
In this context, the extent of physical damage to buildings serves as a fundamental metric for evaluating seismic risk in urban settings. To assess the vulnerability of these structures, methods employing the vulnerability index and capacity spectrum are the most prevalent tools for probabilistic evaluation. Nonetheless, the most thorough numerical tools for characterizing seismic risk are rooted in nonlinear dynamic analysis (NLDA).
Consistent with the above, the current study aims to quantify the seismic risk in Buenos Aires, a city where most buildings have been constructed without taking seismic factors into account. To accomplish this, NLDA will be utilized from a probabilistic standpoint, enabling the integration of diverse uncertainties associated with structures in urban contexts, particularly in Buenos Aires. Consequently, a selection of reinforced concrete (RC) buildings characteristic of the region will be modeled. The findings of this study will contribute to the quantification, prevention, management, and mitigation of seismic risk, ultimately fostering more resilient and sustainable cities.
GMAIL.COM
