La catenària és un exemple d’equilibri que ens regala la naturalesa, motiu d’arquitectures elegants, òptimes, però complexes d’executar. Aquesta investigació relata un període de crisi de recursos materials en el qual es va posar en pràctica. Es tracta del fenomen de les “Catedrals del vi”, cellers que van sorgir de la cooperació entre la societat vinícola en el primer terç del segle XX a Catalunya. Davant la crisi, la implementació de l’arc equilibrat va esdevenir una solució funcional, econòmica i estètica. Però, tracen realment aquests una corba catenària? Sovint, l’anàlisi d’aquestes geometries requereix un càlcul matemàtic complex. És per això que, en la part d’experimentació, s’aborda aquesta qüestió a través del modelatge paramètric, un llenguatge més proper a l’arquitectura d’avui en dia. En resum, aquesta investigació pretén contribuir a la comprensió de la catenària en un context de construcció tradicional, utilitzant eines actuals per a la seva anàlisi.
The catenary curve is an example of ‘equilibrium’ given by nature, allowing for elegant and optimized architectures which are, nonetheless, complex to perform. This research recounts the crisis of natural sources whereby the catenary was implemented. Specifically, it is about the phenomenon of “wine cathedrals”; a set of cellars that came from the cooperation between the Catalan wine society in the early 20th century. In response to the crisis, the implementation of the “balanced arch” became a functional, economic and aesthetic solution. But do these arches truly follow a catenary curve? Oftentimes, the analysis of these geometries requires sophisticated mathematical calculus. Therefore, during the experimental part, this question is approached through parametric modeling, a more suitable language for today’s architecture. To sum up, this research aims to elucidate how the catenary curve is applied in a traditional construction system, being analysed with up-to-date tools.
gmail.com
