Quan Albert Einstein passejà per la Rambla (1923)
View/Open
Cita com:
hdl:2117/383384
Document typeBook
Defense date2023-02
PublisherIniciativa Digital Politècnica. Oficina de Publicacions Acadèmiques Digitals de la UPC
Version1
Rights accessOpen Access
Except where otherwise noted, content on this work
is licensed under a Creative Commons license
:
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 4.0 International
Abstract
Quan Einstein passejà per la Rambla, 1923 analitza la setmana en què Einstein passà per Catalunya, a l’inici de la seva gira per Madrid i Saragossa. La invitació d’Einstein provingué d’un petit grup de científics compromesos de feia almenys una dècada en la recuperació d’una comunitat científica i tècnica catalana. Aquesta era una de les missions principals de l’Institut d’Estudis Catalans, on Einstein va impartir el curs, i de la Mancomunitat de Catalunya, que n’organitzà les sessions, però també cal esmentar la Reial Acadèmia de Ciències i Arts, on va dictar una conferència. La presència d’Einstein suscità un gran interès públic, amb el protagonisme de molts enginyers i arquitectes, persones amb formació científica que creien fermament en la necessitat de la recerca. El pas d’Einstein per Barcelona representà un impuls que, per les circumstàncies del país, no fructificaria fins a dècades més tard. Einstein, per la seva banda, queda impressionat per com els catalans defensaven el seu patrimoni cultural.
ISBN9788419184672 (en línia)
9788419184665 (imprès)
9788419184665 (imprès)
References
- AGUIRRE, Ángel (1986): “Las cartas de Marie Lack”. La Torre, any 34, n. 134, p. 75-95.
- ALEMANY, Joan (2019): El Port de Barcelona. De la creació de la Junta d’Obres a l’actualitat 1869-2019. Barcelona: Port de Barcelona.
- ALTSHULER, José (1993): Las 30 horas de Einstein en Cuba. Reeditat el 2000 i el 2005, aquest cop a l’Havana: Sociedad Cubana de Historia de la Ciencia y la Tecnología. N’hi ha un exemplar dedicat a la Universitat de Florida. Disponible a:
https://ufdcimages.uflib.ufl.edu/AA/00/06/76/01/00001/AA00067601_00001.pdf
- ALSINA I CATALÀ, Claudi; SALES RUFÍ, Josep (1995): “Pere Puig i Adam. Barcelona, 1900-Madrid, 1960: la nova didàctica de les Matemàtiques”. A: CAMARASA, J. M.; ROCA ROSELL, A. (dir.): Ciència i tècnica als Països Catalans: una aproximació biogràfica. Barcelona: Fundació Catalana per a la Recerca, p. 1369-1383.
- ANDERSON, Warwick (2018): “Remembering the Spread of Western Science”. Historical Records of Australian Science, 29(2): 73-81.
- ARTAL, Francesc; GABRIEL, Pere; LLUCH, Enric; ROCA, Francesc (a cura de) (1979): Ictineu. Diccionari de les ciències de la societat als Països Catalans: segles xviii-xx. Barcelona: Edicions 62.
- AVIÑOA, Xosé (1996): Jaume Pahissa: un estudi biogràfic i crític. Barcelona: Biblioteca de Catalunya.
- BALCELLS, Albert (1985): Rafael Campalans, socialisme català. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
- BARREDA PÉREZ, M. Dolores (2018): Las primeras artistas de la Asociación Española de Pintores y Escultores. Disponible a: https://apintoresyescultores.es/maria-muntadas-de-capara/
- BASALLA, George (1967): “The Spread of Western Science”. Science, 156(3775): 611-622.
- BATLLÓ, Josep; PEDREROL, Àgata; ARÚS, Joan (2015): Ramon Jardí i Borràs. Semblança biogràfica. Barcelona: IEC, 2015.
- BRAVO NIETO, Antonio (2018): “José Ochoa Benjumea”. DB ~e. Real Academia de la Historia. Disponible a: https://dbe.rah.es/biografias/38057/jose-ochoa-benjumea
- CARRERAS CASANOVAS, Antoni (2013): “Seguint el rastre d’Albert Einstein per l’Espluga de Francolí i Poblet (1923)”. Aplec de Treballs, 31, 91-104. El treball és accessible a través de la web de RACO.
- CASTELLS ESQUÉ, Pere (2019): “Ressenya del sopar «Einstein a Barcelona» de 2018”. TECA: Tecnologia i Ciència dels Aliments, vol. 18, p. 56-58.
- Centenari de la naixença d’Albert Einstein (1981). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans (Arxius de la Secció de Ciències, LXI).
- CHILVERS, C. A. J. (2003): “The dilemmas of seditious men: The Crowther–Hessen correspondence in the 1930s”. British Journal for the History of Science, 36(4): 417-435.
- CLARA, Josep (2014): “Màrius Aguilar, Figueres i el catalanisme”. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, vol. 45, p. 413-428.
- CURBERA, Guillermo P. (2009): Mathematicians of the world, unite!: The International Congress of Mathematicians: a human endeavor. Wellesley, Mass.: A K Peters.
- DALMAU I FONT, Agustí (2019): Ferran Tallada, un enginyer einsteinià. Barcelona: Institut Ferran Tallada.
- EINSTEIN, Albert (2005): 1905. El jove Einstein en català. Amb comentaris de Luis Navarro Veguillas i Xavier Roqué. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, Societat Catalana de Física, Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica. És una
nova edició del volum, publicat per les mateixes institucions el 1998, amb el títol: Einstein en català: els tres cèlebres articles de 1905 publicats amb motiu del 75è aniversari de la seva visita a Barcelona.
- EINSTEIN, Albert (1987-2021): The Collected Papers of Albert Einstein. 16 volums. Edició en línia dels volums 1 a 15, que abasten 32 volums, atès que inclouen els
volums de la traducció a l’anglès, un volum doble (el 8) i un volum d’índex (l’11), que cobreixen des del 1879 fins al 1925. Disponible a: https://einsteinpapers.press.
princeton.edu/
- ESTIVILL, Assumpció (1992): L’Escola de Bibliotecàries: 1915-1939. Barcelona: Diputació de Barcelona.
- FIGUERES, Josep M. (2012): El periodismo catalán: prensa e identidad. Un siglo de historia (1879-1984). Madrid: Fragua.
- FIGUERES, Josep M. (2019): Resistència. La premsa en català, censura i repressió. Barcelona: Editorial Base.
- FOIX, Pere (2019): Apòstols i mercaders. Anys de lluita social a Barcelona. Introducció i edició d’Antoni Estradé i Ariadna Fitó. Barcelona: Tigre de Paper. Edició original, 1957.
- FOX, Robert (2016): Science without Frontiers: Cosmopolitanism and National Interests in the World of Learning, 1870-1940. Corvallis: Oregon State University Press.
- FOX, Robert (2018): “Einstein in Oxford”. Notes and Records, 72(3): 293-318.
- GALÍ, Alexandre (1978): Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya: 1900-1936. Llibre II. Ensenyament primari. Primera part. Barcelona: Fundació AG. La col·lecció és accessible a: https://mdc.csuc.cat/digital/collection/agali
- GANGUI, Alejandro; ORTIZ, Eduardo L. (2014): “Einstein en la Argentina: el impacto científico de su visita”. A: BRUNO, P. (ed.): Visitas culturales en la Argentina, 1898-1936. Buenos Aires: Biblos, p. 167-190. Versió en anglès: Asian Journal of Physics,
23: 81-90, 2014.
- GAVROGLU, Kostas; PATINIOTIS, Manolis; PAPANELOPOULOU, Faidra; SIMÕES,
Ana; CARNEIRO, Ana; DIOGO, Maria Paula; BERTOMEU SÁNCHEZ, José Ramón;
GARCÍA BELMAR, Antonio; NIETO-GALAN, Agustí (2008): “Science and technology
in the European periphery: some historiographical reflections”. History of Science,
vol. 46, p. 153-175.
- GLICK, Thomas F. (1979): “Einstein y los españoles. Aspectos de la recepción de la relatividad”. Llull, vol. 2, desembre, p. 3-22
- GLICK, Thomas F. (1980): “Einstein a Barcelona: ciència i societat a la Catalunya d’entreguerres”. (ciència), 2(20), octubre, p. 38-44.
- GLICK, Thomas F. (1982): “La transferència de la ciència a través de les fronteres culturals”. (ciència), 1(3), octubre, p. 10-19.
- GLICK, Thomas F. (1984): “Marginalia Einsteiniana”. (ciència), any 4, núm. 38, p. 56-59.
- GLICK, Thomas F. (1986): Einstein y los españoles. Madrid: Alianza Universidad. Reedició: Madrid: CSIC, 2005 (accessible en línia).
- GLICK, Thomas F. (1987): The Comparative Reception of Relativity, Dordrecht etc.: Reidel. Boston Studies in the Philosophy of Science, 103.
- GLICK, Thomas F. (1988): “Introduction”. A: Einstein in Spain. Princeton University Press, p. 3-16.
- GLICK, Thomas F. (1993): “Ciencia, política y discurso civil en la España de Alfonso XIII”. Espacio, Tiempo y Forma. Serie V, Historia contemporánea, t. 6, p. 81-98.
Disponible a: ttps://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=148023
- GOMES, Vania Regina (2006): O aprendiz de Fradique Mendes: Eça de Queirós na leitura de Gilberto Freyre. São Paulo: Universidade de São Paulo. Disponible a: https://www.teses.usp.br/teses/disponiveis/8/8156/tde-23082011-091300/pt-br.php
- GUEROLA, Joaquim (2004): “Terradas i la construcció del metro Transversal de Barcelona”. A: ROCA ROSELL, A. (coord.): Esteve Terradas Illa (1883-1950). Enginyeria, arquitectura i ciència a Espanya al segle xx. Barcelona: La Salle, p. 83-89.
- HARFUSH PARDO, Suraya (2009): Campalans: arquitectura e ingeniería, 1912-1915.
Projecte final del Màster en Teoria i Història de l’Arquitectura, directors: Ramon Graus i Jaume Rosell. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya. Disponible a: https://upcommons.upc.edu/handle/2099.1/12086
- HOFFMANN, Dieter (2013): Einstein in Berlin: In the Footsteps of a Genius. Baltimore: The John Hopkins University Press. Traducció de l’edició alemanya de 2006.
- JIMÉNEZ, Juan Ramón; CAMPRUBÍ, Zenobia (2017): Monumento de amor: epistolario y lira. Correspondencia, 1913-1956. Madrid: Residencia de Estudiantes.
- KUHN, Thomas S. (1978): Black-Body Theory and the Quantum Discontinuity, 1894-1912. Oxford University Press. Versió castellana: Madrid: Alianza Editorial, 1980.
- La Societat Catalana de Física. Apunts per a una història. Homenatge a Jordi Porta i Jué (2000). Barcelona: Edicions de la Revista de Física
- LUSA MONFORTE, Guillermo (2003): “El conflicto con la Diputación (1915). La plena incorporación al Estado (1917)”. Documentos de la Escuela de Ingenieros Industriales, 13, p. 3-40.
- MACIÀ FARRÉ, Marc (2017): “Les Borges i el republicanisme macianista: Pere Mias Codina”. A: MACIÀ FARRÉ, Marc (a cura de): Del republicanisme a l’independentisme. Juneda: Editorial Fonoll, p. 39-57.
- MAIOCCHI, Roberto (1985): Einstein in Italia. La scienza e la filosofia italiane di fronte alla teoria della relatività. Milà: Franco Angeli.
- MALUQUER DE MOTES, Jordi (1998): Història econòmica de Catalunya, segles xix i xx. Barcelona: Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya, Proa.
- MASSOT I MUNTANER, Josep (2012):2 Els creadors del Montserrat modern: cent anys de servei a la cultura catalana. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
- MATHIEU, Jean-Phillipe (coord.) (1991): Albert Einstein. Œuvres choisies 6: Écrits politiques. París: CNRS.
- MICHELMORE, Peter (1966): Einstein, perfil de un hombre. Barcelona: Labor.
- MOATTI, Alexandre (2012): “Lucien Fabre, homme de science”. Revue du Tarn, 228. Disponible a: https://halshs.archives-ouvertes.fr/halshs-01111062
- NATHAN, Otto; NORDEN, Heinz (ed.) (1960): Einstein on Peace. Nova York: Avenel Books.
- NAVARRO VEGUILLAS, Luis (ed.): Historia de la Física. Barcelona: CIRIT, p. 319-332.
- NAVARRO VEGUILLAS, Luis (2020): El desconocido Albert Einstein: sin rastros de relatividad. Barcelona: Tusquets Editores.
- NIETO-GALAN, Agustí (2013): “From Papers to Newspapers: Miguel Masriera (1901-1981) and the Role of Science Popularization under the Franco Regime”. Science in Context, 26(3): 527-549.
- ORTIZ, Eduardo L. (1988): “Una alianza por la ciencia: Relaciones científicas entre Argentina y España a principios de este siglo”. Llull, vol. 11, p. 247-261.
- ORTIZ, Eduardo L. (2008): “Julio Rey Pastor”. Diccionario Biográfico electrónico (DB~e). Madrid: Real Academia de la Historia. Disponible a: https://dbe.rah.es/biografias/4145/julio-rey-pastor
- PÉREZ JORDI, Pablo (2015): “El meu besavi José Millán González”. El Pou, núm. 5, p. 30-32.
- PUIG PLA, Carles; ROCA ROSELL, Antoni (2014): La seu de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Barcelona: RACAB.
- RAGUER I SUÑER, Hilari (2015):3 Divendres de Passió. Vida i mort de Manuel Carrasco i Formiguera. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
- RIERA TUÈBOLS, Santiago (1979): “Rafael Campalans, enginyer i polític”. L’Avenç, 16, p. 6-11.
- ROCA ROSELL, Antoni (1979): “Einstein, Albert”. A: Ictineu. Diccionari de les Ciències de la Societat als Països Catalans. Barcelona: Edicions 62, p. 168-169.
- ROCA ROSELL, Antoni (1984): “El debat sobre la relativitat a Catalunya (1908-1923)”. A: HORMIGÓN, Mariano (ed.): Actas del II Congreso de la Sociedad Española de Historia de las Ciencias. Saragossa: SEHC, vol. II, p. 325-339
- ROCA ROSELL, Antoni (1988): “La ciència internacional a Catalunya (1914 1923)”. A: NAVARRO VEGUILLAS, Luis (ed.): Historia de la Física. Barcelona: CIRIT, p. 319-332.
- ROCA ROSELL, Antoni (1990a): “De la regeneración a la involución: Terradas y Rey Pastor, 35 años de amistad científica”. A: ESPAÑOL, Luis (ed.): Estudios sobre Julio Rey Pastor (1888-1962). Logroño: Instituto de Estudios Riojanos, p. 71-104.
- ROCA ROSELL, Antoni (1990b): La física en la Cataluña finisecular. El joven Fontserè y su época. Tesi doctoral. Madrid: Universidad Autónoma de Madrid. Disponible a: https://repositorio.uam.es/handle/10486/11837
- ROCA ROSELL, Antoni (1998): “La recepció del pensament d’Einstein a Catalunya”. Revista de Física, 2(5), 2n semestre, p. 12-17.
- ROCA ROSELL, Antoni (2004a): “La amable visita de Einstein a Barcelona en 1923”. Quark, 31, gener-març, p. 41-47.
- ROCA ROSELL, Antoni (coord.) (2004b): Josep Comas i Solà, astrònom i divulgador. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
- ROCA ROSELL, Antoni (2005): “Einstein en Barcelona”. A: SÁNCHEZ RON, J. M. (coord.): Einstein en España. Madrid: Residencia de Estudiantes, p. 41-61.
- ROCA ROSELL, Antoni (2007): “El discurso civil en torno a la ciencia y la técnica”. A: SUÁREZ CORTINA, M.; SALAVERT FABIANI, V. (ed.): El regeneracionismo en España. València: Universitat de València, p. 241-259.
- ROCA ROSELL, Antoni (2014): “L’exposició organitzada per la Societat Astronòmica d’Espanya i Amèrica el 1921. Josep Comas i Solà i el regeneracionisme científic”.
- BERNAT, Pasqual (ed.): Astres i meteors. Estudis sobre la història de l’astronomia i la meteorologia. Palmanova, Calvià: Edicions Talaiots, p. 229-244.
- ROCA ROSELL, Antoni (2016): La recerca en ciències exactes i enginyeria a l’IEC: aportacions des de la història de la ciència. El cas del Centre d’Estudis Matemàtics (1933). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, Secció de Ciències i Tecnologia.
- ROCA ROSELL, Antoni (2019): “Internationalization of Scientific Activity in Spain in the interwar period. The 1922 course of Hermann Weyl in Barcelona and Madrid”. A: BERNARD, Julien; LOBO, Carlos (ed.): Weyl and the Problem of Space. Springer, p.
3-23.
- ROCA ROSELL, Antoni (2021): “Science and Technology in the Nationalist Debate in Catalonia after the Civil War”. A: JANUÉ I MIRET, Marició; PRESAS I PUIG, Albert (ed.): Science, Culture and National Identity in Francoist Spain, 1939–1959. Cham:
Palgrave Macmillan, p. 131-151.
- ROCA ROSELL, Antoni; CAMARASA, Josep Maria (2008): “La promoción de la investigación en Cataluña: el Institut d’Estudis Catalans en el siglo xx”.
- ROMERO DE PABLOS, A.; SANTESMASES, M. J. (ed.): Cien años de política científica en España. Madrid: Fundación BBVA, p. 39-77.
- ROCA ROSELL, Antoni; CARDOSO DE MATOS, Ana; MARTYKÁNOVÁ, Darina; GOUZÉVITCH, Irina; GRELON, André (2019): ”La gran expansión de la ingeniería: una perspectiva internacional”. A: SILVA SUÁREZ, Manuel (ed.): Técnica e Ingeniería en España VIII. Del Noventayochismo al Desarrollismo. Zaragoza: Real Academia de Ingeniería, Institución «Fernando El Católico», Prensas de la Universidad de Zaragoza, p. 163-244.
- ROCA ROSELL, Antoni; CASASSAS I SIMÓ, Enric (1995): “Introducció. Els primers 100 números dels Arxius de les Seccions de Ciències”. Arxius de les Seccions de Ciències, núm. 100, p. 9-40.
- ROCA ROSELL, Antoni; GLICK, Thomas F. (1982): “Esteve Terradas (1883-1950) i Tullio Levi-Civita (1873-1941): una correspondència”. Dynamis, vol. 2, p. 387-402.
- ROCA ROSELL, Antoni; SALAVERT FABIANI, Vicent L. (2003): “Nacionalisme i ciència als Països Catalans durant la Restauració”. Afers, vol. 46, p. 549-563.
- ROCA ROSELL, Antoni; SALAVERT FABIANI, Vicent L. (2009): “Catalanisme, valencianisme i ciència en el canvi de segle”. A: PARÉS, R.; VERNET, J. (dir.): La ciència en la història dels Països Catalans. Barcelona, València: Institut d’Estudis Catalans, Universitat de València, vol. 3, p. 523-569.
- ROCA ROSELL, Antoni; SÁNCHEZ RON, José Manuel (1990): Esteban Terradas (1883-1950). Ciencia y técnica en la España contemporánea. Madrid, Barcelona: INTA, El Serbal.
- RODRÍGUEZ ESTEBAN, Juan Carlos (2021): Un nou retrat de Santiago Rusiñol a través dels seus escrits a L’Esquella de la Torratxa. Tesi doctoral. Vic: Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, Departament de Filologia i Didàctica de la Llengua i la Literatura. Disponible a: https://www.tesisenred.net/handle/10803/671871#page=1
- ROQUÉ, Xavier (2000): Albert Einstein (1879-1955). La teoria de la relativitat i altres textos. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, Eumo, Pòrtic.
- ROQUÉ, Xavier (2012): “Miquel Masriera i Rubio”. Diccionario Biográfico Español, vol. 33, p. 738-739.
- ROSENKRANZ, Ze’ev (ed.) (2018): The Travel Diaries of Albert Einstein. The Far East, Palestine, and Spain 1922-1923. Princeton University Press.
- ROWE, David E.; SCHULMAN, Robert (ed.) (2007): Einstein on Politics. Princeton, Oxford: Princeton University Press.
- SÁENZ RIDRUEJO, Fernando (2020): Contribución de los ingenieros de Caminos catalanes al progreso de España. Barcelona: Debate.
- SAFONT PLUMED, Joan (2014): “D’El Poble Català a La Publicidad passant per Iberia: la trajectòria d’un grup de periodistes a la Barcelona de primers de segle”. Ponència presentada a les jornades “La fi de la Belle Époque i l’inici de la Gran Guerra, a debat”, organitzades per l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives de la Universitat Pompeu Fabra, el 7 d’abril de 2014. Disponible a: https://www.academia.edu/8514650/_D_El_Poble_Catal%C3%A0_a_La_Publicidad_passant_per_Iberia_la_trajectoria_d_un_grup_de_periodistes_a_la_Barcelona_de_primers_de_segle_
- SALLENT DEL COLOMBO, Emma; ROCA ROSELL, Antoni (2005): “Sopar a Barcelona en honor d’Albert Einstein”. Revista de Física, número especial per a l’Any Mundial de la Física, p. 57-64.
- SÁNCHEZ RON, José Manuel (1982): “Documentos para una Historia de la Física Moderna en España. Arnold Sommerfeld, Miguel Ángel Catalán y Blas Cabrera”. Llull, 5(8-9): 97-110.
- SÁNCHEZ RON, José Manuel (coord.) (2005): Einstein en España. Madrid: Residencia de Estudiantes.
- SÁNCHEZ RON, José Manuel (2021): Blas Cabrera, científico español y universal. Madrid: Catarata, Real Sociedad Española de Física, Fundación Ramon Areces.
- SÁNCHEZ RON, José Manuel; GLICK, Thomas F. (1983): La España posible de la Segunda República. La oferta a Einstein de una cátedra extraordinaria en la Universidad Central (Madrid, 1933). Madrid: Editorial de la Universidad Complutense.
- SCHWARZENBACH, Alexis (2005): Le génie dédaigné. Albert Einstein & la Suisse. Genève: Les éditions Metropolis.
- SEELIG, Carl (2005): Albert Einstein. Madrid: Espasa. Traducció castellana de la tercera edició, 1956. Primera edició, 1952.
- SOLÀ I DACHS, Lluís; CAPDEVILA, Jaume (2011): Andreu Dameson, geni de la caricatura. Barcelona: Duxelm, Fundació Josep Irla.
- STALEY, Richard (2008): Einstein’s Generation. The Origins of the Relativity Revolution. Chicago University Press.
- TOLMASQUIM, Alfredo Tiomno (2003): Einstein. O viajante da relatividade na América do Sul. Rio de Janeiro: Vieria & Lent Casa Editorial.
- TURRIÓN BERGES, Javier (2022): Einstein. Vestigios. Itinerancias. Zaragoza: Cinca Monterde Editor.
- VILASECA NARBONA, Miquel (2022): Rotary Club de Barcelona. Centenario. Barcelona-Reus: Impremta Torrell.
- WONSCH, Danielle (2004): “Einstein et la Commission internationale de coopération intellectuelle / Einstein and the International commission for intellectual cooperation”. Revue d’histoire des sciences, 57(2): 509-520. Disponible a: https://www.persee.fr/doc/rhs_0151-4105_2004_num_57_2_2227
Collections
Files | Description | Size | Format | View |
---|---|---|---|---|
9788419184672.pdf | 17,47Mb | View/Open |