El propòsit del present estudi és el de identificar quines zones del Delta del Ebre pateixen de pèrdues o guanys sedimentaris i quantificar aquests canvis. L’estudi abasta la zona del Delta del Ebre, en concret la secció de l’hemidelta nord. La finestra temporal del estudi comença a l’any 1945 i acaba al 2020 segons les dades disponibles al Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). Les eines utilitzades per l’estudi han sigut l’ArcGIS 10.1, un programa de digitalització gràfica i el DSAS 4.3 una aplicació informàtica que permet fer anàlisis de digitalitzacions dintre l’ArcGIS. Per ordenar les dades, tractar-les i fer el posterior càlcul de volums de sediments l’eina utilitzada ha sigut Microsoft Excel.
A l’estudi es descriuen les tendències evolutives de l’hemidelta nord segons l’extracció, tractament i anàlisi de dades de la posició de la línia de la costa per cada any que es contempla. Els mètodes d’anàlisis utilitzats han sigut el End Point Rate (EPR), que mostra la diferència de posició de la línia de costa en una finestra temporal concreta, i Linear Regression Rate (LRR), que mostra com és la tendència evolutiva de la línia de la costa. Per últim, es fa un contrast entre les observacions i resultats obtinguts per els dos mètodes.
Els balanços sedimentaris ens donen una bona aproximació de com es comporta l’hemidelta nord i mostren com cada secció té la seva pròpia morfo-dinàmica. Els balanços sedimentaris es complimenten amb un diagrama de flux de sediments que mostra la direcció en que es transporta el mateix. Tot i que el transport longitudinal s’estudia amb detall, no abasta totes les accions a les que està sotmesa l’àrea d’estudi i per aquest motiu s’han hagut d’estimar les quantitats de sediment que es veurien pèrdues del sistema per moviments perpendiculars a la línia de costa, és a dir, per ultrapassament.
El objeto del presente estudio es el de identificar que zonas del Delta del Ebro sufren pérdidas o ganancias sedimentarias y cuantificar estas variaciones. El estudio abarca la zona del Delta del Ebro, en concreto la sección del hemidelta norte. La ventana temporal del estudio va desde el año 1945 hasta el 2020, según los datos disponibles en el Instituto Cartográfico y Geológico de Cataluña. Las herramientas empleadas para el estudio han sido ArcGIS 10.1, un programa de digitalización gráfica, y el DSAS 4.3, una aplicación informática que permite hacer análisis de digitalizaciones en ArcGIS. Para ordenar los datos, tratarlos y hacer el posterior cálculo de volúmenes de sedimentos se ha empleado el Microsoft Excel.
En el estudio se describen las tendencias evolutivas del hemidelta norte según la extracción, tratamiento y análisis de datos de la posición de la línea de costa en cada uno de los años contemplados. El tratamiento de datos se ha hecho utilizando el End Point Rate, que muestra la diferencia de posición de la línea de costa en una ventana temporal concreta, y el Linear Regression Rate, que muestra la tendencia evolutiva de la línea de costa. Finalmente, se realiza un contraste de las observaciones y resultados que se obtienen por estos dos métodos.
Los balances sedimentarios nos dan una buena aproximación de como se comporta el hemidelta norte y demuestran que cada sección tiene su propia morfodinámica. Estos balances sedimentarios se complementan con une diagrama de flujo de sedimentos que muestra la dirección en que se transportan los mismos. A pesar de que el transporte longitudinal se estudia con detalle, no abarca todas las acciones a las que esta expuesta el área de estudio y por este motivo se han tenido que estimar las cantidades de sedimento que se perderían en el sistema debido a los movimientos de aportación perpendiculares a la línea de costa.
The aim of this project is to identify which areas of the Delta del Ebro suffer from variations in the volume of sediments and to quantify these variations. The area of study is the Delta del Ebro, specifically the north hemidelta. The time frame of the project begins in the year 1945 and ends in the year 2020, according to the available data at the Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. The tools used for this study have been ArcGIS 10.1, an application for graphical digitisation, and DSAS 4.3, a software that allows the analysis of digitisations in ArcGIS. To organise and analyse data in order to obtain the sediment volumes the application used has been Microsoft Excel.
In this study, the evolutionary trends of the north hemidelta are obtained using the analysis of data of the position of the shoreline for the different years included in the time frame. The methods of analysis used have been the End Point Rate, which shows the difference in the position of the shoreline in a specific time frame, and the Linear Regression Rate, which shows the rate of evolution of the shoreline. Finally, the observations and results obtained with these two methods are compared and evaluated.
The sedimentary balances give a good approximation of how the north hemidelta behaves and demonstrate that each particular section has its own morphodynamical behaviour. These sedimentary balances are aided by a flow diagram that shows the direction of transport of these sediments. Even though, the longitudinal transport is studied in detail, it is unable to show the full range of actions that affect the area of study, and therefore, it has been necessary to estimate the quantities of sediment that are lost in the system through the overwash.
