National Peripheries and Cultural Heritage: Community Building on the European margins

Abstract

El present treball analitza diferents processos de patrimonialització en àrees perifèriques del sud-oest europeu (frontera hispà-lusitana en el Baix Guadiana) i el centre (República Txeca, Eslovàquia i Polònia), definint la condició perifèrica de les fronteres des de les perspectives geogràfica i socioeconòmica. Es presta una especial atenció a iniciatives de desenvolupament comunitari a través de la mobilització entorn del patrimoni, és a dir, la participació de comunitats locals en activitats relacionades amb la valorització del patrimoni, les estratègies de participació i els actors d'aquests processos socials. Malgrat les diferències entre els processos històrics dels països seleccionats i analitzats, les seves perifèries enfronten problemes semblants, als que donen respostes diferents. A través de la descripció de casos locals, aquest article explora la diversitat i les especificitats de la *patrimonialización en regions perifèriques, com ara el rol de la (*in)estabilitat de les fronteres, els problemes d'adaptabilitat/ resiliència de les comunitats locals, les estratègies de desenvolupament sostenible o l'equilibri entre aspectes locals/ globals de la posada en valor del patrimoni. Finalment, la descripció i interpretació permet crear nous interrogants que poden contribuir al desenvolupament de recerques futures centrades, p. ex., en el paper de les fronteres, comunicació/ cooperació entre comunitats frontereres, diferenciació al nivell de la patrimonialització, etc.

This paper examines different heritagization processes in peripheral areas of Southern (the Portuguese-Spanish border in the Lower Guadiana Basin) and Central (Czech Republic, Slovakia, and Poland) Europe, while defining the peripherality of these borderland regions from a geographic as well as a socio-economic perspective. We pay particular attention to community building initiatives involving heritage mobilization, i.e., the participation of local communities in activities related to heritage enhancement, the participatory strategies, and the actors in these social processes. Despite the differences in the historical development of the countries selected, their peripheries face similar processes while generating different responses to those issues. Through the description of selected, locally based cases, the paper explores the varieties and the specifics of heritagization in peripheral regions (such as the role of in/stability of the borders, issues around the adaptability/resilience of local communities and sustainable growth strategies as well as the balance of local/global aspects in heritagization). Finally, the description and interpretation of the cases brings up new questions and addresses new issues which can be analysed and developed in further research (e.g., the role of the boundaries, communication/cooperation in cross-border communities, the differentiation of heritagization, etc.).

El presente trabajo analiza distintos procesos de patrimonialización en áreas periféricas del suroeste europeo (frontera hispano-lusa en el Bajo Guadiana) y Centroeuropa (República Checa, Eslovaquia y Polonia), definiendo la condición periférica de las fronteras desde las perspectivas geográfica y socioeconómica. Se presta una especial atención a iniciativas de desarrollo comunitario a través de la movilización en torno al patrimonio, es decir, la participación de comunidades locales en actividades relacionadas con la valorización del patrimonio, las estrategias de participación y los actores de estos procesos sociales. A pesar de las diferencias entre los procesos históricos de los países seleccionados y analizados, sus periferias enfrentan problemas semejantes, a los que dan respuestas distintas. A través de la descripción de casos locales, este artículo explora la diversidad y las especificidades de la patrimonialización en regiones periféricas, tales como el rol de la (in)estabilidad de las fronteras, los problemas de adaptabilidad/ resiliencia de las comunidades locales, las estrategias de desarrollo sostenible o el equilibrio entre aspectos locales/ globales de la puesta en valor del patrimonio. Por último, la descripción e interpretación permite crear nuevos interrogantes que pueden contribuir al desarrollo de investigaciones futuras centradas, p. ej., en el papel de las fronteras, comunicación/ cooperación entre comunidades fronterizas, diferenciación al nivel de la patrimonialización, etc.