Els països europeus han tingut un feble creixement poblacional des d'inici de segle, però el sòl urbà ha crescut de forma continuada, resultant en un alt consum de sòl: el fenomen conegut com “urban sprawl“, que segons l'acadèmia es dona principalment als països rics. Així, la Unió Europea ha establert com a objectiu aconseguir el consum de sòl neutre en 2050. Per a això, és necessari entendre les zones on es dona un major consum de sòl i els factors econòmics i demogràfics que hi conflueixen.
Per tant, el treball analitza de manera quantitativa la situació del sòl urbà a Europa, la seva evolució des d'inici de segle i la transformació de sòl urbà, i relaciona aquests elements amb factors demogràfics i econòmics per a conèixer si hi ha correlacions rellevants. La recerca es desenvolupa en tres escales: paneuropea, nacional i d'àrees urbanes. Gràcies a l'anàlisi quantitativa, el treball detecta els països i àrees urbanes amb un ús del sòl més eficient, en els quals s'analitzen qualitativament les polítiques d'ús de sòl implementades i els projectes realitzats.
Així, la recerca conclou que el consum de sòl accelerat a Europa es dona principalment en zones fora d'àrees urbanes funcionals i en les àrees urbanes petites i mitjanes. El consum de sòl no guarda relació amb el creixement demogràfic, però sí amb l'economia: el consum de sòl és més alt en les zones amb menys ingressos, i també en les zones on els ingressos han crescut més. Alhora, la major transformació de sòl no comporta un ús de sòl més eficient. No obstant això, els països i àrees urbanes que fan un ús de sòl més eficient tenen programes específics per a la transformació de sòl, i promouen la col·laboració públicoprivada. Per tant, el treball recomana incentivar la reducció de consum de sòl als països amb menys ingressos, i promoure polítiques de transformació de sòl.
Los países europeos han tenido un débil crecimiento poblacional desde inicio de siglo, pero el suelo urbano ha crecido de forma contínua, resultando en un alto consumo de suelo: el fenómeno conocido como “urban sprawl“, que según la academia se da principalmente en los países ricos. Así, la Unión Europea ha establecido como objetivo alcanzar el consumo de suelo neutro en 2050. Para ello, es necesario entender las zonas donde se da un mayor consumo de suelo y los factores económicos y demográficos que confluyen en ello.
Por tanto, el trabajo analiza de forma cuantitativa la situación del suelo urbano en Europa, su evolución desde inicio de siglo y la transformación de suelo urbano, y relaciona estos elementos con factores demográficos y económicos para conocer si hay correlaciones relevantes. La investigación se desarrolla en tres escalas: paneuropea, nacional y de áreas urbanas. Gracias al análisis cuantitativo, el trabajo detecta los países y áreas urbanas con un uso del suelo más eficiente, en los que se analizan cualitativamente las políticas de uso de suelo implementadas y los proyectos realizados.
Así, la investigación concluye que el consumo de suelo acelerado en Europa se da principalmente en zonas fuera de áreas urbanas funcionales y en las áreas urbanas pequeñas y medianas. El consumo de suelo no guarda relación con el crecimiento demográfico, pero sí con la economía: el consumo de suelo es más alto en las zonas con menos ingresos, y también en las zonas donde los ingresos han crecido más. A su vez, la mayor transformación de suelo no conlleva un uso de suelo más eficiente. Sin embargo, los países y áreas urbanas que hacen un uso de suelo más eficiente tienen programas específicos para la transformación de suelo, y promueven la colaboración públicoprivada. Por lo tanto, el trabajo recomienda incentivar la reducción de consumo de suelo en los países con menos ingresos, y promover políticas de transformación de suelo.
European countries have had a faint population growth in the 21st century, but urban land has grown at a fast pace. This has caused a high land consumption, also known as “urban sprawl”, which according to academia is more present in high-income countries. Consequently, the European Union has established the goal to achieve no net land take by 2050. To do so, a better understanding of where sprawl happens most and what other factors it is related to is needed.
Therefore, the research quantitatively analyzes urban land use in Europe, its evolution since 2000, and the transformation of urban land. It also relates these elements with economic and demographic factors, to know if there are relevant correlations. Research is conducted in three scales: paneuropean, national and urban areas. Thanks to the quantitative analysis, it detects which countries and urban areas perform more efficiently. In these, urban policies and transformation projects are analyzed.
Research concludes that urban land take in Europe takes place mainly out of urban areas or in small and medium urban areas. Land take does not relate to population growth, but it does relate to economy: lower-income countries and countries with faster economic growth take more land. Nonteheless, more land transformation does not mean less land take. However, countries and urban areas with most efficient land use do promote land transformation through specific programs, and they also promote public-private partnerships. Therefore, the paper recommends to incentivize the reduction of land take in lower income countries, and to promote land transformation policies in order to help achieve the aim of net zero land take.
gmail.com
; Biere Arenas, Rolando Mauricio