En aquest treball s'ha procedit a l'estudi de l'alliberament de l’antibiòtic cloramfenicol en hidrogels compostos de carboximetilcel·lulosa sòdica amb la presència d'azida de sodi i. Aquest alliberament s'ha dut a terme amb la presència del polímer conductor PEDOT (Poli(3,4-etilendioxitiofè)), sintetitzat mitjançant tècniques experimentals cronoamperomètriques i ciclovoltamperomètriques. Posteriorment, l'alliberament ha estat estudiat sense la presència de polímer conductor.
Per tal de quantificar les concentracions dels alliberaments de cloramfenicol produïts, es va dur a terme la determinació de l’absorbància i l’obtenció d’una recta de calibratge mitjançant tècniques d’espectrofotometria ultraviolada-visible.
L'alliberament de cloramfenicol per part dels hidrogels, ha estat estudiat durant sis intervals temporals procurant la mateixa durada entre ells, llevat del primer que corresponia a la meitat de temps. Durant el procés d'alliberament de cloramfenicol, s'han aplicat estímuls elèctrics cada 24 hores de +1,0V, -1,0V i un altern de tots dos durant un període de 15 minuts.
Addicionalment, s'ha realitzat un estudi entre diferents substàncies biocompatibles per tal de trobar-ne una que es pogués detectar conjuntament a l'antibiòtic, mitjançant tècniques espectrofotomètriques ultraviolada-visible. El resultat no ha estat l'idoni, ja que la majoria dels pics estudiats solapaven en absorbància amb el pic de l'antibiòtic.
Finalment, s'ha observat que els majors alliberaments han estat generats mitjançant hidrogels sense la presència de polímer conductor. Obtenint un alliberament més gran amb l'aplicació d'estímuls davant del produït per difusió.
En este trabajo se ha procedido al estudio de la liberación del antibiótico cloranfenicol en hidrogeles compuestos de carboximetilcelulosa sódica con la presencia de azida de sodio. Dicha liberación se ha llevado a cabo con la presencia del polímero conductor PEDOT (Poli(3,4-etilendioxitiofeno)), sintetizado mediante técnicas experimentales cronoamperométricas y ciclovoltamperométricas. Posteriormente, la liberación ha sido estudiada sin la presencia de polímero conductor.
A fin de cuantificar las concentraciones de las liberaciones de cloranfenicol producidas, se llevó a cabo la determinación de la absorbancia y la obtención de una recta de calibrado mediante técnicas de espectrofotometría ultravioleta-visible.
La liberación de cloranfenicol por parte de los hidrogeles, ha sido estudiada durante seis intervalos temporales procurando la misma duración entre ellos, salvo el primero que correspondía a la mitad de tiempo. Durante el proceso de liberación de cloranfenicol, han sido aplicados estímulos eléctricos cada 24 horas de +1,0V, -1,0V y un alterno de ambos durante un periodo de 15 minutos.
Adicionalmente, se ha realizado un estudio entre diferentes sustancias biocompatibles con el fin de encontrar una que pudiera detectarse conjuntamente al antibiótico, mediante técnicas espectrofotométricas ultravioleta-visible. El resultado, no ha sido el idóneo, debido a que la mayoría de los picos estudiados solapaban en absorbancia con el pico del antibiótico.
Finalmente, se ha observado que las mayores liberaciones han sido generadas mediante hidrogeles sin la presencia de polímero conductor. Obteniendo una mayor liberación con la aplicación de estímulos frente a la producida por difusión.
This study is based on the release of chloramphenicol antibiotic in sodium carboxymethylcellulose and sodium azide hydrogels. That release was carried out with PEDOT (Poli(3,4-ethylendioxythiophene)), a conductive polymer, synthetized with chronoamperometric and cyclovoltammetric experimental techniques. Afterwards, the release was studied without conductive polymer.
In order to quantify the concentration of the chloramphenicol releases, it was carried out the determination of absorbance and the obtaining of a calibration line by ultraviolet-visible spectrophotometric techniques.
The chloramphenicol release, was studied during six same duration temporal intervals, except the half duration first one. During the chloramphenicol release process, +1,0V, -1,0V and an alternate of both electrical stimuluses were applied during 15 minutes, every 24 hours.
Additionally, different biocompatible substances have been analyzed, in order to find one that could be detected with the presence of chloramphenicol, with ultraviolet-visible spectrophotometric techniques. The result was not suitable, because most of the studied absorbance peaks overlapped with the antibiotic one.
Finally, the major concentration releases were observed in the non-electric polymer hydrogels. Obtaining much more release with the application of stimuluses in front of the diffusion produced one.
