Des de l'antiguitat fins als anys 60’ del segle passat, el cercle i l'oval van ser els protagonistes de la ciutat de Roma. El segon és fruit del primer i va ser desenvolupat a partir del segle XVII per Carlo Maderno, Carlo Fontana, Gian Lorenzo Bernini i Francesco Borromini, en el barocco roma- no, al mateix temps que Johannes Kepler elavoraba les seves lleis. El cosmos sempre va ser plasmat en arquitectura, ja sigui per forma o per tècnica. Els romans van construir el Pantheon di Agrippa com a calendari solar. El Barocco romà va comprendre el passat i el va fusionar amb els avanços de l'època, obtenint el control il·lusori de l'espai.
La geometria pagana va triomfar sobre els eixos cristians i va portar amb si un dels majors debats ar- quitectónicos de la història: La fabbrica di San Pietro. Tots els papes van rebutjar les propostes amb planta de creu grega, ja que es considerava una heretgia enfront de la tradicional creu llatina. Passat el temps, els estudiosos de Michelangelo, van convèncer a papes i mecenes mitjançant esquemes centra- lizados i un dels dos eixos allargat.
L'objectiu d'aquest treball és posar en qüestió si, al marge del cercle i l'oval, existeixen geometries amagades en les plantes de Roma, que al costat de les mesures, componen una evolutiva línia construc- tiva, on l'ús s'adapta a la forma.
Desde la antigüedad hasta los años 60’ del siglo pasado, el círculo y el óvalo fueron los protagonistas de la ciudad de Roma. El segundo es fruto del primero y fue desarrollado a partir del siglo XVII por Carlo Maderno, Carlo Fontana, Gian Lorenzo Bernini y Francesco Borromini, en el barocco roma- no, al mismo tiempo que Johannes Kepler elavoraba sus leyes. El cosmos siempre fue plasmado en arquitectura, ya sea por forma o por técnica. Los romanos construyeron el Pantheon di Agrippa como calendario solar. El Barocco romano comprendió el pasado y lo fusionó con los avances de la época, obteniendo el control ilusorio del espacio.
La geometría pagana triunfó sobre los ejes cristianos y trajo consigo uno de los mayores debates ar- quitectónicos de la historia: La fabbrica di San Pietro. Todos los papas rechazaron las propuestas con planta de cruz griega, ya que se consideraba una herejía frente a la tradicional cruz latina. Pasado el tiempo, los estudiosos de Michelangelo, convencieron a papas y mecenas mediante esquemas centra- lizados y uno de los dos ejes alargado.
El objetivo de este trabajo es poner en cuestión si, al margen del círculo y el óvalo, existen geometrías escondidas en las plantas de Roma, que junto a las medidas, componen una evolutiva línea construc- tiva, donde el uso se adapta a la forma.
From antiquity until the 60’s of the last century, the circle and the oval where the protagonists of the city of Rome. The latter is the fruit of the former and was developed from the seventeenth century onwards by Carlo Maderno, Carlo Fontana, Gian Lorenzo Bernini and Francesco Borromini, in the barocco romano, at the same time that Johannes Kepler elaborated its laws. The cosmos has always been embodied in architecture, whether by form or technique. The romans built the Pantheon di Agri- ppa as a solar calendar. The Barocco romano understood the past and merged it with the advances of the time, obtaining illusory controls of space.
Pagan geometry triumphed over christian axes, and brought about one of the greatest architectural debates in history: La fabbrica di San Pietro. All the popes rejected the proposals with a greek cross plan, as it was considered a heresy against the traditional latin cross. After some time, Michelangelo’s scholars convinced popes and patrons with centralized schemes with one of the two elongated axes.
The aim of this work is to question whether, apart from the circle and the oval, there are hidden geo- metries in Rome’s floor plans, which together with the measurements, compose an evolving construc- tive line, where the use adapts to the form.
hotmail.com
