Barcelona és i ha estat una ciutat pionera i exemplar pel que fa al seu urbanisme i espai públic en clau sociològica, territorial i demogràfica, sent fins i tot un model a seguir en altres ciutats europees amb el conegut "Model Barcelona".
Ja des de principis de segle, es plantejaven qüestions urbanístiques innovadores que es van veure paralitzades per la guerra civil i la dictadura, però amb les primeres eleccions democràtiques, amb Oriol Bohigas al capdavant com a delegat d'urbanisme, va ressorgir una Barcelona ocupada per les qüestions socials i que posava el focus en un espai públic de qualitat.
Es van crear més de cent places i nombrosos parcs en un temps rècord i es va posar especial atenció a l'espai públic d'una Barcelona pluricèntrica i que havia vist augmentada considerablement la seva població a causa de les onades migratòries procedents de la resta de l'Estat. Oriol Bohigas va dirigir l'inici d'un seguit de mesures socials i urbanístiques per dotar a una Barcelona d'escala metropolitana d'un espai públic identitari i pròsper. Posteriorment, la concessió dels Jocs Olímpics del 92 van suposar la culminació d'importants projectes d'infraestructures i la creació de més places, parcs i equipaments. I més endavant amb la celebració del Fòrum internacional de les cultures, l'any 2004, es planteja un altre ambiciós projecte de transformació urbana i metropolitana que uneixi el districte de Sant Martí amb la ciutat de Sant Adrià del Besòs, buscant activament un urbanisme sostenible.
L'any 1999 sorgeix arran d'una exposició del CCCB, el Premi Europeu de l'Espai Públic Urbà on cada dos anys un jurat d'experts internacional premien els projectes d'espai públic urbà de les ciutats europees que s'hi presenten.
Així doncs, aquest treball se centra en l'anàlisi de sis projectes premiats a la ciutat de Barcelona durant les tres últimes dècades, fent una comparativa entre dos projectes de cada dècada, buscant els criteris de cada època i analitzant el
context històric en
Barcelona es y ha sido una ciudad pionera y ejemplar en cuanto a su urbanismo y espacio público en clave sociológica, territorial y demográfica, siendo incluso un modelo a seguir en otras ciudades europeas con el conocido "Model Barcelona".
Ya desde principios de siglo, se planteaban cuestiones urbanísticas innovadoras que se vieron paralizadas por la guerra civil y la dictadura, pero con las primeras elecciones democráticas, con Oriol Bohigas al frente como delegado de urbanismo, resurgió una Barcelona ocupada por las cuestiones sociales y que ponía el foco en un espacio público de calidad.
Se crearon más de cien plazas y numerosos parques en un tiempo récord y se puso especial atención al espacio público de una Barcelona pluricéntrica y que había visto aumentada considerablemente su población debido a las olas migratorias procedentes del resto de el Estado. Oriol Bohigas dirigió el inicio de una serie de medidas sociales y urbanísticas para dotar a una Barcelona de una escala metropolitana de un espacio público identitario y próspero. Posteriormente, la concesión de los Juegos Olímpicos del 92 supuso la culminación de importantes proyectos de infraestructuras y la creación de más plazas, parques y equipamientos. Y más adelante con la celebración del Foro internacional de las culturas, en 2004, se plantea otro ambicioso proyecto de transformación urbana y metropolitana que una el distrito de Sant Martí con la ciudad de Sant Adrià del Besòs, buscando activamente un urbanismo sostenible .
En 1999 surge a raíz de una exposición del CCCB, el Premio Europeo del Espacio Público Urbano donde cada dos años un jurado de expertos internacional premian los proyectos de espacio público urbano de las ciudades europeas que se presentan.
Así pues, este trabajo se centra en el análisis de seis proyectos premiados en la ciudad de Barcelona durante las tres últimas décadas, haciendo una comparativa entre dos proyectos de cada década, buscando los criterios de cada época y analizando
Barcelona is and has been a pioneering and
exemplary city in terms of its urban planning
and public space in a sociological, territorial and
demographic level. It’s been a model for other
European cities to pursue, even so with the wellknown
"Barcelona Model".
Since the beginning of the century, innovative
urban planning questions were raised but were
paralyzed by the civil war and the dictatorship.
Through the first democratic elections, with Oriol
Bohigas at the head as urban planning delegate,
Barcelona remerged as a city engaged with
social issues focused on the quality of public
space.
More than a hundred squares and numerous
parks were created in record time. Special
attention was paid to the public space of a
pluricentric Barcelona which had seen its
population increase considerably due to waves
of migration from the rest of the State. Oriol
Bohigas led the start of a series of social
and urban planning measures to provide a
metropolitan-scale Barcelona with an identarian
and prosperous public space. Subsequently,
the concession of the 1992 Olympic Games
led to the completion of important infrastructure
projects and the creation of more squares, parks
and equipment. Later, with the celebration of the
Universal Forum of Cultures, in 2004, another
ambitious project of urban and metropolitan
transformation was proposed that unites the
district of Sant Martí with the city of Sant Adrià del
Besòs, actively seeking a sustainable urbanism.
In 1999, the European Award for Urban Public
Space emerged as a result of an exhibition by
the CCCB. Every two years an international
jury of experts awards some of the urban public
space projects of the European cities that are
presented.
Therefore, this work focuses on the analysis of six
awarded projects in the city of Barcelona during
the last three decades, making a comparison
between two projects from each decade, looking
for the criteria of each era and analysing the
historical context of its construction. The aim,
among ot
