Estudi de la contribució a esforç tallant de les ales en bigues de secció en T de formigó armat
Visualitza/Obre
Estadístiques de LA Referencia / Recolecta
Inclou dades d'ús des de 2022
Cita com:
hdl:2117/373255
Correu electrònic de l'autorr.andreu98gmail.com
Tipus de documentTreball Final de Grau
Data2022-07-07
Condicions d'accésAccés obert
Llevat que s'hi indiqui el contrari, els
continguts d'aquesta obra estan subjectes a la llicència de Creative Commons
:
Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional
Abstract
El càlcul de la resistència a esforç tallant d’una biga amb secció en T de formigó armat, i de bigues en general, procedeix de les aportacions del formigó, de l’armadura longitudinal i de l’armadura transversal d’acer. La contribució de cadascuna de les parts individualment és difícil d’avaluar, ja que existeix una interacció entre elles. Per aquest motiu anteriorment l’EHE-08 calculava la contribució a l’esforç tallant com a la suma de la component del formigó més la component de l’acer mentre que actualment el nou Codi Estructural té en compte aquesta interacció i no calcula les components aïlladament.
El cap comprimit de la biga de formigó té una importància primordial en els darrers estadis de càrrega d’una biga sotmesa a esforç tallant. En aquesta zona és on es troben les ales de les bigues en T. Actualment no existeix una formulació que ajusti correctament el tallant últim experimental amb el tallant últim prescrit de bigues en T segons les diferents normatives que, de manera conservadora, no contemplen la contribució de les ales a aquest esforç.
El treball presenta una extensa base de dades amb assajos experimentals d’arreu del món de bigues de formigó armat de secció en T sotmeses a esforç tallant. Es calcula la resistència teòrica d’aquestes bigues a esforç tallant segons la Instrucció del formigó EHE-08, el Codi Estructural, l’Eurocodi i les formulacions de Zararis et. al. i es contrasta amb els valors experimentals. Zararis té en compte la contribució de les ales a la resistència de tallant, de manera que presenta un ajust més acurat de les seves prediccions als resultats experimentals.
Finalment, s’estudia estadísticament la relació entre el valor de l’esforç tallant experimental en relació amb el valor analític predit per les diferents formulacions citades. D’aquesta manera es pot veure quin és l’ajust de les diferents formulacions als resultats experimentals i la importància que cobren les ales també en el cas de l’esforç tallant.
TitulacióGRAU EN ESTUDIS D'ARQUITECTURA (Pla 2014)
Fitxers | Descripció | Mida | Format | Visualitza |
---|---|---|---|---|
Treball Final dEstudis RAQUEL ANDREU ROJO .pdf | 1,855Mb | Visualitza/Obre |