Una placa zonal de Fresnel és un dispositiu bidimensional que té una funcionalitat similar a una lent convergent. Una de les seves aplicacions és la utilització com a objectiu fotogràfic.
Aquest projecte té el plantejament de valorar opcions fotogràfiques alternatives a les tradicionals d’aquest moment. Els objectius convencionals es manufacturen pul·lint lents de vidre i integrant-les mecànicament en una montura. Una alternativa és utilitzar la difracció per comptes de la refracció com a mètode per dirigir la llum cap al pla focal. Això permet utilitzar com a objectiu estructures en dues dimensions, que es poden realitzar de manera fotogràfica o litogràfica i que tenen l’avantatge de ser més lleugeres i menys voluminoses.
Val a dir, que els objectius que funcionen en base a la refracció també poden ser útils per fotografiar en longituds d’ona a les quals el vidre és opac (per exemple UV) o no té poder refractiu (per exemple raigs X).
Aquest treball també preten exposar una representació artística del resultat aconseguit i fer una exploració de les possibilitats en aquest sentit. Les imatges obtingudes amb mètodes difractius tenen les seves pròpies caracterìstiques degut a que la imatge d’un punt serà, encara més que en els objectius convencionals, un patró de difracció i això tindrà un efecte distintiu a les imatges.
gmail.com
