Estudi de la viabilitat de l’ús del biodièsel a Catalunya segons les emissions de CO2
Tipus de documentTreball Final de Grau
Data2022-08-24
Condicions d'accésAccés obert
Llevat que s'hi indiqui el contrari, els
continguts d'aquesta obra estan subjectes a la llicència de Creative Commons
:
Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 Espanya
Abstract
L’augment continu d’emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle i específicament el diòxid de carboni C02 ha estat un problema a nivell mundial durant les últimes dècades abraçant àmbits tant polítics i socials com mediambientals principalment. Davant aquesta polèmica recurrent s’han plantejat una sèrie d’alternatives enfocades a reduir la producció d’aquest tipus de gasos entre les quals es troba la proposta de substitució dels combustibles més popularment coneguts per d’altres obtinguts a través del procés conegut com a fotosíntesi; aquests són els anomenats Biocombustibles. Tot i així aquesta alternativa ha estat sempre qüestionada en quant a la seva eficiència i eficàcia per aconseguir l’objectiu establert prèviament mencionat. Així doncs, aquest projecte té com a objectiu principal realitzar un estudi de viabilitat en relació a l’ús d’aquests Biocombustibles i més concretament el Biodièsel en el Sector de Transports i Automobilística per tal d’extreure conclusions que determinin si la proposta és realment vàlida per assolir la meta de reducció d’emissions de diòxid de carboni provocada pels combustibles fòssils. L’abast del projecte és a nivell nacional i sobretot a nivell de Catalunya més concretament. El Biodièsel és un combustible sintètic líquid que s'obté industrialment a partir d'oli vegetal o de greix animal com a matèries primeres i que té com a objectiu ser utilitzat com a substitutiu total o parcial d'un combustible fòssil; és un dels Biocombustibles més utilitzats a Espanya i Catalunya. Per tal de treballar d’establir uns objectius vàlids no només a nivell Nacional sinó també a nivell Internacional, es consideren els establerts en documents com el “Plan Nacional Integrado de Energía y Clima 2021-2030 (PNIEC)”, el Pla de l'Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020 (PECAC), la “Estrategia Nacional a Largo Plazo 2030.20240.2050” coneguda com a ELP o bé l’Acord de París celebrat del 30 de Novembre al 12 de Desembre del 2015 a París, França. La metodologia emprada en el projecte consisteix en un primer estudi en paral·lel sobre l’evolució de l’ús de combustibles fòssils amb la dels biocombustibles més utilitzats tant a nivell de Catalunya com a nivell Nacional. També s’analitzen a fons les mesures polítiques i socials plantejades al PNIEC [1], a L’Acord de París i al PECAC [2] enfocades a lluitar contra el Canvi Climàtic tot intentant aconseguir una Societat Net Zero [3]. En segona instància, es duu a terme una investigació exhaustiva sobre la història dels Biocombustibles i específicament la del Biodièsel tot passant per la seva creació i descripció exacta, la seva evolució compresa en tots els àmbits i per últim, com s’ha arribat a implantar aquesta proposta com a alternativa real als combustibles fòssils a Catalunya i Espanya. Aquests darrers punts però no menys importants, permeten entendre a nivells generals fins a quin punt els Biocombustibles són una alternativa amb possibilitat de ser establerta definitivament o només són una de les tantíssimes alternatives finalment desestimades per manca de viabilitat en quant a la seva eficàcia o a la dificultat de ser realment aplicades. Finalment es realitza l’estudi de viabilitat de l’ús del Biodièsel a través del càlcul d’emissions de diòxid de carboni d’aquest en les diferents fases de producció d’aquest. S’estudia el nivell d’emissions per l’any 2030 a Catalunya i per tal de dur a terme això, s’ha estimat la producció i la superfície conreada tant en regadiu com en secà de les diferents matèries primeres del biodièsel. Un cop fet aquest procés, es calcula la dosi de cultiu en cadascun dels casos corresponents i s’introdueix aquest paràmetre en la calculadora CALCUGEI, una eina elaborada per l’Institut per la Diversificació i l’Estalvi Energètic (IDAE). Aquesta metodologia permet obtenir les dades d’emissions de diòxid de carboni en les les diferents etapes del procés del biodièsel i fins la crema d’aquest; aquestes són l’etapa de cultiu, l’etapa de transport i distribució i finalment, l’etapa de transformació. Un cop estimat el nivell d’emissions de gasos d’efecte hivernacle a Catalunya per l’any 2030 s’ha pogut concloure que els biocarburants i en concret, el biodièsel, són una opció totalment viable que presenta unes dades molt esperançadores en la contribució percentual al nivell d’emissions objectiu en l’any esmentat.
TitulacióGRAU EN ENGINYERIA EN TECNOLOGIES INDUSTRIALS (Pla 2010)
Fitxers | Descripció | Mida | Format | Visualitza |
---|---|---|---|---|
estudi-de-la-vi ... de-c02-tfg-carloselias.pdf | 2,290Mb | Visualitza/Obre |