dc.contributor | Moncunill Marimon, Jorge |
dc.contributor | Martínez de Osés, Francesc Xavier |
dc.contributor.author | Campins Morales, Enric |
dc.contributor.other | Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Ciència i Enginyeria Nàutiques |
dc.date.accessioned | 2022-07-26T09:18:39Z |
dc.date.available | 2022-07-26T09:18:39Z |
dc.date.issued | 2022-07 |
dc.identifier.uri | http://hdl.handle.net/2117/371089 |
dc.description.abstract | La regió àrtica s’està convertint en un espai estratègic de cara al futur. El canvi climàtic està provocant un desglaç dels pols accelerat i amenaça molts dels ecosistemes del planeta, però al mateix temps també obre noves vies de navegació a través de l’oceà àrtic, que poden reduir la distància i el temps de navegació entre els oceans atlàntic i pacífic. En el primer capítol s’expliquen les diferents rutes que es poden seguir a través d’aquest espai i les característiques de cada una d’aquestes, i també es destaca la rellevància de la ruta transpolar com l’única ruta que transcorre per aigües internacionals. En el segon capítol es parla del marc jurídic actual en aquesta regió, amb un caràcter especialment sectorial i fragmentat, però on és de vital importància l’adopció del codi polar per regular la seguretat i la prevenció de la contaminació en la navegació polar. En el tercer capítol s’exposen les principals deficiències operatives d’alguns sistemes electrònics d’ajuda a la navegació, com ara el radar, el gps, els compassos o l’inmarsat. Igualment, es presenten les possibles solucions que s’estan desenvolupant per resoldre aquestes mancances. També es mencionen els tipus de projeccions cartogràfiques que es poden utilitzar en els entorns polars, on la distorsió de la projecció mercatoriana és massa elevada. En el quart capítol s’analitza la climatologia i la meteorologia de l’espai àrtic, caracteritzat per les baixes temperatures, la mala visibilitat provocada per la boira i els núvols baixos i el dia i la nit polar. També es comenta la presència de gel marí com el principal obstacle per a la navegació, i s’explica la seva formació, els tipus de gel i les cartes de gel. En últim lloc, en el cinquè capítol es presenta el pla de viatge de rotterdam a xangai a través de la ruta transpolar. Això vol dir la ruta, les cartes i publicacions nàutiques necessàries per navegar per aquesta ruta, i una comparació de distància respecte al canal de suez en la qual s’obté una reducció del 30% si es navega per la ruta transpolar. Finalment, es conclou que la ruta transpolar pot esdevenir una via de navegació clau en el comerç marítim internacional en les pròximes dècades. |
dc.language.iso | cat |
dc.publisher | Universitat Politècnica de Catalunya |
dc.rights | S'autoritza la difusió de l'obra mitjançant la llicència creative commons o similar 'reconeixement-nocomercial - senseobraderivada'. |
dc.rights.uri | http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/ |
dc.subject | Àrees temàtiques de la UPC::Nàutica::Navegació marítima |
dc.subject.lcsh | Seamanship--Cold weather conditions |
dc.subject.other | Oceà àrtic |
dc.subject.other | Rutes àrtiques |
dc.subject.other | Ruta transpolar |
dc.subject.other | Navegació |
dc.subject.other | Rotterdam |
dc.subject.other | Xangai |
dc.title | Anàlisi de la ruta transpolar : descripció, règim de navegació i proposta de pla de viatge |
dc.type | Master thesis |
dc.subject.lemac | Navegació |
dc.subject.lemac | Navegació -- Condicions per temps fred |
dc.subject.lemac | Navegació pel glaç |
dc.identifier.slug | FNB-280.2710052 |
dc.rights.access | Open Access |
dc.date.updated | 2022-07-25T06:03:32Z |
dc.audience.educationlevel | Màster |
dc.audience.mediator | Facultat de Nàutica de Barcelona |