La vocació tecnològica de les dones: mites i realitat. Estratègies per millorar-la des de l’assignatura de tecnologia a l’ESO

Abstract

Només un 25.1% dels estudiants d'Enginyeria i Arquitectura són dones. Hi ha qui ho relaciona amb falta d'interès o d'habilitat, però els resultats acadèmics ho desmenteixen. Diferents estudis constaten que estan condicionades per factors com els estereotips de gènere, l'estil de família i la manca de referents. L'objectiu d'aquest estudi és conèixer els factors que condicionen la tria de futur i oferir propostes per, des de l'ESO, fer aflorar les vocacions tecnològiques invisibilitzades pel context. S'ha realitzat una enquesta a professorat i estudiants de màster de professorat, tan de tecnologia com d'altres especialitats, per conèixer quins dels factors citats els condicionaren en la seva tria, quina és la seva visió respecte a l'alumnat a tecnologia i quin el seu grau d'utilització de referents femenins a les aules. Els resultats confirmen la influència de l'estil de família en tot l'alumnat (capacitat econòmica i termes d'igualtat). A més, afegeixen un nou factor que només condiciona les noies, el gènere dels descendents de la família on s'han criat i confirmen la falta de referents i la seva infrautilització com a recurs didàctic a les aules. Les propostes, basades en els resultats i estudis previs, se centren en la conscienciació del professorat en els estereotips propis, el coneixement del tipus de família del seu alumnat, tenir en compte allò de la tecnologia que agrada a les noies, l'ús de referents femenins, el tracte amb les alumnes, i la divulgació i orientació.