Dimensió ambiental a l'aula: com transformar els espais d'aprenentatge per cobrir les necessitats educatives de l'alumnat de producció d'audiovisuals

Abstract

Els últims anys el paradigma educatiu ha canviat: treballs per projectes, assoliment de competències, noves matèries TIC , metodologia ABP , etc. Diferents elements que han impulsat la necessitat d'adaptació per part dels centres, els claustres, la implicació de les famílies, l'adaptació de programacions, etc. Dintre d'aquest seguit de canvis al sistema educatiu, però, la dimensió ambiental de les aules és quelcom que acostuma a quedar al marge, sense adquirir la rellevància que mereix l'espai físic on alumnat i professorat desenvolupen el seu dia a dia. Lluny de ser un caprici o un aspecte que quedi relegat a la disponibilitat de partides per renovació de les instal·lacions, l'actualització d'aquests espais hauria d'alinear-se amb la resta de projectes d'educació, posar-se al centre de la discussió i implementar-se en funció d'allò que els currículums demanen específicament a cada tipologia d'estudi. Espais obsolets que conviuen amb metodologies innovadores i un grup de persones (alumnat) que conviuen amb la contradicció del que demana el model d'estudi i del que l'espai físic de l'aula els hi pot oferir. Aquest estudi se centra a analitzar aquesta situació obsoleta partint d'un exemple real i els canvis que proposem tant l'alumnat com jo mateixa.