Consequences of gender inequality in the face of earthquake disasters

Abstract

Les recerques sobre l'exposició de les dones a diversos tipus de perills naturals han demostrat que la desigualtat de gènere pot augmentar el seu risc de veure's afectades negativament. Per exemple, als països en desenvolupament, les persones que viuen per sota del llindar de la pobresa són les més exposades als perills naturals; el setanta per cent de la població mundial que viu en aquesta condició són dones. A més, moltes d'elles són mestresses de casa que s'encarreguen de les tasques domèstiques i de la criança dels fills, la qual cosa els obliga a romandre a casa durant més temps, augmentant el risc de veure's afectades per fenòmens naturals catastròfics. Això es deu al fet que els seus habitatges no estan construïdes amb els requisits mínims de resistència sísmica per a suportar un terratrèmol, la qual cosa les fa vulnerables al col·lapse. Per aquestes raons, aquest estudi busca estimar les conseqüències de la desigualtat de gènere després d'un esdeveniment sísmic catastròfic per a les cinc regions més importants de Colòmbia. Per a això, es va determinar el temps que passen les dones i els homes dins de les seves llars, utilitzant l'enquesta d'ús del temps del Departament Administratiu Nacional d'Estadística (*DANE) de 2017. Al seu torn, es va estimar l'exposició i la perillositat sísmica dels habitatges de maçoneria no reforçada (*URMM), que comunament es troben en zones de baixos ingressos de les ciutats colombianes. Amb base en aquesta informació i mitjançant la realització de models probabilístics en els quals és necessari obtenir parells de punts *IM-EDP, caracteritzats per una regressió no lineal, es podran obtenir corbes de fragilitat per a diferents estats de mal. A partir d'aquestes dades *IM-EDP, es va implementar la metodologia *Hazus 99 per a estimar el nombre d'afectats discriminats per gènere. Les previsions mostren que, en cas de catàstrofe sísmica, les dones tenen més probabilitats de veure's afectades negativament que els homes.

Las investigaciones sobre la exposición de las mujeres a diversos tipos de peligros naturales han demostrado que la desigualdad de género puede aumentar su riesgo de verse afectadas negativamente. Por ejemplo, en los países en desarrollo, las personas que viven por debajo del umbral de la pobreza son las más expuestas a los peligros naturales; el setenta por ciento de la población mundial que vive en esta condición son mujeres. Además, muchas de ellas son amas de casa que se encargan de las tareas domésticas y de la crianza de los hijos, lo que les obliga a permanecer en casa durante más tiempo, aumentando el riesgo de verse afectadas por fenómenos naturales catastróficos. Esto se debe a que sus viviendas no están construidas con los requisitos mínimos de resistencia sísmica para soportar un terremoto, lo que las hace vulnerables al colapso. Por estas razones, este estudio busca estimar las consecuencias de la desigualdad de género tras un evento sísmico catastrófico para las cinco regiones más importantes de Colombia. Para ello, se determinó el tiempo que pasan las mujeres y los hombres dentro de sus hogares, utilizando la encuesta de uso del tiempo del Departamento Administrativo Nacional de Estadística (DANE) de 2017. A su vez, se estimó la exposición y la peligrosidad sísmica de las viviendas de mampostería no reforzada (URMM), que comúnmente se encuentran en zonas de bajos ingresos de las ciudades colombianas. Con base en esta información y mediante la realización de modelos probabilísticos en los que es necesario obtener pares de puntos IM-EDP, caracterizados por una regresión no lineal, se podrán obtener curvas de fragilidad para diferentes estados de daño. A partir de estos datos IM-EDP, se implementó la metodología Hazus 99 para estimar el número de afectados discriminados por género. Las previsiones muestran que, en caso de catástrofe sísmica, las mujeres tienen más probabilidades de verse afectadas negativamente que los hombres.

Research on women's exposure to various types of natural hazards has shown that gender inequality can increase their risk of being adversely affected. For example, in developing countries, people living below the poverty line are the most exposed to natural hazards; seventy percent of the global population living in this condition are women. In addition, many of them are housewives who are responsible for household chores and raising children, which means that they must stay indoors for longer periods of time, increasing the risk of being affected by catastrophic natural events. This is due to the fact that their homes are not built with the minimum seismic-resistant requirements to withstand an earthquake, making them vulnerable to collapse. For these reasons, this thesis seeks to estimate the consequences of gender inequality after a catastrophic seismic event for the five most important regions of Colombia. To do this, the time spent by women and men inside their homes was determined, using the 2017 National Administrative Department of Statistics (DANE) survey on time use. In turn, the exposure and seismic hazard of unreinforced masonry dwellings (URMM), which are commonly found in low-income areas of Colombian cities, was estimated. Based on this information and by performing probabilistic models in which it is necessary to obtain IM-EDP point pairs, characterized by a non-linear regression, will allow obtaining fragility curves for different states of damage. From these IM-EDP data, the Hazus 99 methodology was implemented to estimate the number of affected people discriminated by gender. The forecasts show that, in the event of a seismic catastrophe, women are more likely to be negatively affected than men.