L’impacte del canvi climàtic a la regió llatinoamericana s’ha fet evident, afectant els recursos naturals i retardant el desenvolupament sostenible. Per als països d’aquesta regió, assolir l’objectiu de temperatura a llarg termini d’1.5°C de l’Acord de París és fonamental donada la seva alta vulnerabilitat i baixa capacitat de adaptació al canvi climàtic. Aquest article pretén comparar si les Contribucions Determinades a Nivell Nacional (NDC) presentades pels països llatinoamericans s’alineen amb l’objectiu de temperatura a llarg termini d’1.5°C de l’Acord de París. Per a l’anàlisi, les emissions acumulades del període 2010-2100 es reparteixen entre els països llatinoamericans utilitzant criteris de responsabilitat històrica i igualtat, integrats en el Model de Justícia Climàtica (MJC), obtenint els pressupostos d’emissions. Aquest pressupost d’emissions assignat es comparat, posteriorment, amb les emissions acumulades implícites dins les NDC presentades pels països llatinoamericans. De l’anàlisi de les NDC llatinoamericanes s’han obtingut dues conclusions principals. En primer lloc, els països llatinoamericans en conjunt consumiran l’any 2030 el 67.8 % del pressupost d’emissions assignat amb el MJC fins a finals de segle. En segon lloc, aquest percentatge es podria reduir si s’aconsegueixen els compromisos condicionals presents a les NDCs que requereixen ajuda estrangera i si, a més, els països que consumiran el total del pressupost d’emissions són capaços d’augmentar per l’any 2030 l’ambició en els seus compromisos de mitigació a les NDCs revisades
