El propòsit principal és realitzar una revisió sistemàtica sobre els diferents mètodes de diagnòstic i les afectacions de les druses de nervi òptic (DNO).
S'ha realitzat la recerca bibliogràfica a través de les bases de dades PubMed i Web of Science seguint l'estratègia PRISMA, d'articles científics publicats en els últims dotze anys els quals s'han processat identificant-los, seleccionant-los i incloent-los, resultant un total de 26 articles .
S'ha realitzat una anàlisi sobre les característiques fisiopatològiques, etiologia i aspectes epidemiològics de les DNO . En un segon nivell s' han comparat els diferents mètodes de diagnòstic, els quals són l' SD-OCT i el SS-OCT, l' angiografia i l' autofluorescencia, la tomografia computada i la ressonància magnètica. Un aspecte important ha estat aprofundir en les principals afectacions visuals. I per últim les patologies que poden causar o confondre el seu diagnòstic diferencial.
S'ha conclòs que les DNO són un signe de patologia de risc de ceguera, sent la millor prova per el seu diagnòstic el SS-OCT, l'afectació visual més freqüent és la alteració del camp visual, i el papil·ledema és la principal patologia ocular per a realitzar el diagnòstic diferencial de les DNO.
El propósito principal es realizar una revisión bibliográfica sistemática sobre los diferentes métodos de diagnóstico y las afectaciones de las drusas de nervio óptico (DNO).
Se ha realizado la búsqueda bibliográfica a través de las bases de datos PubMed y Web of Science siguiendo la estrategia PRISMA, de artículos científicos publicados en los últimos doce años los cuales se han procesado identificándolos, seleccionándolos e incluyéndolos, resultando un total de 26 artículos .
Se ha realizado un análisis sobre las características fisiopatológicas, etiología y aspectos epidemiológicos de las DNO . En un segundo nivel de han comparado los diferentes métodos de diagnóstico, los cuales son el SD-OCT y el SS-OCT, la angiografía y la autofluorescencia, la tomografía computarizada y la resonancia magnética. Un aspecto importante ha sido profundizar en las principales afectaciones visuales. Y por último las patologías que pueden causar o confundir su diagnóstico diferencial.
Se ha concluido que las DNO son un signo de patología de riesgo de ceguera, siendo la mejor prueba para su diagnóstico el SS-OCT, la afectación visual más frecuente es la alteración del campo visual, y el papiledema la principal patología ocular para realizar el diagnostico diferencial de las DNO.
The main purpose is to carry out a systematic bibliographic review on the different diagnostic methods and the affectations of optic nerve drusen (DNO).
The bibliographic search has been carried out through the PubMed and Web of Science databases following the PRISMA strategy, of scientific articles published in the last twelve years which have been processed by identifying, selecting and including them, resulting in a total of 26 articles.
An analysis has been carried out on the pathophysiological characteristics, etiology and epidemiological aspects of DNO. In a second level of they have compared the different diagnostic methods, which are SD-OCT and SS-OCT, angiography and autofluorescence, computed tomography and magnetic resonance imaging. An important aspect has been to delve into the main visual affectations. Finally, the pathologies that can cause or confuse its differential diagnosis.
It has been concluded that DNO are a sign of pathology at risk of blindness, being the best test for its diagnosis the SS-OCT, the most frequent visual affectation is the alteration of the visual field, and papilledema is the main ocular pathology to make the differential diagnosis of DNO.
