El projecte de La Fábrica, residència i estudi de Ricardo Bofill, sorgeix de la trobada de l'arquitecte amb les restes d'una factoria de ciment en demolició i la voluntat de conservar-la. La instal·lació industrial era als afores de Barcelona i comença la seva producció a principis del segle XX. El conjunt passa a mans de l'arquitecte el 1970 quan aquest buscava terrenys on edificar la proposta de Taller d'Arquitectura de la ciutat a l'espai que es transformaria en el que avui coneixem com a Walden 7. Aquest article té com a objecte establir una hipòtesi sobre el procés de projecte que va permetre que una factoria es transformés en un espai domèstic. Abordarem els diferents instruments utilitzats per dur a terme aquest canvi radical de funció -mecanismes de neteja, delimitació i redefinició- amb què l'estudi de Bofill aconsegueix habitar aquesta ruïna industrial. En definitiva, es tracta de posar en valor aquest projecte pioner en la reconversió d'arquitectura fabrils, des d'una visió no convencional vinculada a les influències europees de l'època. Però també, des d'un univers propi de formes, textures i llum, on els arquitectes van desenvolupar l'obra com a punt d'inflexió a la trajectòria de l'estudi.
The project of La Fábrica, Ricardo Bofill's residence and studio, arises from the architect's encounter with the remains of a cement factory under demolition and his desire to preserve it. The industrial facility was located on the outskirts of Barcelona and its production began at the beginning of the 20th century. The complex passed into the architect’s hands in 1970 when he was looking for a site on which he could build Taller de Arquitectura’s proposal for the city in the space that would become what we know today as Walden 7. This article aims to establish a hypothesis about the project process that allowed a factory to be transformed into a domestic space. We will address the different instruments used to carry out this radical change in function - cleaning, delimitation, and redefinition mechanisms - with which Bofill's study manages to inhabit this industrial ruin. In short, it is about putting in value this pioneering project in the reconversion of industrial architecture, from an unconventional vision, linked to the European influences of the time. But also, from their own universe of shapes, textures, and light, in which the architects developed this work as a turning point in the studio's trajectory.
El proyecto de La Fábrica, residencia y estudio de Ricardo Bofill, surge del encuentro del arquitecto con los restos de una factoría de cemento en demolición y su voluntad por conservarla. La instalación industrial se encontraba a las afueras de Barcelona y empieza su producción a principios del siglo XX. El conjunto pasa a manos del arquitecto en 1970 cuando éste buscaba terrenos en los que edificar la propuesta de Taller de Arquitectura de la ciudad en el espacio que se transformaría en lo que hoy conocemos como Walden 7. Este artículo tiene como objeto establecer una hipótesis sobre el proceso de proyecto que permitió que una factoría se transformase en un espacio doméstico. Abordaremos los distintos instrumentos utilizados para llevar a cabo este radical cambio de función -mecanismos de limpieza, delimitación y redefinición- con los que el estudio de Bofill logra habitar esta ruina industrial. En definitiva, se trata de poner en valor este proyecto pionero en la reconversión de arquitectural fabriles, desde una visión no convencional, vinculada a las influencias europeas de la época. Pero también, desde un universo propio de formas, texturas y luz, en el que los arquitectos desarrollaron la obra como punto de inflexión en la trayectoria del estudio.
