Clean cooking transition in Nepal: a geospatial analysis of the social and environmental impacts

Abstract

Los Objetivos de Desarrollo Sostenible pusieron como uno de sus objetivos alcanzar el acceso universal a energía para el año 2030. Sin embargo, todavía 2 600 millones de personas (cerca del 40% de la población mundial) no cuentan con acceso a energías para cocinar limpias y modernas. Este segmento de la población, principalmente concentrado en África sub-sahariana y el Asia en desarrollo, todavía dependen de tecnologías básicas y tradicionales para cocinar. Principalmente estufas abiertas que utilizan leña como combustible. La transición hacia energías limpias para cocinar es uno de los retos principales para el desarrollo humano. Esta actividad tiene múltiples impactos tanto en la sociedad como en el medio ambiente. Al quemar la leña para cocinar, las personas se exponen a la contaminación del aire interno dañando y deteriorando su salud y su bienestar. Se estima que cerca de 2.5 millones de personas mueren de manera prematura cada año por la exposición a esta contaminación. Por otra parte, las personas gastan mucho tiempo recolectando la leña para autoabastecerse. Esta es una importante barrera para el desarrollo humano ya que este tiempo no puede ser invertido en otras tareas productivas o sociales como el trabajo o la educación. Estos impactos son distintos en las mujeres que en los hombres ya que son ellas las que están a cargo de las tareas relacionadas a la cocina en los hogares. Considerando los impactos ambientales, la tala insostenible de leña es uno de los principales impulsores de la degradación forestal. Además, la quema de estos combustibles de baja eficiencia produce gases de efecto invernadero que contribuyen al cambio climático El objetivo de este trabajo de investigación es analizar la situación actual de las formas de cocinar en Nepal, como caso de estudio, donde más de 16 millones de personas (cerca del 60% de la población) dependen de la leña como principal combustible para cocinar. En específico, se busca estudiar los impactos sociales y ambientales de la actividad con una perspectiva regional. Para conseguir este objetivo, se tomó un enfoque geoespacial para analizar diferentes bases de datos y conducir distintas metodologías con Sistemas de Información Geográfica. Los objetivos de este enfoque son comparar los impactos entre las distintas regiones del país y servir como herramienta de evaluación para los responsables políticos y cualquier actor (ya sea del sector público, privado o del tercer sector) para liderar diferentes estrategias para la transición hacia energías limpias para cocinar en cada región del país.

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible van posar com un dels seus objectius assolir l'accés universal a l'energia per a l'any 2030. No obstant això, encara 2 600 milions de persones (prop de el 40% de la població mundial) no compten amb accés a energies per cuinar netes i modernes. Aquest segment de la població, principalment concentrat a Àfrica sub-sahariana i el Àsia en desenvolupament, encara depenen de tecnologies bàsiques i tradicionals per cuinar. Principalment estufes obertes que utilitzen llenya com a combustible. La transició cap a energies netes per cuinar és un dels reptes principals per al desenvolupament humà. Aquesta activitat té múltiples impactes tant en la societat com en el medi ambient. A l'cremar la llenya per cuinar, les persones s'exposen a la contaminació de l'aire intern danyant i deteriorant la seva salut i el seu benestar. S'estima que prop de 2.5 milions de persones moren de manera prematura cada any per l'exposició a aquesta contaminació. D'altra banda, les persones gasten molt de temps recollint la llenya per autoabastir. Aquesta és una important barrera per al desenvolupament humà ja que aquest temps no pot ser invertit en altres tasques productives o socials com el treball o l'educació. Aquests impactes són diferents en les dones que en els homes ja que són elles les que estan a càrrec de les tasques relacionades a la cuina a les llars. Considerant els impactes ambientals, la tala insostenible de llenya és un dels principals impulsors de la degradació forestal. A més, la crema d'aquests combustibles de baixa eficiència produeix gasos d'efecte hivernacle que contribueixen a l'canvi climàtic L'objectiu d'aquest treball d'investigació és analitzar la situació actual de les formes de cuinar al Nepal, com a cas d'estudi, on més de 16 milions de persones (prop de el 60% de la població) depenen de la llenya com a principal combustible per cuinar . En específic, es busca estudiar els impactes socials i ambientals de l'activitat amb una perspectiva regional. Per aconseguir aquest objectiu, es va prendre un enfocament geoespacial per analitzar diferents bases de dades i conduir diferents metodologies amb Sistemes d'Informació Geogràfica. Els objectius d'aquest enfocament són comparar els impactes entre les diferents regions de país i servir com a eina d'avaluació per als responsables polítics i qualsevol actor (ja sigui de el sector públic, privat o de tercer sector) per liderar diferents estratègies per a la transició cap a energies netes per cuinar en cada regió de país.

The Sustainable Development Goals settled as one of its objectives to achieve universal energy access by 2030. Yet, there are 2.6 billion people globally (almost 40% of global population) that do not have access to modern and clean cooking energy. This segment of the population, concentrated mainly in Sub-Saharan Africa and in Developing Asia, still rely on traditional and basic technologies cooking in open cookstoves that use firewood as a fuel. Transitioning to clean cooking technologies is one of the major challenges for human development. This activity has multiple impacts for the society and the environment. By burning firewood for cooking, people are exposed to internal air pollution that is harming and deteriorating their health and wellbeing. It is estimated that 2.5 million people die prematurely every year because of the air pollution produced. People also spend high amounts of time collecting the firewood for self supply. This is an important barrier for development by allocating that time in other productive or social activities such as studying or working. This impacts differently in women than men because they are in charge of the cooking activities, both in collection and cooking. Considering environmental impact, unsustainable firewood logging is a main driver for forest degradation. In addition to this, the burning of this low-efficiency fuels produces greenhouse gases emissions contributing to climate change. The purpose of this research is to analyze the current cooking situation in Nepal, as a case study, where more than 16 million persons (60% of the population) still rely on firewood as the main energy source for cooking. Specifically, to study the social and environmental impacts of this activity with a regional perspective. To achieve this objective, a geospatial approach was taken to analyse different data-sets. Also, multiple methodologies were conducted with Geographical Information Systems. The aim of this approach is to compare the impacts regionally and serve as a tool of assessment for policy makers and every stakeholder (public sector, private sector, and NGOs) to conduct different strategies for a clean cooking transition in each region of the country.