Caracterización de la regresión diurna con ortoqueratología
Accés al recurs
Estadístiques de LA Referencia / Recolecta
Inclou dades d'ús des de 2022
Cita com:
hdl:2117/358852
Vídeo
Càtedra / Departament / Institut
Escola Universitària d'Òptica i Optometria de Terrassa
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Òptica i Optometria
Tipus de documentAudiovisual
Data publicació2021-12-17
Condicions d'accésAccés obert
Llevat que s'hi indiqui el contrari, els
continguts d'aquesta obra estan subjectes a la llicència de Creative Commons
:
Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya
Abstract
Fa quasi 60 anys de les primeres publicacions sobre l'adaptació de lents d'orto-k en individus ametrops, tractament que els permet gaudir d'una bona visió sense la necessitat de fer servir ulleres o lents de contacte. Hi ha estudis tant sobre la seva reversibilitat refractiva al deixar de fer servir les lents, com de la lleu perduda d'efecte que pateixen els usuaris al llarg del dia, però cap a dia d'avui que justifiqui o prevegi la regressió diürna en funció de les propietats biomecàniques corneals aportades pel tonòmetre Corvis ST®.
OBJECTIUS: Avaluar com varien els paràmetres corneals i visuals al llarg del dia, a curt i mitja terme, després d'haver dormit amb lents d'ortoqueratologia i relacionar-los amb les dades de partida d'agudesa visual, refractius, topogràfics i biomecànics, per d'aquesta forma, ajudar als clínics a realitzar
un millor pronòstic davant un potencial tractament ortoqueratològic. També es va voler comprovar si els paràmetres relatius a la biomecànica corneal varien després del tractament ortoqueratològic.
MÈTODES: 75 adults amb miopies entre -0,50 i -5,00 D i amb un astigmatisme refractiu i corneal inferior a -1,25 D van ser reclutats per ser adaptats al Centre Universitari de la Visió (FOOT-UPC) amb lents d'ortoqueratologia Seefree® (Conóptica Hecht Contactlinsen), esfèriques o tòriques segons requerís cada individu. Es van fer mesures basals d'agudesa visual LogMar, refracció, tomografia corneal (Pentacam®), biomecànica corneal (Corvis ST®) i pressió intraocular (CT-80®). En començar a dormir amb les lents d'ortoqueratologia es van repetir les mateixes mesures després de la primera nit d'us, a la setmana i als tres mesos, dues vegades al dia, una al matí i una altra a la tarda, amb 8 hores de diferència entre ambdues visites.
RESULTATS: 69 pacients van arribar al control setmanal i 49 al trimestral. Cap dels abandonaments va respondre a complicacions severes. Es va trobar una regressió diürna mitja de 0,25 D al llarg del dia a tots els moments avaluats. Únicament es va trobar una lleu relació estadísticament significativa entre el valor de la refracció basal i la regressió refractiva diürna al control trimestral (R2=0,099 p=0,015). Després de l'orto-k, pel matí, les còrnies presenten una major rigidesa que va disminuint durant el dia, mentre que els canvis de curvatura tant en cara anterior com posterior corneals, son similars als mostrats per no usuaris d'ortoqueratologia. Els valors basals d'asfericitat corneal anterior, biomecànica corneal, paquimetria i pressió intraocular no
van ser predictius de l'èxit ortoqueratològic ni de la regressió diürna. Pel que fa a la topografia, únicament es va observar que quant menor va ser el radi tancat corneal anterior major va ser l'efecte ortoqueratològic (ρ=-0,431 p=0,002). La pressió intraocular ajustada biomecànicament no va mostrar variacions al llarg de l'estudi. Els canvis trobats després d'ortoqueratologia a la biomecànica corneal estarien més relacionats amb el canvi paquimètric que no pas amb una afectació de la rigidesa corneal.
CONCLUSIONS: Els paràmetres biomecànics aportats per Corvis ST® no prediuen la resposta corneal a l'orto-k. Radis corneals anteriors més tancats semblen afavorir l'efecte ortoqueratològic. La biomecànica corneal no sembla estar afectada per l'ortoqueratologia, encara que alguns paràmetres de Corvis ST® sí ho estan, degut a que, estan influenciats pels canvis paquimètrics, i aquest és un conegut efecte de l'ortoqueratologia. La pressió intraocular no està afectada pel tractament ortoqueratològic quan es compensa biomecànicament. Aquests resultats aporten seguretat als adaptadors a la seva pràctica clínica davant inquietuds vers una possible afectació negativa de l'efecte ortoqueratològic en la biomecànica corneal a curt i mitjà terme. INTRODUCCIÓN: Hace casi 60 años de las primeras publicaciones sobre la adaptación de lentes de orto-k en individuos
amétropes, tratamiento que les permite gozar de una buena visión sin la necesidad de usar gafas o lentes de contacto. Hay
estudios tanto sobre la reversibilidad refractiva al dejar de usar las lentes, como de la leve pérdida de efecto que sufren los
usuarios a lo largo del día, pero ninguno a día de hoy que justifique o prevea la regresión diurna en función de las
propiedades biomecánicas corneales aportadas por el tonómetro Corvis ST®.
OBJETIVOS: Evaluar cómo varían los
parámetros corneales y visuales a lo largo del día, a corto y medio plazo, después de haber dormido con lentes de
ortoqueratología, y relacionarlos con los datos de partida de agudeza visual, refractivos, topográficos y biomecánicos, para
de esta forma, ayudar a los clínicos a realizar un mejor pronóstico frente un potencial tratamiento ortoqueratológico.
También se quiso comprobar si los parámetros relativos a la biomecánica corneal varían tras el tratamiento
ortoqueratológico. METODOS: 75 adultos con miopías entre -0,50 y -5,00 D y con un astigmatismo refractivo y corneal
inferior a -1,25 D, fueron reclutados para ser adaptados en el Centre Universitari de la Visió (FOOT-UPC) con lentes de
ortoqueratología Seefree® (Conóptica Hecht Contactlinsen), esféricas o tóricas, según requiriese cada individuo. Se
realizaron medidas basales de agudeza visual LogMAR, refracción, tomografía corneal (Pentacam®), biomecánica corneal
(Corvis ST®) y presión intraocular (CT-80®). Tras empezar a dormir con las lentes de ortoqueratología se les repitieron las
mismas mediciones tras la primera noche de uso, a la semana y a los tres meses, dos veces al día, una por la mañana y
otra por la tarde, con 8 horas de diferencia entre ambas visitas. RESULTADOS: 69 pacientes llegaron al control semanal y
49 al trimestral. Ninguno de los abandonos respondió a complicaciones severas. Se encontró una regresión diurna media
de 0,25 D a lo largo del día en todos los momentos evaluados. Únicamente se encontró una leve relación estadísticamente
significativa entre el valor de la refracción basal y la regresión refractiva diurna en el control trimestral (R2=0,099 p=0,015).
Tras la orto-k, por la mañana, las córneas presentan una mayor rigidez que va disminuyendo durante el día, mientras que
los cambios de curvatura tanto en cara anterior como posterior corneal a lo largo del día, son similares a los que sufren no
usuarios de ortoqueratología. Los valores basales de asfericidad corneal anterior, biomecánica corneal, paquimetría, y
presión intraocular no fueron predictivos del éxito ortoqueratológico ni de la regresión diurna. En cuanto a la topografía,
únicamente se observó que cuanto menor fue el radio cerrado corneal anterior, mayor fue el efecto ortoqueratológico
(ρ=-0,431 p=0,002).La presión intraocular ajustada biomecánicamente no mostró variaciones a lo largo del estudio. Los
cambios hallados tras ortoqueratología en la biomecánica corneal estarían más relacionados con el cambio paquimétrico
que con una afectación a la rigidez corneal.
CONCLUSIONES: Los parámetros biomecánicos aportados por Corvis ST® no
predicen la respuesta corneal a la orto-k. Radios corneales anteriores más cerrados parecen favorecer el efecto
ortoqueratológico. La biomecánica corneal no parece estar afectada por la ortoqueratología, aunque algunos parámetros de
Corvis ST® sí lo están debido a que, están influenciados por los cambios paquimétricos, y este es un efecto conocido de la
ortoqueratología. La presión intraocular no está afectada por el tratamiento ortoqueratológico cuando se compensa
biomecánicamente. Estos resultados aportan seguridad a los adaptadores en su práctica clínica frente a inquietudes sobre
una posible afectación negativa del efecto ortoqueratológico en la biomecánica corneal a corto y medio plazo.
Col·leccions