Accesibilidad urbana y conectividad de los centros de empleo en Culiacán
Visualitza/Obre
Cita com:
hdl:2117/357790
Tipus de documentArticle
Data publicació2021-10-31
EditorCentre de Politica de Sol i Valoracions, CPSV / Universitat Politècnica de Catalunya, UPC
Condicions d'accésAccés obert
Llevat que s'hi indiqui el contrari, els
continguts d'aquesta obra estan subjectes a la llicència de Creative Commons
:
Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 Espanya
Abstract
L'anàlisi de l'accés a les oportunitats de la ciutat és l'objectiu de l'evolució del paradigma de mobilitat a un d'accessibilitat urbana. En aquest article, aquesta anàlisi està emmarcada per les teories de la ciutat monocèntrica i la centralitat de la xarxa, aquesta última com a aproximació a l'accessibilitat sobre la base de la infraestructura viària que suporta els viatges. Aquest estudi s'enfoca a la concentració de les activitats laborals i la connectivitat com a qualitat dels vincles rellevants entre l'ocupació i la població ocupada. Per a l'abordatge de la connectivitat es van utilitzar quatre mesures diferents de centralitat per mitjà d'eines de processament a SIG: per proximitat, grau de centralitat, per intermediació i “eigenvector”, procurant una anàlisi múltiple de la xarxa. Pel que fa a la concentració del treball a la ciutat, es van aplicar els mètodes didentificació de subcentres urbans: pics de densitat docupació en zones contigües i llindars de concentració. Per a aquests mètodes es va utilitzar informació de l'INEGI, disponible a nivell nacional a Mèxic. Els resultats revelen quantitativament els trets de connectivitat de la xarxa de la ciutat i la força del centre urbà a causa de la concentració de llocs de treball i la seva connectivitat. De la mateixa manera per a cada centre de treball, segons el nombre de llocs ocupats, població ocupada amb potencial accessibilitat i la connectivitat de la seva àrea de servei, expressada per les diferents formes de centralitat. The analysis of access to opportunities in the city is the objective of the evolution of the mobility paradigm into an accessibility paradigm. This analysis is framed in the theories of the monocentric city and the network centrality as an approach to accessibility based on road infrastructure supporting travel. This study focuses on the concentration of work activities and connectivity as a quality of the relevant links between employment and the employed population. For the connectivity approach, four different centrality measures were used by means of GIS processing tools: closeness, degree of centrality, betweenness and “eigenvector”, searching for a multiple analysis of the network. With regard to the concentration of work in the city, the applied methods to identify urban sub-centers were: employment density peaks in contiguous areas and concentration thresholds. Information from INEGI, available at the national level in Mexico, was used for all these methods. The results quantitatively reveal the connectivity features of the city network and the strength of the urban center due to the concentration of jobs and connectivity. In the same way for each employment center, according to the number of job positions occupied, employed population with potential accessibility and the connectivity of its service area, expressed by the different forms of centrality. El análisis del acceso a las oportunidades de la ciudad es el objetivo de la evolución del paradigma de movilidad a uno de accesibilidad urbana. En este artículo, dicho análisis está enmarcado por las teorías de la ciudad monocéntrica y la centralidad de la red, esta última como aproximación a la accesibilidad con base en la infraestructura vial que soporta los viajes. El presente estudio se enfoca en la concentración de las actividades laborales y la conectividad como cualidad de los vínculos relevantes entre el empleo y la población ocupada. Para el abordaje de la conectividad se utilizaron cuatro medidas diferentes de centralidad por medio de herramientas de procesamiento en SIG: por cercanía, grado de centralidad, por intermediación y “eigenvector”, procurando un análisis múltiple de la red. Con respecto a la concentración del trabajo en la ciudad, se aplicaron los métodos de identificación de subcentros urbanos: picos de densidad de empleo en zonas contiguas y umbrales de concentración. Para estos métodos se utilizó información del INEGI, disponible a nivel nacional en México. Los resultados revelan cuantitativamente los rasgos de conectividad de la red de la ciudad y la fuerza del centro urbano debido a la concentración de empleos y su conectividad. De igual forma para cada centro de empleo, según el número de puestos ocupados, población ocupada con accesibilidad potencial y la conectividad de su área de servicio, expresada por las diferentes formas de centralidad.
Localització
CitacióCorrea Delval, Natalia. Accesibilidad urbana y conectividad de los centros de empleo en Culiacán. A: "ACE: Architecture, City and Environment", Octubre 2021, vol. 16, núm. 47, 9694 Correa, N. (2021). Accesibilidad urbana y conectividad de los centros de empleo en Culiacán. ACE: Architecture, City and Environment, 16(47), 9694. DOI: http://dx.doi.org/10.5821/ace.16.47.9694
Dipòsit legalB.43924-2006
ISSN1886-4805
Col·leccions
Fitxers | Descripció | Mida | Format | Visualitza |
---|---|---|---|---|
9694-12041 | 1,360Mb | Visualitza/Obre |