Sobre el modernismo provinciano en México: la Casa de la Semana en Jueves de Excélsior

Abstract

Els emergents modes de vida del que és modern, suscitarien discussions en la seva forma d'habitar. Les Ciències Socials, però assenyaladament les disciplines de les Humanitats, asseguraven que tot canvi social inicia en allò domèstic, en el nucli familiar, per la qual cosa es preguntaven quina i com seria allò adequat per viure allò modern: si allò col·lectiu i seriat, o allò individual i aïllat. Així, i patrocinada per la promesa positivista, habitatge i casa sorgeixen, en oposició ideològica, com la resposta a aquest interrogant que s'intensifica després de la Segona Gran Guerra. Sota altres motivacions, aquesta discussió es replicaria a ciutats llatinoamericanes. Específicament Mèxic seria referent d'aquest debat teòric en què la casa resultaria com la manifestació de la seva modernitat degut, a més, al fet que la naixent burgesia revolucionària adoptaria els seus principis. Aquest sentit de classe s'emfatitzaria a ciutats petites on, a diferència de les ciutats hegemòniques, no seria producte d'un posicionament ideològic, sinó del seu afany aspiracional a un món ideal après, principalment, per accedir a les publicacions d'època. En aquest treball, i des d'una postura fenomenològica i un mètode historiogràfic, es reflexiona sobre aquesta discussió i els abasts. Per això, es pren com a objecte Tepic, Nayarit; ciutat virreinal de l'occident mexicà que, igual que les seves semblants provincianes, a més de no tenir estudis respectius, les cases d'aquesta entrant societat postrevolucionària reflectirien la impostura d'un modernisme de revista que anunciava, com a venda per catàleg, dissenys pretesament universals, progressistes i científics.

The emerging modern ways of living would provoke discussions in their lifestyles. The Social Sciences, but specifically the Humanities and its disciplines, believed every social change began in domestic spaces, at the nuclear family, so they wondered what and how would be right to live in modern times: if the collective and serial, or the individual and isolated. Thus, promoted by the positivism promise, housing and house arise, in ideological opposition, as an answer to the question that intensifies after the Second Great War. Under other motivations, this discussion would replicate in Latin-American cities. Specifically México would be a reference to this theoretical debate of if the house would turn out to be the manifestation of its modernity due to the rising revolutionary bourgeoisie that would adopt its principles. This sense of class would be emphasized in small cities where, unlike hegemonic cities, it would not be the product of an ideological positioning, but an aspirational eagerness of an ideal learned world, mainly, by the access to period publications. This work reflects on this discussion and its scopes, from a phenomenological posture and a historiographic method. To do so, Tepic, Nayarit is taken as a case study; a viceregal city of western Mexico that, as well as its provincial analogous, besides lacking previous studies, the houses of this incoming post-revolutionary society, would reflect the imposture of magazine modernism that advertised, as a catalog sale, allegedly universal, progressive and scientific designs.

Los emergentes modos de vida de lo moderno, suscitarían discusiones en su forma de habitar. Las Ciencias Sociales, pero señaladamente las disciplinas de las Humanidades, aseguraban que todo cambio social inicia en lo doméstico, en el núcleo familiar, por lo que se preguntaban cuál y cómo sería lo adecuado para vivir lo moderno: si lo colectivo y seriado, o lo individual y aislado. Así, y patrocinada por la promesa positivista, vivienda y casa surgen, en oposición ideológica, como la respuesta a esa interrogante que se intensifica luego de la Segunda Gran Guerra. Bajo otras motivaciones, esta discusión se replicaría en ciudades latinoamericanas. Específicamente México sería referente de este debate teórico en el que la casa resultaría como la manifestación de su modernidad debido, además, a que la naciente burguesía revolucionaria adoptaría sus principios. Este sentido de clase se enfatizaría en ciudades pequeñas donde, a diferencia de las ciudades hegemónicas, no sería producto de un posicionamiento ideológico, sino de su afán aspiracional a un mundo ideal aprendido, principalmente, por el acceso a las publicaciones de época. En este trabajo, y desde una postura fenomenológica y un método historiográfico, se reflexiona sobre esta discusión y alcances. Para ello, se toma como objeto a Tepic, Nayarit; ciudad virreinal del occidente mexicano que, al igual que sus semejantes provincianas, además de carecer de estudios respectivos, las casas de esta entrante sociedad posrevolucionaria reflejarían la impostura de un modernismo de revista que anunciaba, como venta por catálogo, diseños pretendidamente universales, progresistas y científicos.