Reconeixement, diagnosi i intervenció de la façana i absis de l’edifici de l’església de l'escola Infant Jesús, de Barcelona

Abstract

La terminologia clàssica de la intervenció ha sofert diferents canvis semàntics en aquestes últimes dècades. Inicialment, la terminologia de la restauració s'havia manllevat de la de l'edificació convencional. Posteriorment, però, s'ha produït una certa especialització en l'ús termes. Així, per exemple, sembla que el mot “rehabilitació”, s'identifica plenament la intervenció cap a la millora qualitativa. En tot cas, ha quedat clar que “restauració” s'associa amb la conservació patrimonial, és a dir, amb la conservació edificis o monuments que són significatius perquè representen un testimoni d'una estètica o d'una forma de construir d'una fase històrica, econòmica o cultural passada; en canvi, “rehabilitació”, tal com s'ha esmentat, més aviat s'associa a la posada al dia, és a dir, a una intervenció general que pot combinar tant consolidacions, com substitucions i noves aportacions tecnològiques o de materials

L’edifici que em correspon estudiar, ha sofert una important rehabilitació ( no restauració ) i amb aquesta, un canvi d’ús molt significatiu, ha passat d’església a escola.

En la realització del treball , he intentat, mitjançant la investigació històrica, la diagnosi de les seves lesions i la posterior intervenció per reparar-les, donar un valor patrimonial de l’edifici que a data d’avui no està posat en valor.

Durant la recerca de informació, vaig descobrir la següent frase, que resumeix el meu pensament respecte al significat de la paraula Patrimoni.

“Para mí, Patrimonio es todo lo que puede ayudar a una comunidad a mantener su identidad. No necesita ser un gran monumento, puede ser una casa, una calle, un lugar... Y Preservar es mantener vivo ese patrimonio. Mantener el dificilísimo equilibrio entre la conservación y el cambio, que evite, por un lado, el congelamiento de la arquitectura, y por el otro la destrucción de la identidad...” [Waisman Marina-1982]