Show simple item record

dc.contributor.authorRosselló i Nicolau, Maribel
dc.contributor.authorOyón Bañales, José Luis
dc.contributor.authorGuàrdia Bassols, Manuel
dc.contributor.authorHernández Falagán, David
dc.contributor.authorRoger Gonce, Joan
dc.contributor.otherUniversitat Politècnica de Catalunya. Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura i Tècniques de Comunicació
dc.contributor.otherUniversitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori
dc.contributor.otherUniversitat Politècnica de Catalunya. Doctorat en Teoria i Història de l'Arquitectura
dc.coverage.spatialeast=2.1794589; north=41.4459814; name=C5WH+9Q Barcelona, Espanya
dc.date.accessioned2021-11-23T12:18:35Z
dc.date.available2021-11-23T12:18:35Z
dc.date.issued2021-11
dc.identifier.citationRossello, M. [et al.]. La revolució de l'habitatge a les perifèries obreres i populars. Nou barris 1939-1980. Ajuntament de Barcelona. Institut de Cultura. Museu d'Història de Barcelona (MUHBA), 2021.
dc.identifier.issn2014-3532
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/2117/356937
dc.description.abstractL’habitatge va ser protagonista absolut de la revolucionària formació i transformació del paisatge de les perifèries populars durant el franquisme. Per la seva magnitud i per la seva incidència a les principals ciutats espanyoles, el tema ha estat objecte d’un bon nombre d’estudis, però gairebé sempre amb aproximacions marcades pel seu caràcter sectorial. Aquests estudis s’han interessat fonamentalment pel sector de la construcció, per les circumstàncies de la producció immobiliària, per la gestió urbanística, per l’impacte morfològic de les grans operacions d’habitatge massiu o per la seva incidència en la reformulació dels nous programes i formes arquitectòniques. En aquest treball hem volgut estudiar la revolució residencial de les perifèries obreres des d’un punt de vista deliberadament ampli i relacional. Perquè l’habitatge no és només un producte immobiliari, actiu d’un mercat responsable de l’explosiu creixement urbà; no és tampoc la mera agrupació de tipus de cases, o definidor de processos urbanístics que el temps distingeix com diferents formes de creixement: processos d’autoconstrucció, formació de polígons d’habitatge massiu o l’espectacular procés de densificació dels teixits urbans anteriors. És també materialitat en relació canviant amb les infraestructures i xarxes tècniques que el connecten amb la ciutat: xarxes d’aigua i clavegueram principalment. L’habitatge comporta també un altre tipus de relacions que no s’han volgut passar per alt. I la de com s’hi viu, des de la superfície útil de l’habitatge i la seva organització amb el nombre dels seus usuaris i usuàries, i el tipus de família que el va habitant. Com els espais es van tipificant i transformant i, alhora, els que els habiten van alterant la disposició del seu mobiliari, electrodomèstics i objectes íntims. L’habitatge és també la relació que la família usuària estableix amb la seva casa a través del tipus de tinença, amb el que suposa de revolucionari l’accés massiu a la propietat des de 1960. L’habitatge és finalment la relació de veïnatge que cada casa crea amb les més properes a través de tot tipus de lligams i trobades de sociabilitat primària com els espais del festeig dels més joves; o la relació amb les escoles del barri on assisteixen nens i nenes; amb les establiments d’alimentació o els bars on es troben homes i dones; o els llocs d’oci com cinemes o petits camps de futbol. Canvis que en aquell moment es multipliquen i transformen finalment les aïllades i oblidades perifèries suburbials de 1950 en autèntics barris molt més connectats i articulats, que adquireixen un protagonisme inesperat a finals del franquisme. Per a aquesta recerca essencialment relacional, calia adoptar un estudi de cas que permetés una anàlisi densa i ben documentada. Després d’examinar en grans línies la transformació de Barcelona durant el període, l’actual districte de Nou Barris en ha semblat el que reunia les millors condicions per a aquest estudi.
dc.format.extent286 p.
dc.language.isocat
dc.publisherAjuntament de Barcelona. Institut de Cultura. Museu d’Història de Barcelona (MUHBA)
dc.rightsAttribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
dc.subjectÀrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis::Habitatges
dc.subject.lcshDwellings
dc.subject.otherHabitatge
dc.subject.otherBarcelona
dc.subject.otherSegle XX
dc.subject.otherTinença
dc.subject.otherMoviments veïnals
dc.subject.otherPolígons
dc.subject.otherDensificació
dc.subject.otherAuto-construcció
dc.titleLa revolució de l’habitatge a les perifèries obreres i populars. Nou barris 1939-1980
dc.title.alternativeThe housing revolution in the working class peripheries. Nou Barris 1939-1980
dc.title.alternativeLa revolución de la vivienda en las periferias obreras y populares. Nou Barris 1939-1980
dc.typeBook
dc.subject.lemacHabitatges---Barcelona
dc.contributor.groupUniversitat Politècnica de Catalunya. ACM - Anàlisis Crítiques de la Modernitat: Arquitectura i Ciutat
dc.description.peerreviewedPeer Reviewed
dc.rights.accessOpen Access
local.identifier.drac32236973
dc.description.versionPostprint (published version)
dc.relation.projectidbarris
local.citation.authorRossello, M.; Oyon, J.; Guardia, M.; Hernández Falagán, David; Roger, J.
local.citation.publicationNameMUHBA Documents
local.citation.number15
local.citation.startingPage1
local.citation.endingPage286


Files in this item

Thumbnail

This item appears in the following Collection(s)

Show simple item record