L’objectiu d’aquest estudi, es observar si 15 minuts d’utilització d’una ullera de realitat virtual varia l’adaptació de foria en persones amb un sistema binocular normal per l’edat i si te relació amb la simptomatologia de fatiga visual.
La realitat virtual (RV) es una tecnologia que permet veure, escoltar, sentir i interactuar, amb un món creat gràficament en tres dimensions. A optometria la RV s’utilitza generalment a les sessions de teràpia visual, sent més atractiva aconseguint motivació i major implicació dels pacients durant les sessions. L’adaptació de foria és un fenomen que intenta reduir el sobreesforç de la convergència eliminant la fusió després de realitzar activitat en visió propera prolongades. S’associen disfuncions binoculars i acomodatives amb la disfunció de l’adaptació de foria.
Es va establir un disseny experimental pre-post test. Els criteris d’inclusió pels 24 participants en l’estudi son el rang d’edats compreses entre els 18 i 25 anys, tenir un sistema binocular normal per l’edat, fent referencia al punt pròxim de convergència (PPC) i la foria en visió propera, descartant disfuncions binoculars. Es realitzen 14 mesures de foria als 24 participants (“pre test”) a continuació, mitjançant les ulleres de RV, 12 participants visualitzen vídeos i els altres 12 sense estímul, i es tornen a realitzar les 14 mesures de foria (“post test”).
Resultats: S’estudia el gradient de canvi de foria asimètriques i l’àrea sota la corba per ambdós grups, control i experimental, on s’observen diferencies estadísticament significatives, a favor del grup experimental.
Conclusions: Es demostra per primera vegada que l’adaptació de foria en convergència pot influir en les respostes binoculars i acomodatives després de 15 minuts d’ús de realitat virtual. Futurs estudis en aquest àmbit permetrien comprendre millor la relació entre el sistema visual i la realitat virtual.
El objetivo de este estudio es observar si 15 minutos de visualización con una gafa de realidad virtual cambia la adaptación de foria en personas con un sistema binocular normal para la edad y si tiene relación con la sintomatología de fatiga visual.
La realidad virtual (RV) es una tecnología que permite ver, escuchar y sentir e interactuar, con un mundo creado gráficamente en tres dimensiones. En optometría la RV se utiliza generalmente en sesiones de terapia visual, siendo más atractiva, llamativa, logrando motivación e implicación del paciente durante las sesiones. La adaptación de foria es un fenómeno que intenta reducir el sobreesfuerzo de convergencia eliminando la fusión después de realizar una actividad prolongada de visión cercana. Las disfunciones binoculares y acomodaticias se asocian a una disfunción de la adaptación del foria
Se estableció un diseño experimental pre-post test. Los criterios de inclusión para los 24 participantes en el estudio son el rango de edades entre 18 y 25 años, teniendo un sistema binocular normal para la edad, descartando siempre disfunciones binoculares. Se realizan 14 medidas de foria a los 24 participantes (“pre test”) a continuación mediante las gafas de RV, 12 participantes visualizan vídeos y los otros 12 sin estímulo, y realizamos otras 14 medidas de foria (“post test”).
Resultados: Se estudió el gradiente de cambio de foria asimétrico y el área debajo la curva de los dos grupos, el control y experimental, donde se observan diferencias estadísticamente significativas, a favor del grupo experimental.
Conclusiones: Se demuestra por primera vez que la adaptación de foria en convergencia puede influir en las respuestas binoculares y acomodativas después de15 minutos de uso de realidad virtual. Futuros estudios en este ámbito permitirán comprender mejor la relación entre el sistema visual y el uso de realidad virtual.
This study aimed to observe whether 15 minutes of viewing with a Virtual Reality Glasses (VRG) changes the phoria adaptation in people with a normal binocular system for their age and whether it is related to the symptoms of visual fatigue.
Virtual reality (VR) is a technology that allows you to see, listen and feel and interact, with a world created graphically in three dimensions. In optometry VR is generally used in visual therapy sessions, as it is more attractive, achieving motivation and greater patient involvement during sessions. Phoria adaptation is a phenomenon that tries to reduce the overwork of convergence by eliminating fusion after performing prolonged near vision activity. Binocular and accommodative dysfunctions are associated with phoria adaptation dysfunction.
A pre-post-test experimental design was established. Inclusion criteria have been established for the 24 participants in the study are the range of ages between 18 and 25 years, having a normal binocular system for age, always ruling out binocular dysfunctions. Fourteen phoria measurements were performed on the 24 participants (“pre-test”) then using the VR glasses, 12 participants viewed videos and the other 12 without stimulus, and another 14 phoria measurements (“post-test”).
The gradient of change of phoria and the area under the curve of the two groups, control and experimental, were studied, where statistically significant differences were observed, the value is significant in the experimental group.
Conclusions: This study shows for the first time that converging phoria adaptation can influence binocular and accommodative responses after 15 minutes of VR use. Future studies in this area will provide a better understanding of the relationship between the visual system and the use of virtual reality.
gmail.com
