El present Treball Fi de Grau es centra en la utilització de les lents de contacte esclerals com a estratègia d'atenció davant diverses patologies de l'ull. En aquesta línia, aquest document recull, en primer lloc, una aproximació històrica de les lents de contacte esclerals, una justificació en què es reflecteix la importància d'aquestes ajudes tècniques per facilitar la visió i un resum dels apartats de què consta el present treball; plantejant en últim lloc l'apartat de metodologia mitjançant la qual s'ha desenvolupat aquesta revisió bibliogràfica. S'han definit aquestes lents segons la seva mida i s'han distingit de les lents corneals per l'espai que es crea en les primeres entre la zona òptica i la còrnia, inexistent en el cas de les lents corneals. Aquest espai permet la seva utilització com a reservori de llàgrima per la qual cosa permet una hidratació contínua i prolongada de l'ull. Per obtenir la informació relativa a l'estudi, s'ha dut a terme una revisió bibliogràfica utilitzant com a referència les principals bases de dades i seleccionant aquells estudis en què s'abordés les patologies de queratocon, degeneració marginal pel·lúcida i síndrome de l'ull sec en representació d'aquelles patologies davant les quals pot utilitzar la lent de contacte escleral. També s'aborda en les quatre principals tècniques de detecció de les alteracions de l'ull, sent la biomicroscòpia, la topografia i els mapes tangencials i mapes d'elevació les eines de referència. El present treball finalitza amb una comparació entre els avantatges i inconvenients de l'ús d'aquest tipus de lents i assenyalant com a conclusió principal que, davant les patologies assenyalades, les lents esclerals constitueixen una alternativa de referència.
El presente Trabajo Fin de Grado se centra en la utilización de las lentes de contacto esclerales como estrategia de atención ante diversas patologías del ojo. En esta línea, este documento recoge, en primer lugar, una aproximación histórica de las lentes de contacto esclerales, una justificación en la que se refleja la importancia de dichas ayudas técnicas para facilitar la visión y un resumen de los apartados de los que consta el presente trabajo; planteándose en último lugar el apartado de metodología mediante la cual se ha desarrollado esta revisión bibliográfica. Se han definido estas lentes según su tamaño y se han distinguido de las lentes corneales por el espacio que se crea en las primeras entre la zona óptica y la córnea, inexistente en el caso de las lentes corneales. Este espacio permite su utilización como reservorio de lágrima por lo que permite una hidratación continua y prolongada del ojo. Para obtener la información relativa al estudio, se ha llevado a cabo una revisión bibliográfica utilizando como referencia las principales bases de datos y seleccionando aquellos estudios en los que se abordase las patologías de queratocono, degeneración marginal pelúcida y síndrome del ojo seco en representación de aquellas patologías ante las que puede utilizarse la lente de contacto escleral. También se aborda en las cuatro principales técnicas de detección de las alteraciones del ojo, siendo la biomicroscopia, la topografía y los mapas tangenciales y mapas de elevación las herramientas de referencia. El presente trabajo finaliza con una comparación entre las ventajas e inconvenientes del uso de este tipo de lentes y señalando como conclusión principal que, ante las patologías señaladas, las lentes esclerales constituyen una alternativa de referencia.
This thesis focuses on the use of scleral contact lenses as a care strategy for various eye pathologies. In this line, this document includes, firstly, a historical approach to scleral contact lenses, a justification which reflects the importance of these technical aids to facilitate vision and a summary of the sections of which this work consists; finally, the methodology section by which this literature review has been developed. These lenses have been defined according to their size and have been distinguished from corneal lenses by the space created in the former between the optical zone and the cornea, which does not exist in the case of corneal lenses. This space allows them to be used as a reservoir for tears, thus allowing continuous and prolonged hydration of the eye. To obtain the information related to the study, a literature review was carried out using the main databases as a reference and selecting those studies in which the pathologies of keratoconus, pellucid marginal degeneration and dry eye syndrome were addressed to represent those pathologies for which scleral contact lenses can be used. It also discusses the four main techniques for detecting eye disorders, with biomicroscopy, topography, tangential maps and elevation maps being the reference tools. This work ends with a comparison between the advantages and disadvantages of the use of this type of lens and the main conclusion is that scleral lenses are a reference alternative for the pathologies indicated.
