Una de les característiques que defineix el massís Montseny de manera remarcable és el poder d’atracció que te. Un evident efecte topofília, gran capacitat d’encantar, de suscitar interès. I ho fa de manera clarament interdisciplinària pels estudiosos, investigadors, paisatgistes curiosos i erudits locals. Al 1990 es varen calcular en més de 1500 els títols de treballs publicats sobre el massís. El dr. Oriol de Bolós explica que “al Montseny al costat de treballs fets per literats i per homes de ciència de procedències molt variades, entre ells nombroses figures de gran categoria internacional, les publicacions degudes a erudits locals són un tant per cent considerable del total. La gent del país estima la muntanya i la vol fer conèixer. Les aportacions de tots aquests autors sumen en conjunt, una informació molt important”. Aquesta afirmació del dr. Bolós constitueix el marc conceptual de les insubstituïbles Monografies del Montseny, la gran obra bibliogràfica de la muntanya. Des de la primera referència sobre massís del jesuïta Pere Gil, publicada l’any 1600, els treballs sobre el conjunt del Montseny es dona una de les mitjanes bibliogràfiques territorials més elevades del país. Podem parlar d’un massís escola, tal ha sigut i és des del punt de vista de l’interès que suscita. En les disciplines literàries i excursionistes es pot dir que no hi ha literat que no hagi escrit sobre el Montseny. Al llarg de dècades fins l’actualitat no han fet més que créixer els treballs de recerca i d’educació ambiental en diferents variables pioneres, sovint amb els auspicis de les figures respectives de Parc Natural i Reserva de la Biosfera. La llarga llista de treballs desplegats al massís són excepcionals, tanmateix en el conjunt d’aquest densa producció, destaquen sens dubte, els actuals 36 volums de les Monografies del Montseny, una obra ingent, gestada i gestionada des de l’esperit de servei, que any rere any apleguen articles dels diferents estudiosos que realitzen llurs recerques al massís.
