En este estudio se han elegido tres parques metropolitanos de Barcelona: dos urbanos (Fontsanta y Tramvia) y uno histórico (Torreblanca), los tres de características distintas en cuanto a la composición y estructura vegetal. La investigación ha girado alrededor de los factores y condicionantes que pueden mejorar el potencial de atracción de los parques para las especies bioindicadoras, en concreto de aves y mariposas. Estos grupos faunísticos son fáciles de estudiar e identificar y su presencia en parques periurbanos nos permite conocer cuál es su estado de conservación y la importancia biológica que tiene. El análisis de la vegetación se ha basado en la creación de un inventario general de las especies de arbolado y arbustiva actual de cada parque, de su abundancia, distribución e interés para la floración y fructificación, presencia de especies nutricias y otras características que permiten atraer aves y mariposas. A su vez, se ha tenido en cuenta otros factores y componentes que configuran los parques, como su complejidad estructural. La información extraída sobre la vegetación se ha complementado con el análisis de datos de las observaciones de aves y mariposas realizadas a cada parque con el objetivo de poder interrelacionarlo con los datos de los inventarios de vegetación. Desafortunadamente, los datos faunísticos no presentan homogeneidad y no nos sirven para hacer un diagnóstico real del estado de biodiversidad de los parques. Aun así se concluye que el parque de Torreblanca es el que presenta características más favorables para atraer mayor biodiversidad. El parque de Fontsanta también muestra resultados bastante óptimos. Tramvia es el que tiene unos resultados más pobres. Para finalizar el estudio, se plantean propuestas de mejora en la composición y selección de especies vegetales para favorecer la presencia de especies bioindicadoras.
En aquest estudi s’han escollit tres parcs metropolitans de Barcelona: dos urbans (Fontsanta i Tramvia) i un històric (Torreblanca), tots tres amb característiques diverses de composició i estructura vegetal. La recerca ha girat al voltant dels factors i condicionants que poden millorar el potencial d’atracció dels parcs d’estudi per a espècies bioindicadores, en concret d’ocells i papallones. Aquests grups faunístics són fàcils d’estudiar i identificar i la seva presència en parcs periurbans ens permet conèixer quin és el seu estat de conservació i quina és la importància biològica del parc. L’anàlisi de la vegetació present als parcs s’ha basat en la creació d’un inventari general de les espècies d’arbres i d’arbustiva de cada parc, de l’abundància, distribució, interès per la floració i la fructificació, presència d’espècies nutrícies i altres característiques que permeten atraure ocells i papallones. S’ha tingut també en compte altres factors i components que configuren els parcs, com la seva complexitat estructural. La informació extreta sobre la vegetació s’ha complementat amb l’anàlisi de dades d’observacions d’ocells i papallones realitzades a cada parc amb l’objectiu de poder interrelacionar-ho amb les dades dels inventaris de vegetació Malauradament, les dades faunístiques no presenten homogeneïtat i no ens serveixen per fer una diagnosi real de l’estat de biodiversitat dels parcs. Es conclou però, que el parc de Torreblanca és el que presenta característiques més favorables per atraure major biodiversitat. El parc de Fontsanta també mostra resultats força òptims. Tramvia és el que té uns resultats més pobres. Per a finalitzar l’estudi, es plantegen propostes de millora en la composició i en la selecció d’espècies vegetals als parcs per afavorir la presència d’espècies bioindicadores.
In this study, three Barcelona metropolitan parks have been chosen: two are urban parks (Fontsanta and Tramvia) and the other is an historical one (Torreblanca). These parks has different composition and green structure each one. The research is been based on the conditioners and factors that can improve the attraction potential of these parks for bioindicators, such as birds and butterflies. These are animals easy to study and identify and their presence in periurban parks allows us to know their conservation degree and the biological importance of these parks. The analysis of the vegetation is been made on the creation of plants and trees inventory of each park, their distribution, their abundance, their interest for blooming and fructification, the presence of nutrient plants and other characteristics that attract birds and butterflies. At the same time, factors such as structural complexity of the parks has been taken into account. This information is been complemented with the analysis of birds and butterflies observations in each park in order to interrelate them with data from plants and trees inventory. Unfortunately, the fauna observations don’t show homogeneity and they can’t be used to make a real diagnostic of the biodiversity condition of these parks. Nevertheless, conclusions have been made. Torreblanca’s park is the one that shows better results in order to attract more biodiversity. Fontsanta’s park also shows good results. Tramvia’s park is the one with poorest results. At the end of the study, proposals for improvement are proposed and they are related with the composition of the parks and a better selection of plants that attracts birds and butterflies.
