Capacitat de retenció de fòsfor de diferents residus industrials en la descontaminació d'aigües de drenatge de camps de cultiu i d'aigües residuals
Visualitza/Obre
Estadístiques de LA Referencia / Recolecta
Inclou dades d'ús des de 2022
Cita com:
hdl:2117/355073
Correu electrònic de l'autorjuliabonet16gmail.com
Tipus de documentTreball Final de Grau
Data2021-10-21
Condicions d'accésAccés obert
Llevat que s'hi indiqui el contrari, els
continguts d'aquesta obra estan subjectes a la llicència de Creative Commons
:
Reconeixement-NoComercial 3.0 Espanya
Abstract
Phosphorus is an essential element to all living organisms, and a limited resource; the overexploitation of phosphate rock to produce fertilizers, cleaning products and other substances is leading to a depletion of the resource. The excessive discharge of phosphates into the aquatic environment has become one of the major environmental problems, known as eutrophication. Consequently, there has been a tightening of the regulations governing the characteristics of the water leaving the WWTPs. Therefore, efficient techniques are required to reduce phosphorus from wastewater, recover it and reuse. Currently, the most widely used techniques are biological and physicochemical treatments. These methods have some drawbacks and are not very effective in removing phosphates at low concentrations. However, recent studies have shown that absorption is an efficient recovery technique at low concentrations. In addition, the process is economical, simple and environmentally friendly; ideal for phosphate retention during sludge stabilization in WWTPs or in natural water treatment systems such as stabilization ponds and constructed wetlands. In this study, laboratory-scale experiments have been carried out to study the feasibility of different phosphorus adsorption technologies using materials that have been chosen for their high cation exchange capacity. Four by-products have been used in different granulometry: steel slag, fly ash and two types of biochar. To determine the absorption potential of the materials, were placed in contact with water containing different initial concentrations of orthophosphate for 24 hours and the final concentrations were analysed by the standard ascorbic acid method. The data obtained were fitted by Langmuir and Freundlich isotherm models to determine the efficiency of the different by-products. Favorable results have been obtained for small granulometry slag, fly ash and PG biochar, reaching removal percentages of up to 98,6% in the case of slag. El fòsfor és un element essencial per als éssers vius i un recurs limitat; la sobreexplotació de la roca fosfàtica per a la producció de fertilitzants, productes de neteja i altres substàncies, està provocant un esgotament del recurs. La descàrrega excessiva de fosfats al medi aquàtic s¿ha convertit en un dels principals problemes ambientals, conegut sota el nom d¿eutrofització. Com a conseqüència, s¿ha produït un enduriment de la normativa que regula les característiques de les aigües de sortida de les EDARs. Es requereixen per tant, tècniques eficients per reduir el fòsfor present en les aigües residuals, recuperar-lo i reutilitzar-lo. Actualment, les tècniques més utilitzades són els tractaments biològics i fisicoquímics. Aquests mètodes tenen alguns inconvenients i no són gaire efectius en l¿eliminació de fosfats a baixes concentracions. No obstant, estudis recents han demostrat que l¿adsorció és una tècnica de recuperació eficient en concentracions baixes. A més, es tracta d¿un procés econòmic, senzill i respectuós amb el medi ambient; ideal per a la retenció de fosfats durant l¿estabilització de fangs en les EDARs o en sistemes naturals de tractaments d¿aigua com les llacunes d¿estabilització i els aiguamolls artificials. En aquest estudi, s¿han realitzat experiments a escala de laboratori per tal d¿estudiar la viabilitat de diferents tecnologies d¿adsorció de fòsfor utilitzant materials que han estat escollits per la seva alta capacitat d¿intercanvi catiònic. S¿han utilitzat quatre subproductes i en diferents granulometries: l¿escòria d¿acer, les cendres volants i dos tipologies de biochar. Per determinar el potencial d¿adsorció dels materials, s¿han posat en contacte amb aigües de diferents concentracions inicials d¿ortofosfat durant 24h i s¿han analitzat les concentracions finals mitjançant el mètode estàndard de l¿àcid ascòrbic. Les dades obtingudes s¿han ajustat mitjançant els models d¿isoterma de Langmuir i Freundlich per determinar l¿eficiència dels diferents materials. S¿han obtingut resultats favorables per a l¿escòria de granulometria petita, les cendres volants i el biochar de tipus PG, assolint percentatges d'eliminació de fins el 98,6% en el cas de l¿escòria. El fósforo es un elemento esencial para los seres vivos y un recurso limitado; la sobreexplotación de la roca fosfática para la producción de fertilizantes, productos de limpieza y otras sustancias, está provocando un agotamiento del recurso. La descarga excesiva de fosfato al medio acuoso se ha convertido en uno de los principales problemas ambientales, conocido bajo el nombre de eutrofización. Como consecuencia, se ha producido un endurecimiento de la normativa que regula las características de las aguas de salida de las EDARs. Por ello, se requieren técnicas eficientes para reducir el fósforo presente en las aguas residuales, recuperarlo y reutilizarlo. Actualmente, las técnicas más utilizadas son los tratamientos biológicos y fisicoquímicos. Estos métodos tienen algunos inconvenientes y no son muy efectivos en la eliminación de fosfatos a bajas concentraciones. No obstante, estudios recientes han demostrado que la adsorción es una técnica de recuperación eficiente en concentraciones bajas. Además, se trata de un proceso económico, simple y respetuoso con el medio ambiente; ideal para la retención de fosfatos durante la estabilización de fangos en EDARs o en sistemas naturales de tratamiento de agua como las lagunas de estabilización y los humedales artificiales. En este estudio, se han realizado experimentos a escala de laboratorio con el objetivo de estudiar la viabilidad de diferentes tecnologías de adsorción de fósforo utilizando materiales que han sido escogidos por su alta capacidad de intercambio catiónico. Se han utilizado cuatro subproductos y en diferentes granulometrías: escoria de acero, cenizas volantes y dos tipologías de biochar. Para determinar el potencial de adsorción de los materiales, se han puesto en contacto con aguas de diferentes concentraciones iniciales de ortofosfato durante 24h y se han analizado las concentraciones finales mediante el método estándar del ácido ascórbico. Los datos obtenidos se han ajustado mediante los modelos de isoterma de Langmuir y Freundlich para determinar la eficiencia de los materiales. Se han obtenido resultados favorables para la escoria de granulometría pequeña, las cenizas volantes y el biochar de tipo PG, alcanzando porcentajes de eliminación de hasta el 98,6% en el caso de la escoria.
TitulacióGRAU EN ENGINYERIA AGROAMBIENTAL I DEL PAISATGE (Pla 2009)
Fitxers | Descripció | Mida | Format | Visualitza |
---|---|---|---|---|
memoria.pdf | 1,115Mb | Visualitza/Obre |