La Bauhaus verda: del codi anticlàssic a la nova condició contemporània
Visualitza/Obre
Estadístiques de LA Referencia / Recolecta
Inclou dades d'ús des de 2022
Cita com:
hdl:2117/352546
Correu electrònic de l'autorsoldieguezgargmail.com
Tipus de documentTreball Final de Grau
Data2021-09-09
Condicions d'accésAccés obert
Llevat que s'hi indiqui el contrari, els
continguts d'aquesta obra estan subjectes a la llicència de Creative Commons
:
Reconeixement 3.0 Espanya
Abstract
El nostre entorn social, polític i productiu canvia constantment al llarg de la línia temporal de la història, per tant, la forma en què interactuem, ens relacionem i vivim també ho fa. De la mateixa manera, el món material que ens envolta i les seves formes han de respondre a les necessitats presents de cada període i preveure les futures.
Rere una època dominada per la industrialització i mecanització, que per tant, també la seva arquitectura, cal replantejar-se la identitat i els valors de la realitat actual. Així doncs, aquest treball parteix de qüestionar-se la relació teòrica pràctica de l’arquitectura contemporània.
Per entendre què ens ha portat fins aquí cal remuntar a l’última llengua arquitectònica codificada, la del moviment modern. Per això, a partir de Sigfried Giedion i Bruno Zevi es fa un estudi dels seus orígens i formes, les quals, funcionalitzades i estetitzades a parts iguals, desencadenen en una pèrdua d’empatia i autisme de l'objecte arquitectònic que s’investiga a través del pensament fenomenològic de Juhani Pallasmaa i les teories de sistemes i relacions de Josep Maria Montaner.
Arrel de les bases teòriques, s’analitzen tres projectes que posen en comú la reivindicació d’una arquitectura humana de síntesis i contextualista; no es tracta d’una anàlisi a partir d’una forma concreta i acabada d’un edifici, sinó el que interessa investigar és el procés i condicionants que han portat a la seva formalització.
Finalment, es conclou que entendre l’arquitectura com un llenguatge o forma concreta és reduir-la; la decisió formal d’un projecte no s’ha de regir per un codi genèric imposat per un corrent, sinó depèn, dins de les necessitats comunes a l’època, d’unes específiques que condicionen cada decisió i resposta material. S’aposta així, per una arquitectura pragmàtica i relacional que tingui en compte en tot moment els valors perceptius i experiencials de l’espai.
MatèriesBauhaus -- Influence, Modern movement (Architecture), Architecture -- Philosophy, Sustainable architecture, Bauhaus -- Influència, Moviment modern (Arquitectura), Arquitectura -- Filosofia, Arquitectura sostenible
TitulacióGRAU EN ESTUDIS D'ARQUITECTURA (Pla 2014)
Fitxers | Descripció | Mida | Format | Visualitza |
---|---|---|---|---|
DiéguezGarcia_Sol_TFE.pdf | 13,19Mb | Visualitza/Obre |