El Montseny i les esglésies romàniques a partir del segle X. L’antic bisbat de Barcelona al Montseny

Abstract

El Montseny ha estat un massís poblat des de temps immemorial. Al mon medieval es generalitzen els establiments interiors al Montseny, d’una manera dispersa per tot el territori, quan s’intensifica l’explotació dels recursos naturals. Al segle X s’inicia una expansió demogràfica propiciada pel desenvolupament de la producció agrícola, gràcies a l'extensió dels conreus en noves terres, al perfeccionament de l'utillatge agrícola i a la millora dels recursos hidràulics. És just a les darreries del segle X que s’aborda la construcció d’esglésies repartides per tot el territori montsenyenc, fixant aquesta població que s’ha llençat a la colonització del massís. La característica principal d’aquestes esglésies romàniques és la solidesa que ha permès que arribin fins als nostres temps, sempre deixant empremta. El període romànic és pot definir des de finals del segle X fins a inicis del XIII, el que provoca que sota aquesta denominació podrem trobar edificis de característiques lleugerament diferents, de perfeccions variades, i també més o menys conservades. A Catalunya el romànic sempre ha estat un art apreciat, des dels orígens amb Pau Piferrer, Lluís Domènech i Montaner, Elies Rogent, Josep Gudiol, i sobretot per Josep Puig i Cadafalch, que va sintetitzar al 1920 l’essència del romànic a Catalunya en un petit llibret de 48 pàgines (“L’arquitectura romànica a Catalunya”).