Análisis microestructural y micromecánico de una aleación aluminio-silicio fabricada por SLM (Selective Laser Melting)
Visualitza/Obre
Estadístiques de LA Referencia / Recolecta
Inclou dades d'ús des de 2022
Cita com:
hdl:2117/351655
Tipus de documentProjecte Final de Màster Oficial
Data2021-07-09
Condicions d'accésAccés obert
Llevat que s'hi indiqui el contrari, els
continguts d'aquesta obra estan subjectes a la llicència de Creative Commons
:
Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya
Abstract
Las aleaciones de aluminio son ampliamente utilizadas en el sector automovilístico a causa de su baja densidad y sus buenas propiedades mecánicas. En las últimas dos décadas, la incorporación de la fabricación aditiva, especialmente el método de fabricación de Selective Laser Melting (SLM), para obtener piezas de estas aleaciones no ha dejado de crecer debido a que permite la reducción en los tiempos y costes de fabricación para series cortas, así como en la posibilidad de reducir las pérdidas de materiales respecto a las técnicas sustractivas. Pero para que esta técnica de fabricación pueda ser implantada en dicho sector, es necesario producir piezas sin defectos de impresión (por ejemplo; poros, infundidos, etc.) que provocan una reducción de las propiedades mecánicas de estas aleaciones en condiciones de servicio. El presente trabajo final de máster (TFM) nace de una colaboración entre la Universidad de Saarlandes (Saarbruecken, Alemania) y el grupo CIEFMA-UPC (Barcelona, España). El principal objetivo es correlacionar los parámetros de impresión con la microestructura y sus propiedades resultantes tanto a escala macro- como microscópica. Para ello, se ha utilizado una aleación de AlSi10Mg obtenida con SLM. El estudio se realiza dividiendo las muestras en 3 grupos de 9 piezas, cada uno de ellos fabricados con diferentes parámetros: potencia del láser, velocidad de impresión y distancia entre líneas de barrido. Adicionalmente, se comparan los resultados con los obtenidos en un estudio previo, en el cual se empleó un espesor de capa de polvo diferente. Para analizar las propiedades mecánicas de las muestras se han realizado diferentes ensayos mecánicos: flexión a 4 puntos, microdureza Vickers y nanodureza. Además, se ha llevado a cabo un análisis microestructural mediante microscopia óptica y microscopia electrónica de barrido. Una vez analizados los resultados obtenidos, se ha podido comprobar que las muestras correspondientes a los grupos con densidades de energía (Ed) de entre 40 – 80 J/mm3 poseen unas propiedades mecánicas mayores que las del grupo con Ed mayor a 100 J/mm3. Este fenómeno se debe a la presencia de una menor porosidad. Así mismo, el material resultante presenta una microestructura más fina con una mayor homogeneización del Si eutéctico en las muestras fabricadas con los parámetros correspondientes a los grupos con menor Ed, siendo estos tres factores los más influyentes en las propiedades mecánicas de las piezas según el presente estudio. Finalmente, a escala submicrométrica mediante la técnica de Nanoindentación, se ha podido determinar una diferencia de dureza entre áreas dentro de la microestructura de las piezas. El centro de los baños de fusión presenta unos valores de dureza mayores a causa de su microestructura y distribución de la fase Si más finas. Conforme nos alejamos de dichas regiones, el valor de dureza va disminuyendo hasta alcanzar valores mínimos en las Heat Affected Zones (HAZ). De la misma forma, la microestructura se va engrosando en el límite de los baños de fusión hasta llegar a la zona más gruesa en la HAZ, mostrando una clara relación entre la microestructura/propiedades mecánicas a nivel local en función de los parámetros de impresión Els aliatges d'alumini són àmpliament utilitzats en el sector automobilístic a causa de la seva baixa densitat i les seves bones propietats mecàniques. En les últimes dues dècades, la incorporació de la fabricació additiva, especialment el mètode de fabricació de Selective Laser Melting (SLM), per obtenir peces d'aquests aliatges no ha deixat de créixer a causa de que permet la reducció en els temps i costos de fabricació per a sèries curtes, així com en la possibilitat de reduir les pèrdues de materials respecte a les tècniques subtractives. Però per a que aquesta tècnica de fabricació pugui ser implantada en aquest sector, cal produir peces sense defectes d'impressió (per exemple; porus, infosos, etc.) que provoquen una reducció de les propietats mecàniques d'aquests aliatges en condicions de servei. El present treball final de màster (TFM) neix d'una col·laboració entre la Universitat de Saarlandes (Saarbruecken, Alemanya) i el grup CIEFMA-UPC (Barcelona, Espanya). El principal objectiu és correlacionar els paràmetres d'impressió amb la microestructura i les seves propietats resultants tant a escala macro- com microscòpica. Per a això, s'ha utilitzat un aliatge de AlSi10Mg obtinguda amb SLM. L'estudi es realitza dividint les mostres en 3 grups de 9 peces, cada un d'ells fabricats amb diferents paràmetres: potència de l'làser, velocitat d'impressió i distància entre línies d'escombrat. Addicionalment, es comparen els resultats amb els obtinguts en un estudi previ, en el qual es va emprar un gruix de capa de pols diferent. Per analitzar les propietats mecàniques de les mostres s'han realitzat diferents assajos mecànics: flexió a 4 punts, microduresa Vickers i nanodureza. A més, s'ha dut a terme una anàlisi microestructural mitjançant microscòpia òptica i microscòpia electrònica de rastreig. Un cop analitzats els resultats obtinguts, s'ha pogut comprovar que les mostres corresponents als grups amb densitats d'energia (Ed) d'entre 40-80 J/mm3 posseeixen unes propietats mecàniques més grans que les de el grup amb Ed major a 100 J/mm3. Aquest fenomen es deu a la presència d'una menor porositat. Així mateix, el material resultant presenta una microestructura més fina amb una major homogeneïtzació del Si eutèctic en les mostres fabricades amb els paràmetres corresponents als grups amb menor Ed, sent aquests tres factors els més influents en les propietats mecàniques de les peces segons el present estudi. Finalment, a escala submicromètrica mitjançant la tècnica de Nanoindentació, s'ha pogut determinar una diferència de duresa entre àrees dins de la microestructura de les peces. El centre dels banys de fusió presenta uns valors de duresa grans a causa de la seva microestructura i distribució de la fase Si més fines. Conforme ens allunyem d'aquestes regions, el valor de duresa va disminuint fins a aconseguir valors mínims en les Heat Affected Zones (HAZ). De la mateixa manera, la microestructura es va engruixint en el límit dels banys de fusió fins arribar a la zona més gruixuda a la HAZ, mostrant una clara relació entre la microestructura/propietats mecàniques a nivell local en funció dels paràmetres d'impressió.
MatèriesAluminum alloys -- Testing, Matter -- Properties -- Analysis, Alumini -- Aliatges -- Proves, Matèria -- Propietats -- Anàlisi
TitulacióMÀSTER UNIVERSITARI EN ENGINYERIA INDUSTRIAL (Pla 2014)
Col·leccions
Fitxers | Descripció | Mida | Format | Visualitza |
---|---|---|---|---|
tfm-guillem-pe-rez-junio21.pdf | 7,203Mb | Visualitza/Obre |