Al llarg del meu període de formació acadèmica he pogut constatar una manca de visibilització de referents femenins en l’arquitectura. No es deu al desconeixement de les seves aportacions, més aviat a una manca d’investigació i divulgació d’aquestes. Entre els últims 10 i 15 anys, algunes arquitectes han decidit donar veu a la trajectòria de Charlotte Perriand a través de l’elaboració de tesis doctorals, treballs finals d’estudis i publicacions.
Un dels temes que encara queda per tractar i que, sens dubte, és de gran interès donada la situació actual, és el disseny que fa Perriand de l’espai de treball. Es parteix d’una primera anàlisi de les zones d’estudi i de treball que incorpora en l’àmbit domèstic a través d’alguns projectes. Aquests són referents de l’atenció a les singularitats de l’usuari, l’adaptabilitat i flexibilitat dels espais, la possibilitat d’usos i funcions simultànies o l’ús del color com a eina per personalitzar el mobiliari.
El segon punt passa per un redibuix dels tres projectes d’agències que desenvolupa per la companyia aèria Air France a Londres, París i Tokyo entre el 1956 i el 1960. Es tracta de casos independents i desvinculats de l’habitatge, però que ja incorporen conceptes de flexibilitat i versatilitat propis dels espais d’atenció al públic de les oficines tal com els coneixem avui dia.
La situació de crisi sanitària actual, ens ha portat a introduir de manera necessària l’oficina en l’àmbit domèstic i, en la majoria dels casos, amb gran dificultat per la manca de previsió d’un espai adequat per aquesta funció. Tot mirant a un futur no molt llunyà, en què es recuperaran els espais de treball col·lectiu perduts durant la pandèmia, aquests s’hauran de repensar i redissenyar per no haver de renunciar als beneficis i comoditats que la domesticitat ens ha demostrat aquests últims mesos.
Durante mi periodo de formación académica he podido constatar una falta de visibilización de referentes femeninos en la arquitectura. No se debe al desconocimiento de sus aportaciones, más bien a una falta de investigación y divulgación de estas. Entre los últimos 10 y 15 años, algunas arquitectas han decidido dar voz a la trayectoria de Charlotte Perriand a través de la elaboración de tesis doctorales, trabajos finales de estudios y publicaciones.
Uno de los temas que todavía queda por tratar y que, sin duda, es de gran interés dada la situación actual, es el diseño que hace Perriand del espacio de trabajo. Se parte de un primer análisis de las zonas de estudio y de trabajo que incorpora en el ámbito doméstico a través de algunos proyectos. Estos son referentes de la atención a las singularidades del usuario, la adaptabilidad y flexibilidad de los espacios, la posibilidad de usos y funciones simultáneas o el uso del color como herramienta para personalizar el mobiliario.
El segundo punto pasa por un redibujo de los tres proyectos de agencias que desarrolla por la compañía aérea Air France en Londres, París y Tokyo entre 1956 y 1960. Se trata de casos independientes y desvinculados de la vivienda, pero que ya incorporan conceptos de flexibilidad y versatilidad propios de los espacios de atención al público de las oficinas tal como los conocemos hoy en día.
La situación de crisis sanitaria actual, nos ha llevado a introducir de manera necesaria la oficina en el ámbito doméstico y, en la mayoría de los casos, con gran dificultad por la falta de previsión de un espacio adecuado para esta función. Mirando a un futuro no muy lejano, en que se recuperarán los espacios de trabajo colectivo perdidos durante la pandemia, estos se deberán repensar y rediseñar para no tener que renunciar a los beneficios y comodidades que la domesticidad nos ha demostrado estos últimos meses.
During my academic period, I have noticed a lack of visibility of female references in architecture. This is not due to an ignorance of their contributions, rather it is the consequence of a lack of research and dissemination of them. Between the last 10 and 15 years, some female architects have decided to give voice to the career path of Charlotte Perriand through the elaboration of thesis, final degree projects and publications.
One of the issues that still needs to be addressed is Perriand’s design of the workspace. Undoubtedly, it is of great interest given the current situation. The project is based on a first analysis of the study and work areas that she incorporates in the domestic sphere through some projects. These are references of attention to the singularities of the user, the adaptability and flexibility of the spaces, the possibility of simultaneous uses and functions or the use of colour as a tool to personalize the furniture.
The second point involves a redrawing of the three agency projects developed by the airline Air France in London, Paris and Tokyo between 1956 and 1960. These three examples are cases where the workspace is independent from the house, but they already incorporate concepts of flexibility and versatility typical of office customer service spaces as we know them today.
The current situation of health crisis has led us to necessarily introduce the office at home and, in most cases, with great difficulty due to the lack of provision of a suitable space for this function. Looking to the not too distant future, in which the collective workspaces lost during the pandemic will be recovered, they will have to be rethought and redesigned so as not to give up the benefits and comforts that domesticity has shown us in recent months.
gmail.com
