La transformación de las redes urbanas de agua y la influencia sobre los cauces naturales o artificiales históricos ha sido bien estudiada por distintos autores. En concreto, los recurrentes procesos de cubrimiento de arroyos, canales y acequias llegan, con distintos grados y en distintas épocas, a un punto en el que la mayoría de la red hídrica de la ciudad preindustrial queda completamente cubierta o clausurada. Tras el descrédito de los excesos y abusos de etapas del desarrollismo, la recuperación de cauces urbanos se está generalizando, con una visión de estrategia hidráulica integral. El artículo presenta en tres apartados iniciales el estado actual en materia de recuperación de cauces urbanos. En el primero se revisan los enfoques de corte ecológico que se trasladan a nuevos instrumentos de gestión hidráulica y proyecto urbano. En el segundo, se analizan las recientes intervenciones de re-descubrimiento de cauces naturales, y en el tercero se revisa la nueva sensibilidad mostrada en las ciudades españolas hacia el patrimonio cultural y ambiental de los espacios de huerta. El último apartado presenta el potencial que posee Zaragoza para des-cubrir las acequias que conservan su funcionalidad bajo las calles de los barrios tradicionales. La condición de ciudad-huerta y la oportunidad de integrar estos cauces en los planes de regeneración urbana deberían ser dos ingredientes principales de un ‘proyecto de ciudad’ que continúe con los logros conseguidos en los proyectos de ‘recuperación de riberas’ de 2008.
La transformació de les xarxes urbanes d'aigua i la influència sobre les lleres naturals o artificials històriques ha estat ben estudiada per diferents autors. En concret, els recurrents processos de cobriment de rierols, canals i sèquies arriben, amb diferents graus i en diferents èpoques, a un punt en què la majoria de la xarxa hídrica de la ciutat preindustrial queda completament coberta o clausurada. Després del descrèdit dels excessos i abusos d'etapes del desenvolupisme, la recuperació de lleres urbanes s'està generalitzant, amb una visió d'estratègia hidràulica integral. L'article presenta en tres apartats inicials l'estat actual en matèria de recuperació de les lleres urbanes. Primer es revisen els enfocaments de vesant ecològic que es traslladen a nous instruments de gestió hidràulica i projecte urbà. Després, s'analitzen les recents intervencions de re-descobriment de llits naturals, i més tard es revisa la nova sensibilitat mostrada en les ciutats espanyoles cap al patrimoni cultural i ambiental dels espais d'horta. A l'últim apartat presenta el potencial que posseeix Saragossa per des-cobrir les sèquies que conserven la seva funcionalitat sota els carrers dels barris tradicionals. La condició de ciutat-horta i l'oportunitat d'integrar aquestes lleres en els plans de regeneració urbana haurien de ser dos ingredients principals d'un 'projecte de ciutat' que continuï amb els èxits aconseguits en els projectes de 'recuperació de riberes' de 2008.
The transformation of urban water networks and the influence on historical irrigation canals have been well studied by different authors. Specifically, the processes of covering streams, channels, and ditches are a recurring episode, reaching, with different degrees and at different times, a point where most of the pre-industrial city water network remains completely covered or closed. After the discredit of the excesses and abuses of stages of developmentalism, the recovery of urban canals is becoming generalized, is becoming generalized, with a vision of a comprehensive hydraulic strategy. The article presents, in three initial sections, the current status of the recovery of urban waterways. In the first section, ecological approaches which are transferred to new tools of hydraulic management and urban project are reviewed. In the second, the recent interventions for the re-discovery of waterways in the city are analyzed, and in the third, the new sensitivity shown in Spanish cities towards the cultural and environmental heritage of agricultural spaces is reviewed. The last section presents the potential of Zaragoza to discover the water network of the agrarian structure that maintains its functionality under the streets of traditional neighborhoods. The ‘orchard-city’ status and the opportunity to integrate irrigation canals in the urban regeneration plans should be two main ingredients of a 'city project' that continues with the achievements of the 'riverbanks recovery' projects in 2008.
