Invertir la mirada: los vacíos metropolitanos como elementos estructurantes del territorio de Estocolmo

Abstract

En las últimas décadas, estudios sobre paisaje, ecología y metabolismo urbanos han enfatizado el papel primordial de las infraestructuras y los espacios no construidos en los procesos de urbanización extensiva, así como la necesidad de considerar esos sistemas como parte integral del espacio urbano contemporáneo. En este artículo, exponemos la importancia que los vacíos metropolitanos han tenido en la formación del sistema geográfico-territorial de la región metropolitana de Estocolmo, así como la relevancia del paisaje en la concepción del modelo urbano del estado del bienestar en Suecia. En el contexto sueco, los desarrollos urbanísticos suburbanos y en particular los proyectos residenciales pertenecientes al miljonprogram (el plan nacional para la construcción de 1 millón de viviendas entre 1965 y 1974) ofrecen unos casos de estudio muy significativos en el análisis del papel que los vacíos urbanos han tenido en la configuración de la ciudad-región contemporánea. El artículo analiza este proceso de urbanización para acabar sugiriendo el papel que el vacío puede ocupar en el desarrollo urbano inmediato de Estocolmo.

En les últimes dècades, els estudis sobre el paisatge, l’ecologia i el metabolisme urbans han emfatitzat el paper primordial de les infraestructures i els espais no construïts en els processos d'urbanització extensiva, així com la necessitat de considerar aquests sistemes com a part integral de l'espai urbà contemporani. En aquest article, exposem la importància que els buits metropolitans han tingut en la formació de sistema geogràfic-territorial de la regió metropolitana d'Estocolm, així com la rellevància del paisatge en la concepció del model urbà de l'estat de benestar a Suècia. En el context suec, els desenvolupaments urbanístics suburbans i en particular els projectes residencials pertanyents al miljonprogram (el pla nacional per a la construcció d'1 milió d'habitatges entre 1965 i 1974) ofereixen uns casos d'estudi molt significatius en l'anàlisi del paper que els buits urbans han tingut en la configuració de la ciutat-regió contemporània. L'article analitza aquest procés d'urbanització per acabar suggerint el paper que el buit pot ocupar en el desenvolupament urbà immediat d'Estocolm.

Over the last decades, studies on the urban landscape, ecology, and metabolism have emphasised the primordial role that infrastructures and unbuilt spaces play in processes of extended urbanisation, as well as the need to consider these extended systems as an integral part of contemporary urban space. In this paper, we highlight the importance that metropolitan voids had in the formation of the geographical and territorial system of Stockholm’s region, as well as the role that landscape played in the urban models of Sweden’s welfare state. In the Swedish context, the suburban developments of functionalist planning, and particularly the residential projects of the miljonprogram, constitute extremely valuable case studies to analyse and re-evaluate the role of unbuilt spaces as structuring elements of cities and regions. The article analyses how this urban process shaped Stockholm's region and concludes by suggesting that unbuilt spaces may take on a key role in its future development.